Arc de Berà: diferència entre les revisions

L{{'}}'''arc de Berà'''<ref>{{GEC|0009392|arc de Berà}}</ref> (sovint escrit incorrectament '''''arc de Barà''''') és un arc honorífic situat a [[Roda de Berà]], a uns 20 km al nord de la ciutat de [[Tarragona]]. L'arc està situat sobre el traçat del que fou la [[via Augusta]], actualment sobre la carretera [[N-340]]. Fou erigit per disposició testamentària de [[Luci Licini Sura (arc de Berà)|Luci Licini Sura]] entre el 15 i el 5  aC, i dedicat a l'emperador August. D'una sola obertura, està construït amb carreus de pedra local, amb vuit pilastres estriades, rematades per capitells corintis, que sostenen un entaulament amb una inscripció al·lusiva a la seva construcció. Se suposa que fou dedicat a August o al seu geni, i que serví per a marcar els límits territorials que depenien de [[Tàrraco]].<ref name=mnatbera>{{ref-web|url= http://www.mnat.cat/?page=arcbera-historia| consulta=8 setembre 2014|títol=Arc de Berà|obra=mnat.cat| editor=Museu Nacional Arqueològic de Tarragona}}</ref>

L'arc de Berà va ser construït amb carreus de pedra calcària local, procedent de la pedrera de n'Elies, molt propera, al costat de l'actual nucli urbà de Roda de Berà. Els carreus del sòcol del podi estan tallats en una pedra de diferent color i més consistent. A partir de la seva anàlisi i de l'estudi comparatiu dels diferents elements i del conjunt de l'arc, es pot afirmar que és un exponent de l'arquitectura realitzada a les províncies occidentals de l'imperi al final del s. I aC. Els elements clau per a aquesta afirmació són: la tècnica constructiva, l'estructura global de l'edifici, la disposició dels elements i la morfologia dels seus capitells. Tot això permet afirmar que va ser construït al voltant dels anys 15-5  aC. En el seu disseny, es va utilitzar com a unitat de mesura el peu romà de 0,296 m i es van establir dos mòduls bàsics de dos i mig i cinc i mig peus romans. Aquesta modulació permet determinar que l'arc –en el seu origen–, tenia un àtic en la part superior, les restes del qual poden observar-se en dibuixos antics i en els comentaris dels arquitectes responsables de la restauració que se li va realitzar l'any 1788.<ref name=mnatbera/>

L'arc de Berà va ser construït al traçat de l'antiga via Augusta a les darreries del s. I aC, pel volts dels anys 15-5  aC. Molt probablement, va ser consagrat a l'emperador August o bé al seu numen o ''genius'', en un moment en què aquesta via va ser objecte d'una reforma. Una inscripció parcialment conservada ens indica que fou erigit per disposició testamentària de Luci Licini Sura, un ciutadà romà -que no podem confondre amb el seu posterior homònim que destacà durant el govern de Trajà- resident a Tàrraco.<ref name=mnatbera/>

L'arc de Berà es va construir en el punt en què la via Augusta travessava el límit de l'''ager tarraconensis'', a unes 14 milles al nord-est de la ciutat de Tàrraco. Punt geogràficament important, però sense relació amb un límit jurídic de l'administració romana. No es pot considerar, doncs, un arc territorial, sinó un arc del tipus que s'ha anomenat ''semiurbà''. El context històric en què s'ha de referenciar la construcció de l'arc de Berà ve dominat per la reforma administrativa endegada per August el 27  aC i en la qual Tàrraco passa a ser capital de la ''Provincia Hispania Citerior''. En el mateix marc, s'ha de tenir en compte la reforma de la xarxa viària hispànica portada a terme per August dins de la seva reforma de les províncies hispàniques i de la seva política d'assentaments urbans.<ref name=mnatbera/>

Per a Tàrraco aquesta reforma té un gran significat, ja que representa un canvi de traçat de la via, que accedeix a la ciutat per l'est mitjançant una porta, de la qual es poden veure les restes a la base de la torre de les Monges del {{segle|XV}}. La relació entre arcs honoraris i vies de comunicació s'estableix en època d'August amb la construcció l'any 27  aC dels arcs del pont Milvi a Roma i de la porta de Rímini –inici i final, respectivament, de la via Flamínia–. A ''Hispania'', tenim els exemples dels arcs de Martorell i Mengíbar, que es troben en el recorregut de la via Augusta i que haurien estat realitzats per iniciativa oficial. La construcció d'arcs honorífics fruit de la iniciativa privada, relacionats amb la construcció de vies, té exemples notables com és el cas dels arcs de Saint-Chamas o l'arc de Saintes. El motiu de la construcció de l'arc de Berà, doncs, podria estar relacionat amb la reforma de la via Augusta, construït per iniciativa d'un personatge privat (Luci Licini Sura) i dedicat a l'emperador August en el marc del culte imperial, que tants exemples presenta a Tàrraco, ciutat on l'emperador va residir dos anys.<ref name=mnatbera/>

Segons les darreres investigacions, el Luci Licini Sura que apareix a la inscripció de l'arc es podria identificar amb L(ucius Licinius) Sura, ''praefectus'' de la Colonia Victrix Iulia Lepida, que apareix documentat en una emissió de monedes de l'any 39  aC, i no al Luci Licini Sura –senador i amic de l'emperador Trajà–, amb qui tradicionalment s'havia relacionat. Donada la importància que adquireix Tàrraco durant el darrer quart del s. I aC –convertida en capital de la província i amb la presència d'August–, no és estrany que el ''praefectus'' de Lèpida volgués continuar la seva carrera política en aquesta ciutat.<ref name=mnatbera/>