Diferència entre revisions de la pàgina «Khwaf»

2 bytes afegits ,  fa 9 mesos
m
bot: - com Shah Sanjan + com a Shah Sanjan
m (bot: - com Khwaja Majd; + com a Khwaja Majd;)
m (bot: - com Shah Sanjan + com a Shah Sanjan)
Era una regió sense cap gran ciutat, només nombrosos centres petits, la importància relativa dels quals variava d'un període a l'altre. L'economia diversificada de Khwaf, que incloïa fruita, seda i, des del període mongol, com a mínim, la mineria del ferro li va permetre donar suport tant a una tradició continuada d'aprenentatge com a una elit terratinent local amb algunes aspiracions al poder militar.
 
La regió fou bressol de personatges famosos de tot tipus: homes militars, ulama, shaykhs i visirs. [[Mubariz al-Din Muhammad]] ibn al-Muzaffar, que va fundar la dinastia [[Muzaffàrida]] de Fars (1336–93), fa remuntar la seva ascendència a Khwaf. Els avantpassats dels muzaffarids havien abandonat Khwaf en la invasió mongola. Entre els homes reclamats com originaris de Khwaf per sobirans diversos hi ha el famós visir [[Gaznèvides|gaznàvida]] Abu Nasr Mishkan al-Zuzani (+ 1039), el xaikh Chishti Rukn al-Din Mahmud, conegut com a Shah Sanjan (+ 1200–01 ) i el faqıh Mawlana Nizam al-din Mayizhnabadi, actiu a Herat sota els [[kàrtides]] i martiritzat pels turcs el 1336–37.
 
Tant els llocs d'origen assignats pels manuscrits il·luminats locals com el mecenatge de projectes de construcció mostren que l'activitat intel·lectual i política va anar molt més enllà dels límits de la seu administrativa regional. Així, mentre [[Hafiz-i Abru]] esmenta Jezhd, Zuzan i, potser, Salama com a seu del districte, trobem persones destacades originàries de ciutats com Niyazabad, Mayizhnabad, Sanjan i Barabad. El mcenatge arquitectònic també es va dispersar.
1.154.437

modificacions