Diferència entre revisions de la pàgina «Anatòlia»

1 byte afegit ,  fa 8 mesos
m
Tipografia
(Referència corregida tenint en compte que a la capçalera de l'article diu que es diu tradicionalment "Natolí" i no "Anatolí". Revisat a: https://books.google.es/books?id=kfokgVRYnR0C&pg=PA35&lpg=PA35&dq=%22que+gran+vergonya+seria+que+ell+part%C3%ADs+de+Rom%C3%A0nia+per+anar%22&source=bl&ots=qS0WPsJf2z&sig=ACfU3U2dj_sOXZp3z8OxqtNUJMCdtJVe_g&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwj9rfSV1ePsAhVPTcAKHWQ3AFUQ6AEwAXoECAEQAg#v=onepage&q=%22que%20gran%20vergonya%20seria%20que%20ell%20part%C3%ADs%20de%20Rom%C3%A0nia%20pe)
m (Tipografia)
L'est d'Anatòlia conté les més antigues estructures monumentals del món. Per exemple, les estructures monumentals de [[Göbekli Tepe]] van ser construïdes per caçadors i recol·lectors mil anys abans del desenvolupament de l'agricultura. Aquesta part d'Anatòlia és una regió del cor de la [[revolució neolítica]], una de les primeres àrees en què els humans van domesticar plantes i animals. Llocs [[neolític]]s com [[Çatalhöyük]], [[Çayönü]], [[Nevali Çori]] i [[Hacilar]] representen part dels pobles agricultors més antics del món coneguts. Els primers registres històrics d'Anatòlia són de l'Imperi accadi amb Sargon al {{segle|XXIV|-|s}}. La regió era famosa per l'exportació de diverses matèries primeres. L'Imperi assiri va comerciar amb aquests recursos, especialment amb plata. Un dels registres cuneïformes assiris trobats a Anatòlia, a Kanesh, utilitza un avançat sistema de càlculs comercials.
 
A diferència dels [[acadis|accadis]] i els [[assiris]], les possessions a Anatòlia van ser perifèriques respecte a les seves terres centrals a [[Mesopotàmia]]; els [[hittites]] es van centrar a [[Hattusa]], al nord-oest d'Anatòlia central. Ells van ser els parlants d'una [[Protoindoeuropeu|llengua indoeuropea]] coneguda com la "llengua de Nesa". Originaris de Nesa, van conquerir Hattusa al {{segle|XVIII|-|s}}, imposant-se en una població de parla [[hurrita]]. Durant l'[[edat del bronze]], van crear un imperi, l'[[Imperi Hittita|Imperi hittita]], que va assolir el seu apogeu al {{segle|XIV|-|s}}. L'imperi abastava gran part d'Anatòlia, el nord-oest de Síria i Mesopotàmia superior. Després del 1180  aC, l'imperi es va desintegrar en diversos estats independents "neohittites". L'antiga Anatòlia és subdividida pels estudiosos moderns en diverses regions com [[Regne de Lídia|Lídia]], [[Lícia]], [[Cària]], [[Misia]], [[Bitínia]], [[Regió de Frígia|Frígia]], [[Galàcia]], [[Licaònia]], [[Pisídia]], [[Paflagonia]], [[Cilícia]] i [[Capadòcia]].
 
A partir del col·lapse del final de l'[[Edat del Bronze|edat del bronze]], la costa occidental d'Anatòlia va ser poblada per grecs [[Jònia|jònics]]. Durant diversos segles, nombroses [[Polis|ciutats estat gregues]] es van establir a les costes d'Anatòlia. Els grecs van iniciar la [[filosofia occidental]] a la costa occidental d'Anatòlia (la [[filosofia presocràtica]]). Al {{segle|VI|-|s}}, la major part d'Anatòlia va ser conquerida per l'[[Imperi Aquemènida|Imperi aquemènida]]. Al {{segle|IV|-|s}}, [[Alexandre el Gran]] va conquerir la península. Després de la seva mort i la dissolució del seu imperi, Anatòlia va quedar governada per una sèrie de [[Grècia hel·lenística|regnes hel·lenístics]]. Dos-cents anys més tard, l'oest i el centre d'Anatòlia va estar sota control romà, però va continuar sent fortament influenciada per la [[cultura hel·lènica]]. Al {{segle|I|-|s}}, els [[armenis]] van establir-hi el regne armeni de Tigran, que va regnar gran part de l'est d'Anatòlia entre el mar [[mar Càspia|Caspi]], el [[mar Negre]] i el [[mar Mediterrani]].
1.858.459

modificacions