Fortuna (mitologia): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{infotaula personatge}}
== Culte ==
[[Fitxer:
[[Fitxer:S03 06 01 020 image 2557.jpg|esquerra|miniatura|Estàtua de Fortuna amb una [[cornucòpia]] a la mà.]]
La introducció del culte a Fortuna en la societat romana és atribuït al rei [[Servi Tul·li]], fins i tot hi ha llegendes que li atribueixen haver tingut relacions sexuals amb aquesta deessa,<ref>{{ref-llibre|cognom= [[Marc Terenci Varró]] |títol=De lingua latina, VI|pàgines=17}}</ref> però altres historiadors creuen que va ser el rei [[Anc Marci]] qui va introduir el seu culte.<ref>{{ref-llibre|cognom=Samuel Ball Platner, Thomas Ashby|títol=" A Topographical Dictionary of Ancient Rome"|pàgines=(pàgina de Plutarc)| editorial=Oxford University Press|any=1929}}</ref> Els temples més antics estaven als afores de la ciutat, a la riba dreta del Tíber (actual Trastevere). Es creu que el primer va ser manat construir per [[Servi Tul·li]]. El segon se sap amb certesa que va ser construït el 293 aC en compliment d'una prometença durant les guerres amb els [[etruscs]].<ref>{{ref-llibre|cognom= [[Titus Livi]] |títol="Ad Urbem Condita"|pàgines=2.40}}</ref> La data de la inauguració va ser el 24 de juny, quan la gent acostumava a sortir de la ciutat per a celebrar la diada de l'inici de l'estiu, després tornaven ebris amb guarniments que s'havien fet amb fulles i flors.<ref>{{ref-llibre|cognom=S. Billington, M. Green|títol="The Concept of the Goddess"|pàgines=133-134|lloc=Londres|any=1996}}</ref> Fortuna també tenia un temple al ''[[Forum Boarium]]''. En aquest lloc el culte era compartit amb ''Mater Matuta'' (la deessa festejada cada 11 de juny),<ref>{{ref-llibre|cognom= [[Ovidi]] |títol="Fasti ", VI|pàgines=773‑786}}</ref> on aquesta deessa tenia un temple bessó, el qual va ser descobert en unes excavacions dutes al darrere de l'[[àrea de sant'Omobono|església de Sant'Omobono]].<ref name="Oxford">{{ref-llibre|cognom=S. Hornblower, A. Spawforth|títol="The Oxford Classical Dictionary"|pàgines=606|lloc=Oxford i Nova York}}</ref> A la ciutat de [[Praeneste]] hi havia un espectacular temple dedicat a ''Fortuna Primigenia'', el qual els romans van voler imitar al {{segle|III}} aC edificant un de semblant als afores end of 3rd BC. Aquest temple va rebre el nom de ''Fortuna Publica Populi Romani'' (La deessa oficial de la bona sort per al poble romà) i estava al [[Quirinal]] a la part exterior de la [[Porta Collina]].<ref name="Oxford"/> Malgrat tot no va arribar a ser tan impressionant com el de Praeneste.▼
▲La introducció del culte a Fortuna en la societat romana és atribuït al rei [[Servi Tul·li]], fins i tot hi ha llegendes que li atribueixen haver tingut relacions sexuals amb aquesta deessa,<ref>{{ref-llibre|cognom= [[Marc Terenci Varró]] |títol=De lingua latina, VI|pàgines=17}}</ref> però altres historiadors creuen que va ser el rei [[Anc Marci]] qui va introduir el seu culte.<ref>{{ref-llibre|cognom=Samuel Ball Platner, Thomas Ashby|títol=" A Topographical Dictionary of Ancient Rome"|pàgines=(pàgina de Plutarc)| editorial=Oxford University Press|any=1929}}</ref> Els temples més antics estaven als afores de la ciutat, a la riba dreta del [[Tíber]] (actual [[Trastevere]]). Es creu que el primer va ser manat construir per [[Servi Tul·li]]. El segon se sap amb certesa que va ser construït el 293 aC en compliment d'una prometença durant les guerres amb els [[etruscs]].<ref>{{ref-llibre|cognom= [[Titus Livi]] |títol="Ad Urbem Condita"|pàgines=2.40}}</ref> La data de la inauguració va ser el 24 de juny, quan la gent acostumava a sortir de la ciutat per a celebrar la diada de l'inici de l'estiu, després tornaven ebris amb guarniments que s'havien fet amb fulles i flors.<ref>{{ref-llibre|cognom=S. Billington, M. Green|títol="The Concept of the Goddess"|pàgines=133-134|lloc=Londres|any=1996}}</ref> Fortuna també tenia un temple al ''[[Forum Boarium]]''. En aquest lloc el culte era compartit amb ''Mater Matuta'' (la deessa festejada cada 11 de juny),<ref>{{ref-llibre|cognom= [[Ovidi]] |títol="Fasti ", VI|pàgines=773‑786}}</ref> on aquesta deessa tenia un temple bessó, el qual va ser descobert en unes excavacions dutes al darrere de l'[[àrea de sant'Omobono|església de Sant'Omobono]].<ref name="Oxford">{{ref-llibre|cognom=S. Hornblower, A. Spawforth|títol="The Oxford Classical Dictionary"|pàgines=606|lloc=Oxford i Nova York}}</ref> A la ciutat de [[Praeneste]] hi havia un espectacular temple dedicat a ''Fortuna Primigenia'', el qual els romans van voler imitar al
A [[Càpua]] es va construir, l'any 110 aC, un temple dedicat a tres divinitats: Fortuna, [[Spes]] i [[Fides]].<ref>''[[Inscriptiones Latinae Selectae]]'', 3770</ref>
== Funcions ==
[[Fitxer:HumiliationValerianusHolbein.jpg|esquerra|miniatura|La humiliació de l'emperador [[Valerià I]] infligida pel rei [[Sapor I]] de Pèrsia(260) ha passat a la història com un exemple de la facilitat amb què pot variar la ''Fortuna''. Dibuix de [[Hans Holbein el Jove]] (1521).]]
Es considerava que Fortuna era la personificació de les oportunitats de prosperar i, en aquest sentit, tenia relació amb el concepte de ''virtutis temperantiae'' (la virtut, la fortalesa de caràcter). Els funcionaris públics sense caràcter virtuós, atreien a la mala fortuna i feien que recaigués sobre el poble romà. L'historiador [[Gai Sal·lusti Crisp|Sal·lusti]] citava a [[Luci Sergi Catilina|Catilina]] per explicar millor aquesta idea: "Certament, quan en lloc de treball es troba vagància, en lloc d'[[Temprança|esperit de mesura i equitat]] trobem la invasió del caprici i l'orgull, la sort(fortuna) canvia així com la moralitat".<ref>{{ref-llibre|cognom=Sal·lust|títol="Catilina", II|pàgines=5}}</ref>
Al temple de ''Fortuna Primigena'' de [[Praeneste]], hi havia un oracle que consistia en un noiet al qui ficaven dins d'un pou perquè agafés una tros de fusta de roure on estaven escrites les respostes a les preguntes sobre el futur que en feia la gent. En altres llocs de l'imperi on es realitzava culte a la deessa Fortuna han aparegut diverses inscripcions: ''Fortuna Dubia'' (La fortuna dubtosa), ''Fortuna Brevis'' (l'efímera fortuna) i ''Fortuna Mala''. Estava present també en l'ambient domèstic o personal. A començament de l'imperi, a la casa de "Menander" a [[Pompeia]] es va trobar un amulet que la relacionava amb la deessa egípcia [[Isis]].<ref>{{ref-llibre|cognom=P. Allison|títol=" The Insula of Menander at Pompeii: Vol.III, The Finds; A Contextual Study|lloc=Oxford| editorial=Clarendon Press|any=2006}}</ref> També se la relacionava, pel que fa a la seva funció, amb un déu anomenat ''[[Bonus Eventus]]'',<ref>{{ref-llibre|cognom=E.M.Greene|títol=“The Intaglios.Vindolanda: The Excavations of 2003-2004|pàgines=187-193| editorial=ed. Bardon Mill: Vindolanda Trust|any=2005}}</ref> qui sovint era representat com a company seu en [[amulets]] i en [[camafeu]]s.
Els [[etruscs]] unien el seu culte al d'una deessa més antiga anomenada ''[[Vertumne]]''.<ref name="Vertumne"/> I es parlava d'ella com la "roda de la fortuna" perquè entenien que la sort era cíclica, amb períodes de bona sort seguits de períodes de mala sort. El text més antic que parla d'aquest concepte és de l'any 55 aC. [[Sèneca]] feia una reflexió sobre la facilitat amb què pot variar la fortuna d'una persona, en la seva obra "''Agamenon''". [[Ovidi]] també es lamentava de la seva sort en una carta escrita en l'exili, expressant-se sobre Fortuna en els següents termes: «Deessa que admet, per la seva roda inestable, la seva pròpia inconstància, sempre assenyala cap al seu peu oscil·lant.»<ref>{{ref-llibre|cognom=Ovidi|títol=" Ex Ponto",IV|pàgines=epístola 3}}</ref>
== Fortuna i el cristianisme ==
[[Fitxer:Fortuna or Fortune.jpg|miniatura|Dibuix del segle XVI]]
Amb l'arribada del cristianisme i la seva imposició com a religió oficial, es va prohibir el seu culte així com la dels altres déus de l'antiga religió romana, però no va ser possible esborrar totalment la creença en la seva existència. Al s. VI [[Boeci]], en un intent de conciliar Fortuna amb el cristianisme va escriure que era una servidora de Déu,<ref>{{ref-llibre|cognom=Selma Pfeiffenberger|títol="Notes on the Iconology of Donatello's Judgment of Pilate at San Lorenzo", 7|pàgines=(437-454) 440.| editorial=revista:Renaissance Quarterly núm.20.4|any=1967}}</ref> un vehicle de la seva divina voluntat.
La seva obra ''[[Consolació de la filosofia|
== En la literatura posterior ==
Fortuna va aparèixer en moltes obres de la literatura posterior. En el ''"[[Roman de la Rose]]"'', Fortuna frustrava les esperances d'un enamorat qui havia estat ajudat per un personatge anomenat "Raó". En "[[La Divina Comèdia]]" de Dante<ref>''Inferno'', VII.67-96</ref> Virgili parla sobre la natura ambivalent de Fortuna. [[Giovanni Boccaccio]] va escriure ''"[[De Casibus Virorum Illustrium]]"'' ("
== Referències ==
|