Api Claudi Pulcre (cònsol 54 aC): diferència entre les revisions

L'any [[61 aC]] era a Grècia on recollí estàtues i pintures per adornar els jocs que volia donar quan fos [[edil curul]], però gràcies al favor i a la influència del cònsol [[Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 58  aC)|Luci Calpurni Pisó Cesoní]] va ser nomenat [[pretor]] ([[57 aC]]) sense ser abans edil. Va ser nomenat [[àugur]] l'any [[59 aC]]. Com a pretor va presidir alguns judicis per extorsió, i [[Ciceró]] mostrava preocupació per les actuacions del seu germà [[Quint Tul·li Ciceró]], que havia estat propretor a Àsia i s'havia enriquit.

L'any [[54 aC]] va ser elegit [[Cònsol romà|cònsol]] amb [[Luci Domici Ahenobarb (cònsol 54  aC)|Luci Domici Ahenobarb]]. Per mediació de [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]] es va reconciliar amb Ciceró. Va acusar a [[Aule Gabini (cònsol)|Gabini]], home de Pompeu, quan va tornar de la seva província, i va donar suport a [[Gai Pomptí]] en la seva petició dels honors del [[triomf]], però es creu que aquestes dues actuacions van ser motivades per obtenir-ne benefici econòmic.

Un exemple més concloent de la seva deshonestedat es va produir quan havia de dirigir els [[Comicis romans|comicis]] per elegir nous cònsols. Va rebre una forta quantitat dels candidats [[Gneu Domici Calví Màxim II|Gneu Domici Calví]] i [[Gai Memmi (tribú 54  aC)|Gai Memmi]], però descobert l'afer els comicis no es van celebrar. Api es va fer càrrec del comandament d'un exèrcit i se'n va anar a la seva província de [[Cilícia]] el juliol del [[53 aC]] i la va governar dos anys amb avarícia, tirania i rapacitat. Va fer la guerra als muntanyencs de l'[[Amanus]] i algunes victòries obtingudes li van permetre demanar un triomf, que no li va ser concedit.

Llavors va ser candidat a [[Censor romà|censor]] amb [[Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 58  aC)|Luci Calpurni Pisó Cesoní]] ([[50 aC]]) i va ser escollit. Va fer una neteja del senat i entre els exclosos hi havia l'historiador [[Gai Sal·lusti Crisp]]. Es va enemistar amb Cèsar per la seva amistat amb [[Gai Escriboni Curió (tribú de la plebs)|Curió]] i Pompeu, i quan Cèsar va entrar a Roma va fugir d'Itàlia ([[49 aC]]) i se'n va anar amb Pompeu, rebent Grècia com a província. Va consultar a l'[[oracle de Delfos]] i seguint les seves instruccions va anar a [[Eubea]] on va morir abans de la [[batalla de Farsàlia]] ([[48 aC]]).