Epitafi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Contingut canviat per «Categoria:Aspectes culturals de la mort». Etiquetes: Substitució Revertida editor visual |
m Revertides les edicions de 88.19.83.65. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Kazantzakisgrave.jpg|miniatura|Tomba de [[Nikos Kazantzakis]] amb l'epitafi<br> ''Δεν ελπίζω τίποτα. Δεν φοβούμαι τίποτα. Είμαι ελεύθερος'' <br>{{mida|80%|«No espero res. No temo res. Sóc lliure».}}]]
[[Fitxer:Grab von franz kafka.jpg|miniatura|Epitafis al sepulcre de la família de [[Franz Kafka]]]]
Un '''epitafi''' és una inscripció sepulcral a monuments funeraris per recordar o homenatjar les persones que hi són sepultades.<ref>{{GEC|0103689}}</ref> La paraula prové del [[grec]] ἐπιτάφιος [epitafios], «sobre la tomba».<ref>{{Ref-web|url=http://rodamots.cat/epitafi/|títol=epitafi|consulta=2018-06-27|obra=Cada dia un mot|editor=RodaMots|data=1 de novembre del 2006}}</ref>
Des de l'època romana, molts epitafis consistien en cites elaborades en primera persona, a manera de «fer parlar» el difunt des del més enllà. La creativitat al voltant de l'elaboració de difunts ha generat epitafis molt variats,<ref>{{ref-web|url =https://www.altima-sfi.com/ca/tanatopedia/epitafi/|títol = Epitafi| editor = Àltima|consulta = 27-06-2018}}</ref> sovint amb molta [[autoironia]].<ref>{{Ref-publicació|url=http://www.theguardian.com/artanddesign/artblog/2007/jan/09/dullepitaphsrip|article=Dull epitaphs: R.I.P|consulta=2018-06-27|nom=Henrietta|cognom=Clancy|data=2007-01-09|publicació = The Guardian|llengua = anglès}}</ref> L'[[epitafi de Seikilos]] és conegut, per ésser el text amb [[notació musical]] més antiga d'arreu del món. Als temps moderns, els epitafis solen ser més sobris i senzills o amb frases fetes com [[Requiescat in pace|R.I.P.]] i «descansi en pau» o «Aquí jou…», tot i que es veuen texts menys tradicionals.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Bonet|nom=N.|article=Epitafis amb història al darrere|publicació=20minutos.es - Últimas Noticias|url=https://www.20minutos.es/noticia/298905/0/epitafis/historia/darrere/|data=31.10.2007|pàgines=}}</ref>
Epitafis en català eren corrents abans 1836. El 1838, la Junta dels Cementiris de Barcelona va treure una campanya per «embellir» els epitafis i va proscriure el [[català]]. El que va enfuriar l'escriptor [[Joan Cortada i Sala]] (1805-1868) : «lo dia 26 del corrent rebí un ofici de la Junta del cementiri en que en substancia me dihuen que la nostra llengua no és d'ús públic, que no está autoritzada per la lley y que los epitafis catalans no son de facil intelligencia als forasters»<ref>{{Ref-llibre|cognom=Bou|nom=Enric|cognom2=Subirana|nom2=Jaume|títol=The Barcelona Reader: Cultural Readings of a City|llengua=anglès|data=2018-01-01|editorial=Oxford University Press|lloc=Oxford|pàgines=226-227|isbn=9781786948168}}</ref>
L'epitafi existeix també com un gènere literari en poesies satíriques o de vegades [[In memoriam|obituaris]] irònics, com per exemple en la [[literatura en català]] el poema ''L'epitafi a Josep Verneda'' de [[Josep Robrenyo i Tort|Josep Robrenyo]],<ref>{{Ref-publicació|cognom=Mestres|nom=Albert|enllaçautor=Albert Mestres i Emilió|article=Josep Robrenyo: poesia satírica|publicació=Veux Baixes|url=http://veusbaixes.cat/veusbaixes/2_files/VB2_6_Robrenyo.pdf|data=febrer de 2014|pàgines=60-86|issn=2254-5336}}</ref> el poema ''Epitafis'' d'[[Albert Mestres i Emilió|Albert Mestres]]: «VI. Volia un sostre segur: aquí no pago terminis. (extret)»<ref>{{Ref-web|url=http://www.poesia.cat/tus_poemas/1_ver_poemas_por_listado_titulo.php?IDregistre=Epitafis&poeta=Mestres%20,Albert|títol=Epitafis|consulta=2018-06-27|nom=Albert|cognom=Mestre|obra=Poesía en català|editor=}}</ref> o la cançó ''Epitafi'' de [[La Puta i la Ramoneta|La puta i la Ramoneta]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.viasona.cat/grup/la-puta-i-la-ramoneta/proces-prostituent/epitafi|títol=Epitafi, del disc "Procés prostituent" (La puta i la Ramoneta)|consulta=2018-06-27|nom=Joan|cognom=Corbera Valls|editor=Viasona|data=2016}}</ref>
== Epitafis cèlebres ==
{{Citació|''Passant, ne pleure pas ma mort''<br>''Si je vivais tu serais mort.''|[[Robespierre]]|col2=Vianant, no ploris la meva mort<br>Si jo visqués tu estaries mort}}
{{Citació|''Excuse me, I can't stand up.''|[[Groucho Marx]]|col2=Disculpeu que no m'aixequi.}}
{{Citació|''Gott wird mir verzeihen, das ist sein Beruf.''<ref>{{ref-llibre|url=https://www.aphorismen.de/zitat/177409 |nom =Alfred |cognom =Meißner|títol = Heinrich Heine. Erinnerungen|capítol= 5. Kapitel, Letzte Worte auf dem Totenbett|data = 1856}}</ref>|[[Heinrich Heine]]|col2=Déu em perdonarà, és el seu ofici.}}
== Referències ==
{{Referències}}
== Bibliografia ==
{{Projectes germans|Viquidites=Epitafi}}
* {{ref-llibre|nom =Francesc Vicent |cognom =Garcia i Ferrandis |enllaçautor=Francesc Vicent Garcia i Ferrandis|títol = Epitafi de l'escolanet del rector que morí quan només tenia 12 anys|url =http://vallfogona.usuaris.net/escola2.htm}}
* {{ref-llibre|nom =Narcís |cognom=Comadira|enllaçautor = Narcís Comadira i Moragriega| capítol= Epitafi|títol = Usdefruit |lloc= Barcelona|editorial=Editorial Empúries|data = 1995|pàgina =54|urlcapítol=http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/fragments/111/24/-/0/-/narcis-comadira.html}}
* {{Ref-publicació|cognom=Corell i Vicent|nom=Josep|cognom2=Grau i Codina|nom2=Ferran|article=L'epitafi de Justinià, bisbe de València (ca. 493-548)|publicació=Analecta sacra tarraconensia: Revista de ciències historicoeclesiàstiques|url=http://www.icatm.net/bibliotecabalmes/sites/default/files/public/analecta/AST_68/AST_68_5.pdf|volum=68|data=1995|pàgines=5-19}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Aspectes culturals de la mort]]
| |||