Carl Orff: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - com <<''un + com a <<''un
Línia 33:
En haver retirat Carl Orff, la majoria de les seves composicions anteriors a 1937, nomes les critiques i ressenyes i les suposicions poden servir d'ajuda per aportar un judici envers les seves primeres obres. La seva Òpera ''[[Gisei]]'' (1913), sembla que va ser escrita sota la influència de ''[[Pellèas et Mélisandre]]'' de [[Claude Debussy|Debussy]], influència que augmenta en les obres següents a la de [[Hans Pfitzner|Pfitzner]], [[Richard Strauss|R. Strauss]] i [[Arnold Schönberg|Schönberg]]. Aquests llaços van deixar poca petjada en les obres reconegudes. Malgrat tot ''Schulwerk'' no és la frontissa de l'art de Carl Orff, nomes és un punt de partida dels impulsos essencials. El mestratge de la senzillesa que es desprèn d'aquesta obra didàctica és la font de l'estil lapidari de grans obres dramàtiques, estil indissolublement unit al nom de Carl Orff.{{Cita|<<''Quan l'expressió és més essencial, i més se simplifica, més és l'efecte directe i pujant''>> (Carl Orff).}}Nombrosos elements participen en l'estil final, tals com la tècnica del bordó, l'''ostinato'', les repeticions del text, la varietat rítmica, així com emprà un conjunt important d'instruments de percussió ocupen el lloc dels elements característics de la tradició post-romàntica. La melodia familiar i l'harmonia funcional no juguen un rol decisiu. L'efecte de les obres teatrals de Carl Orff, no es recolza ja sobre la música de manera absoluta, sinó sobre la feliç associació d'elements textuals, melismàtics i escènics, reunits en una espècie d'obra d'art total.<ref name ="Carl Orff">[[Espasa Calpe S. A.]] Grandes Compositores de la Música. Marc Honegger, pàg. 396 (84-239-5389-0)</ref>
 
''Der Mond'', definit com a <<''un petit teatre del món''>>. La tragèdia antiga, el joc medieval improvisat, la màgia, Shakespeare i l'òpera barroca estan àmpliament representats en aquesta obra de tota una vida que s'ha servit de múltiples llenguatges i de la que l'humor bavarès no resta absent, per exemple a ''Die Kluge, Astutuil'' i en ''Ein Sommernachtstraum''. En les seves millors obres, Carl Orff dona probes d'un universalisme extremadament original.<ref name ="Carl Orff">[[Espasa Calpe S. A.]] Grandes Compositores de la Música. Marc Honegger, pàg. 396 (84-239-5389-0)</ref>
 
== Enllaços externs ==