El '''monestir d'Ivíron''' (en [[grec]]: Μονή Ιβήρων, en [[georgià]]: ივერთა მონასტერი) és el tercer en la jerarquia dels monestirs [[Església Ortodoxa|ortodoxos]] del [[Mont AthosAtos]]. Fou construït entre el [[980]] i el [[983]] per monjos georgians, sota la supervisió d'[[Eutimi l'Il·luminador]] i [[Joan d'Ivíron]]. Aquest darrer era un noble georgià que provenia del [[Regne d'Ibèria]], i per això se li atribueix l'origen del nom del monestir.<ref name="Masoliver"> [http://books.google.cat/books?id=VmSnOnEumWMC&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA98,M1 {{ref llibre |cognom=Masoliver |nom=Alexandre |títol=Història del monaquisme cristià |editorial=Abadia de Montserrat|isbn=8472023982 |pàgines=pàg.90}}] </ref> El monestir està dedicat a l'[[Assumpció de Maria|Assumpció de la Mare de Déu]], que se celebra el 15 d'agost en el [[calendari gregorià]] i el 28 d'agost en el [[calendari julià]]. La [[biblioteca]] del monestir conté 2.000 manuscrits, 15 rotlles litúrgics, i 20.000 llibres, la majoria dels quals són en [[georgià]], [[grec antic|grec]], [[hebreu]] i [[llatí]]. El monestir va tenir un important paper<ref>{{GEC|0186002|literatura georgiana|consulta=17/09/2009}}</ref> en l'apogeu de la [[literatura georgiana]] durant els segles XI i XII.
