Color primari: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Solid lightblue.png|100 px|miniatura|[[Cian]].]]
[[Fitxer:Magenta-square.gif|100 px|miniatura|[[Magenta (color)|Magenta]].]]
[[Fitxer:Solid_yellow.svg|miniatura|100 px|[[Groc]].]]
 
Línia 7:
Els colors primaris es poden barrejar entre si per produir la majoria dels colors: quan es barregen dos colors primaris es produeix el que es coneix com a [[color secundari]], i quan es barreja un secundari amb un primaris s'obté un [[color terciari]].
 
Hi ha dos grups de colors primaris, els additius (que apliquen a la mescla de llums): [[vermell]], [[verd]] i [[blau]] i els sostractius (que apliquen a la mescla de pigments): [[cian]], [[groc]] i [[Magenta (color)|magenta]].
 
Tradicionalment s'ha ensenyat que els pigments primaris eren el [[vermell]], [[groc]] i [[blau]]. Això no és tècnicament cert, tot i que és una bona aproximació. En realitat vermell i blau són colors secundaris, fets de la mescla de magenta i groc, o magenta i cian, respectivament. Com a curiositat, els colors primaris additius són els secundaris subtractius, i al contrari.
Línia 15:
 
== Base biològica ==
Els colors primaris no són una propietat fonamental de la llum, sinó un concepte biològic, basat en la resposta fisiològica de l'ull humà a la llum. Fonamentalment, la llum és un [[espectre]] continu de [[longitud d'ona|longituds d'ona]], cosa que significa que en realitat existeix un nombre gairebé infinit de colors. Això no obstant, un ull humà normal només conté tres tipus de receptors, anomenats [[Con (cèl·lula)|cons]]. Aquests responen a longituds d'ona específiques de llum roja, verda i blava. Les persones i els membres d'altres espècies que tenen aquests tres tipus de receptors es diuen [[tricromàtic]]s. Encara que la sensibilitat màxima dels cons no es produeix exactament en les freqüències roja, verda i blava, són els colors que s'escullen com a primaris, perquè permeten estimular els tres receptors de color de manera gairebé independent, proporcionant una àmplia [[gamma de color|gamma]]. Per generar rangs de color òptims per a altres espècies a part dels éssers humans s'haurien d'usar altres colors primaris additius. Per exemple, per a les espècies conegudes com a [[tetracromàtic|tetracromàtiques]], amb quatre receptors receptors de color distints, s'utilitzarien quatre colors primaris (com els humans solament poden veure fins a 400 [[nanòmetre]]s ([[Color violat|violeta]]), però els [[tetracromàtic]]s poden veure part de l'[[ultraviolat]], fins als 300 [[nanòmetre]]s aproximadament, aquest quart color primari estaria situat en aquest rang i probablement seria un magenta espectral pur, en lloc del [[Magenta (color)|magenta]] que veiem, que és una barreja de vermell i blau). Moltes [[ocell|aus]] i [[marsupials]] són tetracromàtics, i s'ha suggerit que algunes dones neixen també tetracromàtiques,<ref>Backhaus, Kliegl & Werner « Color vision, perspectives from different disciplines » (De Gruyter, 1998), pp.115-116, section 5.5.</ref><ref>Pr. Mollon (Cambridge university), Pr. Jordan (Newcastle university) « Study of women heterozygote for colour difficiency » (Vision Research, 1993)</ref> amb un receptor extra per al [[groc]]. D'altra banda, la majoria dels [[mamífers]] tenen solament dos tipus de receptor de color i per tant són [[dicromàtic]]s; per ells, solament hi ha dos colors primaris.
 
== Vegeu també ==