Magnetar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Manteniment de plantilles
Línia 9:
La teoria sobre aquests objectes va ser formulada el [[1992]] per '''''Robert C. Duncan''''' de la ''Universitat d'Austin a Texas'' i '''''Christopher Thompson ''''' de l{{'}}''Institut Canadenc de Física Teòrica'', però el primer esclat de raigs gamma que es creava provinent d'un magnetar s'havia detectat el 5 de març de 1979.<ref name="journal">Kouveliotou, C.; Duncan, R. C.; Thompson, C. (February 2003). "[http://solomon.as.utexas.edu/magnetar.html#SciAm Magnetars Magnetars]". ''[[Scientific American]]''; Page 35.</ref> Posteriorment, aquesta teoria ha estat àmpliament acceptada per la resta de la comunitat científica com una explicació física que satisfà fins al moment les observacions realitzades sobre aquests estranys i misteriosos objectes.
 
Actualment, es considera que de cada deu explosions de supernoves, solament una dóna origen al naixement d'un magnetar. Si la supernova té entre 6 i 12 masses solars, es converteix en una [[estrella de neutrons]] de no més de 10 a 20 km de diàmetre. Segons la hipòtesi dels científics esmentats anteriorment, els requisits previs per a convertir-se en magnetar són una rotació ràpida i un camp magnètic intens abans de l'explosió. Aquest camp magnètic seria creat per un generador elèctric (efecte [[dinamo]]), que utilitza la convecció de matèria nuclear que dura els deu primers segons al voltant de la vida d'una estrella de neutrons. Si aquesta última gira prou ràpid, els corrents de convecció es tornen globals i transfereixen la seva energia al camp magnètic. Quan la rotació és massa lenta, els corrents de convecció només es formen en regions locals. Un [[púlsar]] seria, doncs, una estrella de neutrons que, en el seu naixement, no hauria girat prou ràpid durant un curt lapse de temps per a generar aquest efecte dinamo. El magnetar conté un camp prou poderós com per a aspirar la matèria dels voltants de l'estrella cap al seu interior i comprimir-la; això comporta que es dissipi una quantitat significativa d'energia magnètica durant un període aproximat d'uns deu mil anys. L'1 de juny de 2020, els astrònoms van informar de la reducció de la font de [[Ràfega ràpida de ràdio|ràfegues ràpides de ràdio]] (FRB), que ara poden incloure plausiblement "fusions d'objectes compactes i magnetars derivats de les supernoves de col·lapse central".<ref name="SA-20200601">{{ref-notícia|cognom=Starr |nom=Michelle |títol=Astronomers Just Narrowed Down The Source of Those Powerful Radio Signals From Space |url=https://www.sciencealert.com/we-re-starting-to-figure-out-where-fast-radio-bursts-come-from |data= 1 juny 2020 |obra=ScienceAlert.com |consulta= 2 juny 2020 }}</ref><ref name="AJL-20200601">{{ref-publicació|autor=Bhandan, Shivani |títol=The Host Galaxies and Progenitors of Fast Radio Bursts Localized with the Australian Square Kilometre Array Pathfinder |url=https://iopscience.iop.org/article/10.3847/2041-8213/ab672e |data= 1 juny 2020 |publicació=[[The Astrophysical Journal Letters]] |volum=895 |number=2 |doi=10.3847/2041-8213/ab672e |consulta= 2 juny 2020 |arxiv=2005.13160 }}</ref><ref name="QM-20200611">{{ref-notícia|cognom=Hall |nom=Shannon |títol=A Surprise Discovery Points to the Source of Fast Radio Bursts - After a burst lit up their telescope “like a Christmas tree,” astronomers were able to finally track down the source of these cosmic oddities. |url=https://www.quantamagazine.org/a-surprise-discovery-shows-magnetars-create-fast-radio-bursts-20200611/ |data= 11 juny 2020 |obra=[[Quantum Magazine]] |consulta= 11 juny 2020 }}</ref>
 
Amb el temps, el poder magnètic decau després d'expulsar ingents quantitats d'energia en forma de raigs X i gamma. Les tensions que causen el col·lapse es produïxen de vegades en les capes externes dels magnetars, constituïts per [[Plasma (Estat de la matèria)|plasma]] d'elements pesats (principalment de ferro). Aquestes vibracions intermitents molt energètiques produeixen vents de raigs X i gamma d'aquí el nom de ''repetidores de raigs gamma suaus''.