Velòdrom: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles
m Plantilles
Línia 7:
Els primers velòdroms es van construir a mitjans del {{segle|XIX}}. Alguns es van destinar exclusivament a la pràctica del ciclisme i altres es van construir com a part d'instal·lacions per a altres esports; molts els feien al voltant de pistes d'atletisme o altres terrenys i les inclinacions de la pista eren poc pronunciades. Als inicis hi van mancar els estàndards internacionals i les mides i les formes de la pista variaven molt depenent del velòdrom. A tall d'exemple tenim el velòdrom més antic del món, al [[Preston Park Velodrome|Preston Park]], de [[Brighton]], construït el [[1877]],<ref>{{Ref-web|url=http://www.ppycc.org.uk/preston-park-velodrome/|títol=Preston Park Velodrome|consulta=29/8/2019|llengua=anglès|editor=Preston Park Youth Cycle Club}}</ref> que té una pista de 579 m de longitud i quatre rectes unides per revolts inclinats, mentre que el [[Mountbatten Centre|velòdrom de Portsmouth]], de [[Portsmouth]], té de 536 m de longitud i una recta unida per un revol llarg. Les primeres superfícies incloïen cendres o esquists, tot i que amb el temps es va anar adoptant el formigó, l'asfalt i el quitrà.
[[Fitxer:Btv1b8433368f-p084 (cropped).jpg|miniatura|El velòdrom d'Hivern de París en una fotografia feta entre 1908 i 1910.]]
Els velòdroms interiors també eren habituals a finals del {{segle |XIX}} i principis del {{Romanes|XX}}. Per exemple, el [[Vélodrome d'hiver|velòdrom d'hivern]] es va construir a [[París]] el [[1909]] i comptava amb una pista interior de 250 m amb una superfície de fusta.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Grunwaldand|nom=Liliane|títol=Le Vel' d'Hiv' : 1903–1959|url=|edició=|llengua=francès|data=1979|editorial=Éditions Ramsay|lloc=París|pàgines=|isbn=2-85956|cognom2=Cattaert|nom2=Claude}}</ref>
 
Les competicions internacionals, com ara els Jocs Olímpics, van comportar una estandardització progressiva: les pistes ovalades de dues rectes es van convertir ràpidament en la norma i, a poc a poc, es van reduir les longituds de la volta. El [[Velòdrom de Vincennes]], usat per als Jocs de [[1896]]<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=|publicació=1900 Summer Olympics official report|url=https://digital.la84.org/digital/collection/p17103coll8/id/7199/rec/3|data=1900|pàgines=15-16}}</ref> (i [[1924]])<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=|publicació=1924 Summer Olympics official report|url=https://digital.la84.org/digital/collection/p17103coll8/id/13498/rec/9|data=1925|pàgines=200-217}}</ref> era de 500 m (1.640 peus) per volta, mentre que el [[Velòdrom d'Anvers Zuremborg]], d'[[Anvers]], usat el [[1920]],<ref>{{Ref-web|url=https://www.sports-reference.com/olympics/summer/1920/CYC/|títol=Cycling at the 1920 Antwerpen Summer Games|consulta=29/8/2019|llengua=anglès|editor=Sports reference}}</ref> i el [[Velòdrom de Hèlsinki]], el [[1952]], eren de 400 m (1.312 peus).