Arpínum: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m Tipografia
Línia 1:
[[Fitxer:Arpino arcosestoacuto.JPG|miniatura|El fals arc de la muralla d'Arpinum]]
'''Arpinum''' fou una ciutat romana, originàriament dels [[volscs]]. Fou ocupada pels [[samnites]] abans del [[305  aC]] i aquest any se'n van apoderar els romans. El [[302  aC]] els seus ciutadans va obtenir drets de ciutadans però sense dret de sufragi, dret que no van assolir fins al [[188  aC]] en què la ciutat fou inclosa dins la tribu Cornèlia. Formava part de la primera regió durant l'imperi i va subsistir durant l'edat mitjana.
 
Allí van néixer [[Gai Mari]] i [[Ciceró|Marc Tuli Ciceró]]; el primer era plebeu però el darrer era de rang eqüestre. Ciceró tenia una vila a la ciutat, a la riba del riu Fibrenus.
Línia 10:
[[Fitxer:Torre Arco e Chiesa.tiff|miniatura|Torre medieval dita de Ciceró, a l'esquerra de la imatge.]]
Els llocs més destacats són:
* La '''civitas vetus''', una muralla construïda en època preromana, probablement del segle VIII aC,{{efn|Titus Livi va escriure que l'any 408  aC, en temps dels volscs ja existia la muralla.<ref>[[Titus Livi]] "Ab Urbe condita" IV,57.7</ref>}} amb un arc apuntat del tipus [[Arc (arquitectura)#Tipus d'arcs#Arcs no circulars|fals arc]], únic supervivent del seu gènere en tota l'àrea mediterrània. En alguns punt la muralla arriba als 6 m d'alçada.
* La '''porta scaeva'''.{{efn|''scaeva'' en llatí vol dir «esquerrana»}}Una porta diferent de la típica porta de muralla que s'obre de baix cap a dalt, perquè aquesta s'obria per la part esquerra interior amb la intenció que si la ciutat era atacada, en obrir-se la porta copejaria la banda més desprotegida dels guerrers: la seva dreta, ja que amb la mà esquerra sosteien l'escut. Una porta com aquesta només s'ha trobat a [[Troia]].
* L{{'}}'''acròpoli''' a 627 metres sobre el nivell del mar, dividida en dos nuclis de població: la ''Civitavecchia'' i la ''Civita Falconara''. Dins aquesta zona viuen encara avui dia prop d'un centenar de persones dedicades a la ramaderia.