Tarquini Prisc: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 1:
'''Tarquini Prisc''' (en llatí ''Lucius Tarquinius Priscus'') va ser el cinquè rei de [[Roma]] (~[[616 aC]]-[[579 aC]]) de la dinastia etrusca.
 
Fill de Damarat[[Demarat de Corint (baquiada)|Demarat de Corint]] i d'una dona etrusca, va anar a [[Roma]] i canvià el seu nom originari ('''Lucumon''') pel de '''Tarquini'''. Allí va ser elegit guardià dels fills d'[[Anc Marci]] i després el succeí en el tron un cop mort.
 
Segons [[Tit Livi]] va fer la guerra amb [[sabins]] i [[llatins]]; va destruir la ciutat sabina d'Apioles (''[[Apiolae]]'') i va conquerir les ciutats llatines de [[Cameria]], [[Crustumerium]], [[Medúl·lia]], [[Ameriola]], [[Ficulnea]], [[Corniculum,]] i [[Nomentum]]; als sabins, que havien avançat fins a les portes de Roma, els va rebutjar i tot seguit els va derrotar a la vora de l'[[Anio]] i els va obligar a demanar la pau, havent de cedir [[Col·làtia]] on va establir una guarnició dirigida per Egeri, fill pòstum del seu germà Aruns, que va agafar el cognom de Col·latí. Tarquini hauria construït llavors el temple de [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]] al [[Capitoli]]. [[Dionís d'Halicarnàs]] esmenta també guerres amb els etruscs, cinc ciutats dels quals havien ajudat als llatins, i foren derrotades; li van oferir en senyal de submissió una corona d'or i altres elements símbols de reialesa segons els etruscs (tron de [[vorí]] i ceptre); [[Estrabó]] diu que també va sotmetre als [[eques]], però no en fa referència cap més autor i Dionís ho atribueix a [[Tarquini el Superb]]. Va ser el primer rei que va celebrar un triomf.
 
En la pau es distingí com a bon reformador; va dragar diverses llacunes de la part baixa de la ciutat; també va crear un embarcador al [[Tíber]], va construir la [[Cloaca Màxima]], el [[Circ Màxim]] (instituint els [[Jocs Romans]]), va establir el [[fòrum]] (acabat per [[Servi Tul·li]]) i va donar a [[Roma]] una planificació urbana. En la constitució va afegir cent membres al [[senat romà]] (''patres minorum gentium'' per distingir-los dels anteriors que eren els patres majorum gentium) arribant a 300 , va voler crear tres noves centúries a les tres establertes per Ròmul (cosa que va impedir l'[[àugur]] [[Attus Navius]]) i finalment va crear tres seccions de les tres centúries (II Ramnes, II Títies i II Luceres) doblant el nombre de cavallers, i va incrementar el nombre de [[vestals]] de quatre a sis.
 
Va regnar 38 anys fins que fou assassinat pels fills d'Anc Marci per impedir la successió del seu gendre [[Servi Tul·li]]. La reina Tanaquil va fer de regent i va imposar la successió de Servi, casat amb Tarquínia, la filla del rei; va ser l'única vegada de la monarquia que el tron va ser heretat.
 
{{Inicia taula}}