Bruno Latour: diferència entre les revisions

</ref> Segons Latour, els estudis socials haurien de superar les dicotomies sociològiques tradicionals (naturalesa-societat, subjecte-objecte, macro-micro, humà-no humà...) tractant les persones (societat) i les màquines (tecnologia) com a elements indissociables que haurien de ser descrits en els mateixos termes (Principi de simetria).<ref>Wikilingua. Teoria de l'actor-xarxa <http://www.wikilingua.net/ca/articles/t/e/o/Teor%C3%ADa_del_Actor-Red_dab2.html></ref> És a dir, sabent que els fets científics estan socialment construïts, es tractaria d'estudiar i analitzar les pràctiques tecnocientífiques durant el seu procés de realització. <blockquote>"És evident, podríem dir, que un objecte tecnològic ha d'estar a les mans d'un subjecte humà, d'un agent capaç de concebre propòsits, i que és ell qui l'ha de posar en marxa. Però l'argument que estic plantejant és simètric: el que és cert de l'objecte és encara més cert si l'apliquem al subjecte. No hi ha cap sentit en el qual es pugui dir que els humans existeixen sense necessitat d'entrar en relació amb allò que els autoritza a existir i els permet fer-ho (és a dir, els capacita per a actuar)." Latour, 1999b, pàg. 230.</blockquote>Bruno Latour va ser, juntament amb altres investigadors del Centre de Sociologia de la Innovació de l'Escola de Mines, de Paris -Tech dea França, un dels fundadors de l'anomenada Teoria de l'actor-xarxa, també coneguda per la sigla ANT de l'anglès ''actor-network theory''. Aquesta teoria ha forjat uns procediments i un vocabulari que han fet d'aquesta perspectiva social una de les visions més idiosincràtiques en l'entorn de la ciència tecnologia i societat.