Meteor (astronomia): diferència entre les revisions

 

== Mecanismes de formació ==

La causa que els eixams estiguen més o menys allargats i difusos és que els corpuscles que els constituïxen s'estenen per grans espais. Així, per exemple, l'eixam dels Perseids dura 12 dies, almenys, durant els quals la Terra recorre 30 milions de quilòmetres. J. G. Porter va calcular que l'amplària de l'anell n'ha de sobrepassar els 7 milions de quilòmetres. Les distàncies dels corpuscles al Sol estan lluny de ser iguals i, en conseqüència, la duració de les seues revolucions al voltant del Sol, d'acord amb les [[lleis de Kepler]], són diferents. L'eixam, segons açò, es dispersarà al llarg de tota l'òrbita i amb el temps acabarà per formar un anell de corpuscles en el qual els elements més ràpids aconseguiran els més lents; com els corredors en una pista, que si en la partida formen un sol gran grup, després, a poc a poc, els més veloços aconsegueixen els últims en guanyar-los una volta. D'esta manera, s'explica que es puguen trobar meteors tant abans com després del pas d'un cometa.

Cada any, en arribar la Terra per la mateixa data al punt d'intersecció de la seva òrbita amb la de l'eixam, és a dir, al seu node ascendent o descendent, troba meteorits. Si l'eixam és vell, els seus elements hauran tingut temps de dispersar-se al llarg de l'òrbita i cada any tindrà lloc una pluja anàloga a les anteriors, com ocorre amb els Leònids; al contrari, si l'eixam és jove, de recent formació, es presentarà en bloc compacte i només hi haurà una pluja d'estreles en cas de trobar-se l'eixam i la Terra en el mateix punt, cosa que pot ocórrer molt de tard en tard si els períodes de revolució de l'eixam i la Terra no són commensurables.