Nunilo Ximena: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 5:
També anomenada Nuna o Múnia,<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Flórez|nom=Enrique|títol=Memorias de las reynas catholicas|url=https://books.google.es/books?id=A0GeFRE3QqQC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|edició=|llengua=castellà|data=1790|editorial=Oficina de la viuda de Marín|lloc=Madrid|pàgines=89-91|isbn=}}</ref> es desconeix la filiació d'aquesta reina.<ref name=":1">{{Ref-web|url=http://dbe.rah.es/biografias/31875/nunilo-jimena|títol=Nunilo Jimena|consulta=30 desembre 2020|llengua=castellà|editor=Reial Acadèmia de la Història|data=|nom=César|cognom=Álvarez Álvarez|obra=Diccionario biográfico electrónico}}</ref> Segons [[Enrique Flórez]], era filla de [[Sanç I de Pamplona]] i [[Toda de Navarra|Toda Aznar]],<ref name=":0" /> però, segons afirmà [[Armando Cotarelo Valledor|Armando Cotarelo]], l'ascendència és incompatible amb les genealogies de Navarra. No obstant això, com defensà [[Justo Pérez de Urbel]], malgrat desconèixer qui eren els seus pares el nom de Nunila sí denota un origen de terres navarreses.<ref name=":1" />
 
Casada amb [[Fruela II d'Astúries|Fruela II]] abans del [[911]], any en què consta en la inscripció de donació de l'[[arqueta de les àgates]] i en diversos documents de donació de terres, els anys següents, a la [[Catedral de San Salvador d'Oviedo|catedral d'Oviedo]].<ref name=":0" /> A l'arqueta, en llatí apareix el seu nom com ''Nvnilo cognomento Scemena'', que acostuma a traduir-se com «Nunilo, de sobrenom Ximena», si bé hom ho ha considerat un segon nom o el cognom.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Cid Priego|nom=Carlos|article=Las joyas prerrománicas de la Cámara Santa de Oviedo en la cultura medieval|publicació=Liño. Revista anual de historia del arte|url=https://books.google.es/books?id=0PS7T6__OVYC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|data=1990|pàgines=20|editorial=Universidad de Oviedo|exemplar=núm. 9}}</ref> Apareix a la documentació intitulada com a reina d'Astúries amb el seu marit, tanmateix no va arribar a ser reina de Lleó, perquè va morir abans del 924, quan Fruela va fer-se amb el tron.<ref name=":1" /><ref name=":0" /> Alguns avancen la seva mort fins al 913, tot i que [[Urraca bint Abd-Al·lah|Urraca]], la segona muller de Fruela, no està documentada fins a 917.<ref name=":2">{{Ref-web|url=http://dbe.rah.es/biografias/72016/urraca|títol=Urraca|consulta=30 desembre 2020|llengua=castellà|editor=Reial Acadèmia de la Història|data=|obra=Diccionario biográfico electrónico|cognom=Salazar y Acha|nom=Jaime de}}</ref>
 
Va ser mare de tres fills: d'[[Alfons Froilaz|Alfons]], i segons César Álvarez, també d'[[Ordoni Froilaz|Ordoni]] i [[Ramir Froilaz|Ramir]],<ref capname=":1" dels/> si bé segons [[Jaime Salazar y Acha|Jaime de Salazar]], els dos darrers eren fruit del segon matrimoni amb Urraca.<ref name=":2" /> En tot cas, cap qualsd'ells va arribar a regnar de forma efectiva,<ref name=":1" /> encara que si van participar dels conflictes successoris amb els seus oncles [[Alfons IV de Lleó|Alfons IV]] i [[Ramir II de Lleó|Ramir II]]. El darrer manà cegar-los.<ref name=":0" />
 
== Referències ==