Arcont: diferència entre les revisions

7 bytes afegits ,  fa 1 any
m
Tipografia
m (Plantilles)
m (Tipografia)
{{polisèmia|Arcont (gnosticisme)}}
'''Arcont''' (en [[grec antic]] {{polytonic|ἄρχων}}, transliterat ''[[wikt:ἄρχων|árkhon]]'') va ser el nom que rebien els governants en diverses [[polis]] de l'antiga Grècia; a Atenes, en particular, els arconts van tenir un poder destacat fins a la reforma de [[Temístocles]] (487/86  aC.) i eren al mateix temps màxima autoritat tant en l'àmbit civil com en el militar.{{sfn|Corsaro|Gallo|2010|p=95}} Al començament l'arcont-rei o ''arcont basileu'' era un càrrec vitalici i hereditari, després es va limitar a deu anys i finalment només tenia la durada d'un any i era escollit democràticament. El terme es va emprar també en l'[[Imperi Romà d'Orient]] amb un gir en el significat que el feia equivalent al procònsol. Els patriarques de l'Església Ortodoxa de Constantinoble concedeixen el títol d'arcont com a reconeixement de mèrits a persones laiques.
 
== Antiga Grècia ==
Sembla que el concepte d'arcont va sorgir a Atenes i després va ser imitat per altres polis. La tradició diu que fou el nom atenenc de la suprema autoritat establerta quan es va abolir la reialesa a la mort del mític rei [[Codros]] el [[1068  aC]]. El fill d'aquest, [[Medó]], i els seus descendents van rebre el títol d'arconts. El [[752  aC]] l'ofici es va limitar a 10 anys i el [[714  aC]] es va abolir la vinculació del càrrec a la noblesa i el límit de temps va passar a ser d'un any. El [[683  aC]] el poder fou dividit entre nou arconts. Amb [[Soló]] les classes adinerades podien optar al càrrec, i amb [[Aristides d'Atenes|Aristides]] va ser obert a tots el ciutadans. [[Clístenes]] va establir l'elecció per votació. Progressivament van anar perdent poder i van quedar reduïts a un càrrec religiós i algunes funcions judicials. La darrera reforma la va fer [[Pèricles]], que el va fer accessible als ''zeugitai''.{{sfn|Corsaro|Gallo|2010|p=65}} Segons narra [[Teofrast]] els nou arconts escollien a sorts els membres dels tribunals grecs ({{polytonic|ἡλιαστoς}}, ''heliastos'').
 
Hi havia diferents tipus d'arconts:
* L'[[arcont epònim]] (ἄρχων ἐπώνυμος /&nbsp;''epốnumos Arkhon''&nbsp;o&nbsp;''ὁ ἄρχων''&nbsp;/&nbsp;''ho Arkhon''), dit així perquè l'any portava el seu nom.{{efn|El primer arcont epònim va ser [[Creont (fill de Meneci)|Creont]] el 683/682  aC. (o potser el 682/681  aC.), i el darrer Titus Flavi Mondone Flieo en època romana.{{sfn|Bouillet|1865|p=15-17}}}} Era l'encarregat de diverses funcions religioses. Era el tutor de les vídues i dels orfes i arbitrava en els litigis familiars. També s'encarregava de nomenar els mecenes dels teatres i els guanyadors dels concursos. [[Aristòtil]] explica que al començament de la història d'Atenes (en l'època mítica dels Cocrides), els primers arconts eren el rei i el polemarca, que després es van fusionar en un sol càrrec: l'arcont epònim.<ref>Aristòtil, ''Constitució d'Atenes'', III, 1-6</ref>
* L{{'}}arcont rei o ''[[arcont basileu]]'' (ἄρχων βασιλεὺς /&nbsp;''árkhôn basileùs''), tenia diferents funcions religioses especialment aquelles que anaven vinculades a l'antic rei, però a més, era l'encarregat de jutjar homicidis i crims d'impietat. Havia d'estar obligatòriament casat.{{sfn|Aristòtil|2014|p=41}}
* L{{'}}[[polemarca|arcont polemarca]] (ἄρχων πολέμαρχος /&nbsp;polémarkhos Arkhon), encarregat dels afers de la guerra. A partir del {{segle|V|-}}, les seves funcions van començar a se assumides per un [[estrateg]] però mantenia el seu dret a votar en els consells de guerra, i posteriorment es va dedicar només als assumptes relacionats amb els estrangers residents a Atenes, imputats d'alguna acusació. La seu de l'arcont polemarca era l'Epiliceu que, segons alguns autors estava situat a l'[[àgora d'Atenes|àgorà]] i segons altres estava en un lloc proper al [[Liceu (antiga Grècia)|Liceu]], un gimnàs que hi havia als afores de la ciutat.
2.793.611

modificacions