46è Regiment «Taman» de Guàrdies de Bombarders Nocturns: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m poques correccions d'errades poc importants
Línia 15:
Tot i que en un primer moment les dones estaven excloses del combat, gràcies al treball i la pressió exercides per la [[coronel]] [[Marina Raskova]], es va emetre una ordre el 8 d'octubre de 1941 per desplegar tres unitats aèries femenines, incloent el regiment 588. Creat per la citada [[coronel]] [[Marina Raskova]] i liderat per la [[major (grau militar)|major]] [[Ievdokia Berxànskaia]], estava format completament per dones voluntàries que voltaven els vint anys d'edat.
 
L'estratègia utilitzada pel 588è era la fustigació, realitzant bombardejos nocturns als campaments on l'exèrcit alemany es trobava descansant, i als seus voltants. L'efecte psicològic que produïa en l'exèrcit i la inseguretat en les files era absolutament eficaç. El regiment va arribar a tenir 40 tripulacions, cadascuna d'elles formada per dues aviadores. Van realitzar més de 23.000 vols de combat i van descarregar 3.000 tones de bombes. Va ser la unitat femenina més condecorada de la [[Força Aèria Soviètica]]. Cada pilot podria haver volat en més de 10001.000 missions fins a la finalització de la guerra, i vint delsde les seusseves components van arribar a obtenir el títol d'[[Heroïna de la Unió Soviètica]]. Trenta delsde les seusseves membres van morir durant el combat.<ref>{{ref-llibre|cognom=Noggle |nom=Anne |cognom2=White |nom2=Christine |títol=A Dance with Death: Soviet Airwomen in World War II|url=http://books.google.cat/books?id=-ESSJzUOk2oC&pg=PA20|any=2001|editorial=Texas A&M University Press |isbn=1-58544-177-5 |pàgines=20–21|llengua=anglès}}</ref>
 
L'avió utilitzat per realitzar les seves missions era un [[biplà]] [[Polikàrpov Po-2]], dissenyat el 1928 i destinat en principi per a ser utilitzat com a avió d'entrenament i per a fumigació. Fins a la data actual és el biplà dedel qual s'han fabricat més unitats en la història de l'aviació. Podien portar només dues bombes cada vegada, motiu pel qual era necessari realitzar diverses incursions durant la nit. Tot i ser lents i no apropiats per a la tasca, les pilots van demostrar tenir una habilitat excepcional per pilotar-losmlos gràcies a la seva maniobrabilitat. Un dels seus principals avantatges era que la velocitat màxima que podien assolir era menor a la velocitat mínima que els avions alemanys havien de mantenir per evitar [[Entrada en pèrdua|entrar en pèrdua]], com ara el [[Messerschmitt Bf 109]] o el [[Focke-Wulf Fw 190]]. En conseqüència, els pilots alemanys van tenir moltíssimes dificultats per a abatre'ls, amb l'excepció d'un as de
l'aviació alemany, [[Josef Kociok]], que va fer aterrar el regiment durant tota una nit després d'abatre quatre dels seus avions el 31 de juliol de 1943.<ref name=":02"/>Aquesta característica del biplà permetia navegar amb el motor al ralentí a prop del seu objectiu i planejar abans de llançar les bombes. Els soldats alemanys comparaven el murmuri del motor amb el d'un pal d'escombra solcant el cel, de manera que van nomenar a les pilots «Bruixes de la nit».<ref>{{en}} [http://www.nytimes.com/2013/07/15/world/europe/nadezhda-popova-ww-ii-night-witch-dies-at-91.html?_r=0 Obituari de Nadejda Popova] a [[The New York Times]]</ref> A causa del pes de les bombes i la baixa alçada del vol, les aviadores no portaren paracaigudes fins al 1944.<ref>{{ref-llibre|cognom=Axell |nom=Albert |títol=Russia's Heroes 1941–45 |any=2002|editorial=Carroll and Graf Publishers |isbn= 0-7867-1011-X |pàgines=60–62|llengua=anglès}}</ref>
 
Línia 37:
|data = 2 de maig del 2005
|exemplar = 6 (108)
|llengua= rus}}</ref>I el 10 d'abril de 1943, ja a l'[[aeròdrom]], un avió, que aterrava en la foscor, es va precipitar just damunt d'un altre que acaba d'aterrar.<ref>{{ref-publicació|autor = Borís Erxov|títol = Лётчица-героиня из Твери|url =http://www.karavan.tver.ru/html/n1060/article6.php3|publicació = Караван +Я|format= diari |lloc= Tver|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090303135744/http://www.karavan.tver.ru/html/n1060/article6.php3 |arxiudata=|llengua=rus}}</ref> Com a resultat, les pilots Polina Makagon i Lida Svistunova van morir immediatament, Iúlia Pashkova va morir per les lesions sofertes, a l'hospital. Només una pilot va sobreviure - [[Khiuaz Dospanova]], tot i que va patir ferides greus (es va trencar les cames). Tanmateix, esprésdesprés de diversos mesos d'hospitalshospitalització, l'aviadora va tornar a les files, tot i que com a persona discapacitada del 2n grup.
 
LesAlgunes mebre de les tripulacions també van morir abans de ser enviades al front, en accidents ocorreguts durant l'entrenament.
 
== Missions ==