Cinturó supracortical d'Isua: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 7:
Es creu que els cossos ultramàfics recristal·litzats que es poden donar al cinturó són intrusions de fluxos [[komatiïta|komatiítics]]. Els estudis mostren que aquestes [[komatiïta|komatiïtes]] són extremadament similars a les de les komatiïtes basàltiques de Barberton, a [[Sud-àfrica]], datades fa 3,5 Ga, i ambdues són equivalents de l'eó arcaic, de les modernes boninites produïdes per la fusió en presència d'[[aigua]] a les zones de subducció. Les komatiïtes de Barberton comparteix alguna de les característiques geoquímiques amb les actuals boninites, incloent evidències [[petrologia|petrològiques]] d'alt contingut d'aigua magmàtica. Les firmes geoquímiques boninítiques proporcionen la prova que els processos tectònics són responsables de la creació del cinturó i que les breccias acoixinades i runes basàltiques indiquen que l'aigua líquida va existir a la superfície en el moment de la seva formació. Les roques sedimentàries més comunes són les formacions de ferro bandejat i sílex.
Els conjunts d'Isua de basalt-komatiita-sílex datats en 3,5 Ga, estan emparentats amb els conjunts de [[gneis]] de tipus TTG (tonalita-trondhjemita-granodiorita) d'Amitsoq. Els arguments actuals advoquen per una fusió directa del mato per a produir les [[diorita|diorites]] i [[grandiorita|granodiorites]] d'alt contingut magnèsic que es troben en aquests [[crató|cratons]] de l'eó arcaic. D'acord amb Rapp ([[1999]]):
{{Citació|''Es pot observar un contínuum complet de processos des de la generació de magmes TTG "pristins" per fusió hidratada de granats amfibolites/eclogites fins a la hibridació d'aquests fosos per assimilació de peridotita i el consegüent metasomatisme del mantell subcontinental. El nombre de magnesi dels granitoides de l'eó arcaic és potser el millor indicador d'un llinatge TTG i de l'amplitud amb què està implicat en la formació primerenca de continents. Les proves suggereixen amb gran força un paper cada vegada major en l'arcaic tardà, dominant en l'arcaic aviat les fonts basàltiques de la crosta oceànica.''
|Rapp, Robert P. |"First Origins of Archean Continental Crust." |5=center|6=1000}}
| |||