Central hidroelèctrica de Vielha: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
Correcció de faltes d'ortografia
Línia 2:
La '''Central hidroelèctrica de Vielha''' està situada a la població de [[Vielha]], a la comarca de la [[vall d'Aran]]. Forma part d'una cadena de salts hidroelèctrics del [[Garona]] aranès. Fou inaugurada el 1947 per la [[Sociedad Productora de Fuerzas Motrices]], que en aquell moment estava integrada dintre del grup de la [[Barcelona Traction]]. Era la segona gran central hidroelèctrica posada en funcionament a la vall d'Aran, després de la [[central hidroelèctrica de Cledes]], que entrà en funcionament el 1929, havent estat construïda per la pròpia empresa.
 
La central de ViellaVielha no té capacitat de regular cabals i el seu funcionament depèn de la [[central d'Arties]]. La seva única missió és la de produir energia elèctrica.
 
L'aigua turbinada de la central de Vielha es deriva mitjançant una galeria cap la canalització soterrada de 6,6 quilòmetres de longitud que les du fins el dipòsit regulador del Salt de Benós, situat a una altitud de 927 metres a la [[central de Benós]].
Línia 51:
Rouvière morí el març de 1904.<ref>{{GEC|0057087|Lluís Rouvière i Bula}}</ref> La seva vídua, Sebastiana Gómez, les traspassà al banquer madrileny Teófilo Benard, el qual establí contacte amb [[Emili Riu i Periquet]] per dur endavant els projectes.
 
Les concessions van acabar en mans de la [[Sociedad Productora de Fuerzas Motrices]], companyia creada el 1917 per [[Emili Riu i Periquet|Emili Riu]]. El 14 de maçmarç de 1943 es publicava en el BOE la concessió a aquesta companyia de l'aprofitament hidroelèctric de la cadena de salts que formarien les central hidroelèctriques d'[[Central d'Arties|Arties]], ViellaVielha i [[Central de Benós|Benós]].<ref>
{{ref-publicació
| article = Concessió aprofitament hidroelèctric
Línia 71:
=== Conca de captació i canalització ===
[[Fitxer:Assut Arties.jpg|miniatura|upright=1.4|'''Barratge deth Garona''']]
Aigua de diversos orígens alimenta la central de ViellaVielha. Les instal·lacions de la presa del Garona (''Barratge deth Garona'' en aranès), situades a una altura de 1.153 metres, deriven l'aigua cap a la canalització soterrada que finalitza en el dipòsit regulador del Salt de Vielha, situat a una alçada de 1.150 metres, al qual hi arriba després d'un trajecte de 6.600 metres.
 
Els orígens de l'aigua són els següents:
Línia 78:
* Aigua procedent del [[Garona]] que és derivada a la presa del Garona.
 
La presa del Garona, malgrat està físicament situada davant de la [[central d'Arties]] a la banda dreta del riu [[Garona]], forma part de la central de ViellaVielha. De fet, [[Enel]], l'operadora de la instal·lació, l'anomena ''presa de ViellaVielha''.
 
=== Salt de Vielha ===
Línia 272:
 
== Revinguda de 2013 ==
El 17 i 18 de juny de l'any 2013 van coincidir unes precipitacions en forma d'aigua (pluges intenses de 120mm en 48h, dels quals més de 100 litres en menys de 24 hores), unes altes acumulacions de neu a les zones altes i l'augment de la temperatura que va provocar un desglçadesglaç accelerat. Aquestes causes van provocar una crescuda molt important en el cabal del riu [[Garona]], encara que amb un període de retorn inferior a 50 anys .<ref name="informe">
{{Ref-llibre
| títol = Informe de la avenida del 17 al 20 de junio de 2013 en la cuenca del río Garona.
Línia 284:
</ref>
 
[[Endesa]] controlava les comportes de la presa de ViellaVielha, situada en el riu [[Garona]], a escassos metres de l'edifici de la central d'Arties. El dia 18 de juny de 2013 les comportes de regulació estaven tancades. A partir de cert moment el material divers arrossegat pel riu, principalment arbres arrencats de les seves marges, va obturar l'estructura de moviment de les comportes de la presa que se situa per sobre d'aquestes. El nivell de l'aigua augmentà dramàticament rebentant el terraplè de la marge esquerra de la presa i augmentant sobtadament el cabal del riu de 158 a 223 metres cúbics per segon.<ref name="informe"/>
 
Els danys causats per l'aiguat agreujat per l'increment sobtat del cabal del riu Garona van ser molt elevats, obligant a evacuar temporalment poc més de 300 persones.<ref>