Carles Rexach i Cerdà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
m accents diacrítics 2020
Línia 30:
| isbn = 978-84-16166-62-6}}</ref> Desenvolupà tota la seva trajectòria esportiva al [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]], des de l'infantil, el juvenil (amb el qual fou campió d'Espanya i fou internacional) i el [[CD Comtal]].<ref name="GDJB"/> La temporada 1964-65 ingressà al Barça. És un dels jugadors que més cops ha defensat la samarreta blau-grana: va disputar amb el Barça un total de 665 partits, en els quals marcà 211 gols.<ref name="GDJB"/> Jugava d'extrem dret i era un gran driblador i rematador. Els 452 partits oficials que va disputar amb el primer equip el van convertir en el jugador amb més partits fins que els va superar [[Migueli]] el 1986.<ref>{{ref-web|url= https://www.fcbarcelona.cat/ca/fitxa/648124/miguel-bernardo-bianquetti-migueli|títol=Miguel Bernardo Bianquetti 'Migueli'| editor=FC Barcelona| consulta=31 d'agost de 2019}}</ref> Posteriorment el van superar Xavi (767), Messi (encara en actiu), Iniesta (674), Puyol (593), Víctor Valdés (535), Sergio Busquets i Piqué (els dos darrers en actiu).<ref>{{ref-web|url= https://www.ccma.cat/esport3/gerard-pique-es-a-nomes-un-partit-dels-500-amb-el-barca/noticia/2943181/|títol=Gerard Piqué, 500 partits amb el Barça| editor=ccma| consulta=30 d'agost de 2019}}</ref>
 
L'any [[1973]], l'entrenador del club, [[Rinus Michels]], va estar a punt de fer-lo fora de l'equip quan s'assabentà que ell i altres companys havien estat bevent cava després de perdre un partit a [[Sevilla]]. Fou molt famosa la seva relació amb l'actriu [[Bárbara Rey]] que quasi el torna a fer fora del club el [[1977]]. Fou un jugador molt estimat pels seguidors, però també rebé fortes crítiques per les seves puntuals manques de combativitat. Va fer seva una famosa frase que diu que "córrer és de covards". L'[[1 de setembre]] de [[1981]] s'organitzà un partit de comiat a Rexach al [[Camp Nou]] en el qual el Barça guanyà la selecció argentina, vigent campiona del món de futbol, i a la qual derrotà per 1 a 0 amb gol d'[[Allan Simonsen]], qui fórafora el seu substitut al primer equip. Fou 15 cops internacional A, 7 internacional olímpic i 7 sub-23. Va disputar el [[Copa del Món de Futbol de 1978|Mundial d'Argentina 1978]].
 
=== Carrera com a entrenador ===