Constanța: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
| imatge = Statuia Libertatii Constanta.jpg
| peu = Estàtua de la Llibertat de
}}
'''Constança''', en [[romanès]] '''Constanța''' (pronunciat {{IPA|/kon'stan.ʦa/}}), antigament anomenada '''[[Tomis]]''' (''Τόμις'') o Tomoi (''Τόμοι'') pels [[grec antic|grecs]], i després Konstantia (''Κωνστάντια'' en el període clàssic) o ''Constantia'' en [[llatí]] (en [[turc]] ''Köstence'', o en l'antiga grafia, ''Köstenje''; en [[búlgar]] ''Кюстенджа'', Kiustendja, o ''Констанца'', Konstantsa), és el port més gran de [[Romania]], a la riba del [[mar Negre]]. És la ciutat més gran de la regió de [[Dobrudja]] i capital de la [[província de Constanța]]. La ciutat de
== Història ==
Les nombroses restes que s'han trobat a la ciutat i els seus voltants demostren que
Segons la ''Biblioteca mitològica'' d'[[Apol·lodor el Gramàtic]], la colònia fou fundada per [[Eetes]]:
Línia 19:
{{Cita|Després de la seva victòria contra [[Cir II el Gran|Cir el Gran]]) i amb nombrosos botins guanyats als seus enemics, la reina [[Tomiris]] va creuar a [[Mèsia]], coneguda actualment com a Escítia Menor —nom procedent de la [[Regió d'Escítia|Gran Escítia]]—, i va construir a la riba mèsia del mar Negre la ciutat de Tomi, batejada així en honor a ella mateixa.}}
En qualsevol cas, l'any [[29 aC]] l'[[Imperi Romà]] s'annexionà totes les terres entre el [[Regne dels Odrisis]] i el [[Danubi]], batejades com a ''Limes Scythicus''. La llunyania i la situació perifèrica d'aquest territori va fer que l'any [[8|8 dC]] el poeta [[Ovidi]] hi fos desterrat per ordre d'[[August]]. Les lloances del poeta a la ciutat de Tomis són encara reconegudes a l'actual
Amb el temps, Tomis va ser inclosa a la nova província romana de [[Mèsia]] i, sota el regnat de [[Dioclecià]], a l'Escítia Menor, de la qual es convertiria en centre i metròpoli. Amb la divisió de l'Imperi Romà, la ciutat va passar a mans de l'[[Imperi Romà d'Orient]]. Fou ja sota aquest nou poder quan la ciutat fou rebatejada com a ''Constantiana'', en honor de la germanastra de [[Constantí I el Gran]], Flavia Júlia Constantia ([[274]]-[[337]]). Tot i així, aquest nom no seria emprat de forma oficial fins a l'any [[950]], quan als registres apareix com ''Κωνστάντια'' (''Constantia''). Durant aquells segles la ciutat es va mantenir dins dels límits marcats per la ''muralla de [[Trajà]]'', tot i que aquest límit fou reforçat amb noves fortificacions.
Fou assolada pels huns el [[456]] i fou fortificada pels romans d'Orient sota [[Anastasi I Dicor]] (491-518) i [[Justinià I]] (527-565), resistint els atacs dels àvars l'hivern del [[597]] al [[598]]. Després fou destruïda pel khan búlgar [[Asparukh Khan]] el 679 i fou part del [[Primer Imperi Búlgar]].
Al lloc de la vella ciutat s'hi van establir alguns pescadors i els autors grecs del segle IX i X van continuar anomenant ''Contantia'' ("Κωνστάντια") a la població que va sorgir; el 1154 a la carta geogràfica d'[[al-Idrisi]] se l'esmenta com ''Tamtana''; al segle XIII s'hi va fundar un establiment genovès que apareix a les cartes nàutiques italianes del segle XIV sota el nom de ''Costanza'' derivada del nom romanès
Quan el [[1388]] [[Dobrudja]] va ser incorporada al [[principat de Valàquia]] (Eflak) per [[Mircea I]] «el vell» (o més aviat l'Antic, 1386-1395 i 1397-1418), la ciutat va quedar dins aquest estat. El 1395 el sultà [[Baiazet I]] va fer campanya contra Mircea a Valàquia, va conquerir la ciutat de
Al segle XVI era una població prospera inclosa en un ''subashi'', amb un mercat on hi havia tots els productes de Dobrudja i molts eren exportats cap a [[Istanbul]] ((blat, peix, fusta e construcció). Hi anaven a comprar comerciants de la [[República de Ragusa]] i [[Ancona]]. Al {{segle|XVII}}, el 1602 i el 1616, va patir les ràtzies dels cosacs tributaris de [[Polònia]], [[Ewliya Celebi]] la considera una vila pròspera del eyalat de [[Silistra]] amb 150 cases (més de 1.000 habitants), 40 o 50 graners de blat, algunes botigues, un [[caravanserrall]] i una mesquita, i hi tenia residència un cadi (per tant era un ''kada'' o districte).<ref>{{ref-llibre|cognom=Hakkı Ayverdi |nom=Ekrem |cognom2=Aydın Yüksel |nom2=İ. |cognom3=Ertük |nom3=Gürbüz |títol=Avrupa'da Osmanlı mimârî eserleri |url=http://books.google.cat/books?id=V0tQAAAAMAAJ&q=Evliya+%C3%87elebi+K%C3%B6stence&dq=Evliya+%C3%87elebi+K%C3%B6stence&hl=ca&sa=X&ei=DNLmT87FD-mo0AXT_5D6CA&ved=0CEUQ6AEwAw |llengua=turc |editorial=İstanbul Fetih Cemiyeti |data=1982 |pàgines=p.39 |isbn=}}</ref> Al segle XVIII continuava en la mateixa situació i la ciutat es dedicava principalment a l'abastiment en blat d'Istanbul, però fou arruïnada en les guerres russo-turques el 1711, 1718-1739, 1768-1774 o 1787-1792. Els otomans la van fortificar, ja que el seu port era considerat un dels principals de la Dobrudja per assegurar l'abastiment de la seva capital especialment en blat però també amb bestiar, bens, pells i llana.
En la [[Guerra russoturca (1806-1812)|guerra russo-turca de 1806-1812]] fou ocupada el 1809 pels cosacs que van destruir la fortalesa, i la ciutat va quedar reduïda a un llogaret. La [[Tractat de Bucarest (1812)|pau de Bucarest]] la va retornar als otomans i fou rodejada d'una línia de fortificacions. En la [[Guerra russoturca (1828-1829)|guerra del 1829]], es va rendir sense lluita i fou desmantellada pels russos. A la [[guerra de Crimea]] els francesos, aliats dels otomans, hi van desembarcar manats pel general Canrtobert (juliol de 1854) però hi van estar poc temps. El 1857 una companyia britànica (la ''Danube and Black Sea Railways Company'') va aconseguir la concessió per explotar el port i un ferrocarril des de Bogaz-köy ([[Cernavoda]] o Cernavodă) a Köstence i això va originar un període de prosperitat. El ferrocarril es va acabar el 1860. La construcció va malmetre molt de l'antiga
El [[1877]] el general rus Orlov Denisov va ocupar la ciutat i el tractat de [[23 de març]] de 1878 la va cedir a Romania. Fins aleshores era un ''kada'' del vilayat de Tuna (creat el 1864). El [[Tractat de Berlín (1878)|Tractat de Berlín]] de [[13 de juliol]] de [[1878]] va confirmar la cessió. Hi havia llavors dues mesquites: Mahmudiyya i Aziziyya, construïdes el 1822. El 1888 es va publicar a la ciutat el primer diari de Dobrudja (la Gaseta de Dobrudja o ''Dobrudja Gazetesi'') fins al 1894.
El [[22 d'octubre]] de [[1916]], durant la [[Primera Guerra Mundial]],
A la [[Segona Guerra Mundial]] el port fou durament bombardejat pels aliats però la ciutat en va sortir quasi indemne. El port va tardar uns deu anys a reactivar-se.
== Població ==
[[Fitxer:Constanta april.jpg|miniatura|Platja de
[[Fitxer:Constanta shipyard.jpg|miniatura|Drassanes del port]]
Segons el cens de [[2002]], la població del municipi de
Tot plegat fa que la població de la regió urbana arribi a 401.613 habitants.
Línia 188:
== Llocs d'interès ==
[[Fitxer:Constanţa - Cazino.jpg|miniatura|Casino de Constança (Constanţa)]]
* Mosaics romans (Edificul Roman cu Mozaic)
Línia 201:
== Transports ==
La inauguració, l'any [[1895]], de la línia ferroviària entre
[[Fitxer:Constanta pink bus.jpg|miniatura|Bus rosa de
El sistema de transport públic de la ciutat de
A 26 km al nord de
El [[port]] de
D'altra banda, al sud de la ciutat s'inicia un llarg canal que connecta les aigües del [[mar Negre]] amb el riu [[Danubi]], el que facilita la navegació cap a l'interior del país.
Línia 270:
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
* [http://www.primaria-constanta.ro/PrimariaConstanta/Default.aspx Portal web de l'ajuntament de
* [http://www.constantza-port.ro/cached/cacheGenerator.jsp?a=0 Web del Port de
* [http://harti.rogis.ro/cta/ Mapa de la ciutat]
* [http://www.hartionline.ro/ct/harta/0.html Mapa de
* [http://www.constantaonline.ro
* [http://www.cta.ro
* [http://sanatate.constantaonline.ro Sănătatea din Constanţa]
{{Autoritat}}
| |||