Diferència entre revisions de la pàgina «Inhibidor de telèfon mòbil»

m
bot: - com inhibidors de + com a inhibidors de
m (bot: - com inhibidors de + com a inhibidors de)
 
== Història ==
La ràpida proliferació del telèfon mòbil a principis del {{segle|XXI}}, fins a un nivell d'omnipresència, planteja problemes, tals com el seu ús potencial per envair la privadesa o contribuir a l'engany o estafa.Mentre que el telèfon mòbil analògic sovint patia una mala recepció, i podia fins i tot ser desconnectat per una simple interferència, com un soroll d'alta freqüència, el telèfon digital és cada vegada més sofisticat, hi ha necessitat dissenyar aparells inhibidors també més elaborats. Els dispositius d'interferència de telèfon mòbil, són una mesura alternativa als més cars, com és la [[gàbia de Faraday]], (la seva construcció és adequada per protegir edificis sencers). Es van desenvolupar originalment per a l'aplicació de la llei i perquè els militars poguessin interrompre les comunicacions entre delinqüents i terroristes. Alguns també van ser dissenyats per evitar l'ús de certs explosius, detonats remotament. Les aplicacions civils van ser evidents, per la qual cosa amb el temps, moltes empreses originalment contractades per dissenyar inhibidors d'ús governamental, van triar vendre aquests aparells a entitats privades. Des de llavors, hi ha hagut un augment lent però constant de les seves vendes i ús, especialment a les principals àrees metropolitanes. A Espanya l'ús d'un bloquejador de freqüència (coneguts tècnicament com a inhibidors de freqüència) està regulat pel Govern central, i només està permès el seu ús a les forces públiques i organismes governamentals.<ref>{{ref-web|url=http://pinganillotop.es/inhibidores-frecuencia/|títol=¿Qué son los inhibidores de frecuencia?|consulta= 3 de novembre|data= 31 de gener de 2013|llengua=español|cita=}}</ref>
 
== Operació ==
1.143.162

modificacions