46è Regiment «Taman» de Guàrdies de Bombarders Nocturns: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m poques correccions d'errades poc importants |
||
Línia 15:
Tot i que en un primer moment les dones estaven excloses del combat, gràcies al treball i la pressió exercides per la [[coronel]] [[Marina Raskova]], es va emetre una ordre el 8 d'octubre de 1941 per desplegar tres unitats aèries femenines, incloent el regiment 588. Creat per la citada [[coronel]] [[Marina Raskova]] i liderat per la [[major (grau militar)|major]] [[Ievdokia Berxànskaia]], estava format completament per dones voluntàries que voltaven els vint anys d'edat.
L'estratègia utilitzada pel 588è era la fustigació, realitzant bombardejos nocturns als campaments on l'exèrcit alemany es trobava descansant, i als seus voltants. L'efecte psicològic que produïa en l'exèrcit i la inseguretat en les files era absolutament eficaç. El regiment va arribar a tenir 40 tripulacions, cadascuna d'elles formada per dues aviadores. Van realitzar més de 23.000 vols de combat i van descarregar 3.000 tones de bombes. Va ser la unitat femenina més condecorada de la [[Força Aèria Soviètica]]. Cada pilot podria haver volat en més de
L'avió utilitzat per realitzar les seves missions era un [[biplà]] [[Polikàrpov Po-2]], dissenyat el 1928 i destinat en principi per a ser utilitzat com a avió d'entrenament i per a fumigació. Fins a la data actual és el biplà
l'aviació alemany, [[Josef Kociok]], que va fer aterrar el regiment durant tota una nit després d'abatre quatre dels seus avions el 31 de juliol de 1943.<ref name=":02"/>Aquesta característica del biplà permetia navegar amb el motor al ralentí a prop del seu objectiu i planejar abans de llançar les bombes. Els soldats alemanys comparaven el murmuri del motor amb el d'un pal d'escombra solcant el cel, de manera que van nomenar a les pilots «Bruixes de la nit».<ref>{{en}} [http://www.nytimes.com/2013/07/15/world/europe/nadezhda-popova-ww-ii-night-witch-dies-at-91.html?_r=0 Obituari de Nadejda Popova] a [[The New York Times]]</ref> A causa del pes de les bombes i la baixa alçada del vol, les aviadores no portaren paracaigudes fins al 1944.<ref>{{ref-llibre|cognom=Axell |nom=Albert |títol=Russia's Heroes 1941–45 |any=2002|editorial=Carroll and Graf Publishers |isbn= 0-7867-1011-X |pàgines=60–62|llengua=anglès}}</ref>
Línia 37:
|data = 2 de maig del 2005
|exemplar = 6 (108)
|llengua= rus}}</ref>I el 10 d'abril de 1943, ja a l'[[aeròdrom]], un avió, que aterrava en la foscor, es va precipitar just damunt d'un altre que acaba d'aterrar.<ref>{{ref-publicació|autor = Borís Erxov|títol = Лётчица-героиня из Твери|url =http://www.karavan.tver.ru/html/n1060/article6.php3|publicació = Караван +Я|format= diari |lloc= Tver|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090303135744/http://www.karavan.tver.ru/html/n1060/article6.php3 |arxiudata=|llengua=rus}}</ref> Com a resultat, les pilots Polina Makagon i Lida Svistunova van morir immediatament, Iúlia Pashkova va morir per les lesions sofertes, a l'hospital. Només una pilot va sobreviure - [[Khiuaz Dospanova]], tot i que va patir ferides greus (es va trencar les cames). Tanmateix,
== Missions ==
|