Massa atòmica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
Línia 10:
El 1909 el físic [[Ernest Rutherford]] realitzà un experiment, ara conegut com a [[experiment de Rutherford]], per a comprovar el model atòmic de Thomson. Les dades obtingudes el dugueren a rebutjar el [[model de Thomson]] i a formular-ne un de nou ([[model de Rutherford]]) que permetia explicar les observacions que havia realitzat. Bàsicament el seu model diu que l'àtom té un [[nucli atòmic|nucli]], molt petit, on es concentra pràcticament tota la massa atòmica i té tota la càrrega elèctrica positiva; al voltant d'ell es mouen els [[electrons]], amb la càrrega negativa, a grans velocitats seguint òrbites circulars com ho fan els planetes del sistema solar al voltant del Sol.
 
Estudis posteriors permeteren descobrir que al nucli atòmic hi havia dos tipus de partícules, els [[protó|protons]] amb càrrega positiva, i els [[neutró|neutrons]], sense càrrega elèctrica, i amb masses semblants. Ambdós s'anomenen [[nucleó|nucleons]] perquè estan situats al nucli. La massa d'un neutró en repòs (1,674 929·10<sup>-27</sup> kg) és un poc superior a la massa del protó en repòs (1,672 623·10<sup>-27</sup> kg). Els electrons tenen masses en repòs quasi dues mil vegades inferiors als nucleons (0,000 911·10<sup>-27</sup> kg).<ref name=Barret>{{ref-llibre|cognom=Barret |nom=J |títol=Atomic Structure and Periodicity |url=http://books.google.cat/books?id=ApD5nxhPzI4C&dq=atom+structure&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |editorial=Royal Society of Chemistry |data=2002 |isbn=9780854046577}}</ref>quas
 
La massa atòmica pot escriure's en funció del nombre de protons (Z o [[nombre atòmic]]) i de nucleons (A o [[nombre màssic]]):
 
<center><math>m_a = Z \cdot m_H + (A - Z) \cdot m_n - \frac {E_b} {c^2}</math></center>
 
on:
Linha 21 ⟶ 17:
* <math>A - Z</math> és el nombre de neutrons (nucleons - protons).
* <math>m_n</math> és la massa del neutró, que multiplicada per A - Z dóna l'aportació dels neutrons a la massa atòmica.
* <math>\frac {E_b} {c^2}</math> és el [[defecte màssic]]. Representa la massa que es perd en formar-se un nucli atòmic a partir dels nucleons lliures. El terme E<sub>b</sub> és l'anomenada energia de lligadura que és la que manté units els nucleons en el nucli. En dividir-se per c<sup>2</sup>, on c és la velocitat de la llum, permet expressar-la en termes de massa segons l'equació d'Einstein d'equivalència massa energia, E<sub>b</sub> = m·c<sup>2</sup>.<ref name="Barret">{{ref-llibre|cognom=Barret|nom=J|títol=Atomic Structure and Periodicity|url=http://books.google.cat/books?id=ApD5nxhPzI4C&dq=atom+structure&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|editorial=Royal Society of Chemistry|data=2002|isbn=9780854046577}}</ref>
 
== Referències ==