Diferència entre revisions de la pàgina «Aiguabarreig (Mequinensa)»

Canvis menors, neteja AWB
m (bot: - com "llauts". + com a "llauts".)
(Canvis menors, neteja AWB)
 
== Topònim ==
El terme "Aiguabarreig" és una paraula catalana que fou rescatada el 1993 pel naturalista [[Guillem Chacon i Cabas|Guillem Chacon]] i proposada amb èxit als governs de Catalunya i de l'Aragó com a nom oficial de l'indret. Designa la mescla d'aigües en el lloc en el qual dos o més corrents d'aigües s'ajunten i formen una sola. L'Aiguabarreig Segre-Cinca-Ebre es forma quan el [[Cinca|riu Cinca]] aporta les seves aigües al [[Segre|riu Segre]], al terme municipal de [[La Granja d'Escarp]], i al seu torn aquestes són aportades al [[Ebre|riu Ebre]], ja a [[Mequinensa]].<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=Una visión multidisciplinar del patrimonio geológico y minero|url= https://books.google.cat/books?id=eZlyqyIZbaAC&pg=PA121&lpg=PA121&dq=mata+perell%C3%B3+aiguabarreig&source=bl&ots=1XgbalHNdA&sig=ACfU3U2wR0_Z6Dj6QdTiacaxwPqiWoaUQA&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiU9pvO8IPmAhVI1xoKHdTED7gQ6AEwAXoECAoQAQ#v=onepage&q=mata%20perell%C3%B3%20aiguabarreig&f=false| editorial=IGME|data=2010|isbn=978-84-7840-836-8|llengua=es castellà|nom=Pedro|cognom=Florido|any=|capítol=}}</ref>
 
== Marc Geogràfic ==
== Biodiversitat i birding ==
[[Fitxer:Vista_General_Aiguabarreig.jpg|miniatura|Confluència fluvial d'Ebre, Segre i Cinca a [[Mequinensa]].]]
Gràcies a aquestes característiques conviuen espècies d'ambients ben oposats on les aus són el grup més destacat, abastant des de colònies de [[ardèids]], a les illes fluvials, a tot tipus de [[Rapinyaire|r]]<nowiki/>apinyaires així com aus pròpies d'ambients desèrtics, incloent una extensa representació d'espècies escasses i amenaçades a Europa. Altres grups faunístics ben representats són: [[rèptils]], [[amfibis]] i [[mamífers]], aquests últims, amb una extraordinària representació de diferents espècies de [[Ratpenats|ratapinyades]], una abundant població de [[cérvols]], [[Cabirol|cabirolscabirol]]s, presència de la sigilosa [[Llúdries|llúdria]] i la cada vegada més abundant [[cabra salvatge]], podent-se arribar a observar des del mateix [[Mequinensa|poble]] o al [[castell de Mequinensa]]. Els [[Endemisme|endemismesendemisme]]s són notables en la entomofauna i dins de les aigües, juntament amb les [[Nàiade auriculada|nàiades]], subsisteixen amb dificultat (pels efectes dels embassaments i la introducció d'espècies piscícoles amb [[Pesca esportiva|finalitats esportives]]) poblacions de peixos [[Espècie nadiua|autòctons]] com el [[Bavosa de riu|fraret]] o [[Bavosa de riu|rabosa de riu]].<ref>{{Ref-publicació|url= http://www2.monitoreducador.org/me120/enruta120.pdf|article=Cinca, Segre y Ebro: el encuentro de tres ríos|cognom=Lon Quintana|nom=Jordi|publicació=Amalgama|doi=|pmid=}}</ref>
 
L'acumulació de sediments a la cua de l'embassament de Riba-roja ha permès que al llarg dels últims anys s'hagin constituït diferents illes entre les confluències primer del [[Segre]] amb el [[Cinca]] fins a arribar a l'Ebre, ja en la població aragonesa de [[Mequinensa]]. De totes elles cal destacar l'Illa dels Martinets que s'ha convertit al llarg dels anys en una important colònia de nidificació per a moltes espècies d'[[ardèids]], com l'[[esplugabous]], el [[Martinet ros comú|martinet ros]], el [[martinet menut comú]], el [[martinet de nit comú]], el [[martinet blanc comú]], el [[bernat pescaire]] i l'[[agró roig]], i on també hivernen ben camuflats entre les masses de canyís, uns pocs exemplars de [[bitó comú]].<ref name=":1">Carceller, F. & Chacon, G. 2003. L'aiguabarreig on s'uneixen els rius més cabalosos. Mètode 38: 52-59 (en catalán).</ref>
[[Fitxer:Buitres_(Gyps_fulvus)_en_Mequinenza.jpg|miniatura|[[Voltor comú|Gyps fulvus]] a l'Aiguabarreig de Mequinensa.]]
Els boscos de ribera i els senills ben conservats i de gran extensió alberguen una població ornítica, interessant i ben nodrida, que pot ser observada al llarg de tot l'any, aprofitant les diferents fases d'aquest ecosistema; [[ràl·lids]], pícids, [[túrdids]], [[fringíl·lids]] o [[Emberízid|emberízidsemberízid]]s. A l'entorn d'estepa trobarem: [[sisó comú]], [[Xurra|xurres]], [[ganga eurasiàtica]], [[gaig blau comú]] o les [[Terrerola vulgar|terreroles vulgars]] i [[Terrerola rogenca|rogenques]], per destacar algunes de les més emblemàtiques, i a les àrees de transició entre aquests espais: [[tallarol emmascarat]] i [[tallarol trencamates]], [[merla blava]] i [[còlit negre]] i [[Còlit ros|ros]], per citar algunes de les més representatives.<ref name=":2">{{Ref-web|url= https://www.mequinenza.es/naturaleza|títol=Mequinenza| consulta=2019-11-24|obra=www.mequinenza.es}}</ref> Entre els senills es troben espècies com [[Damisel·la blava|calopteryx virgo]], [[sympetrum flaveolum]], [[Ischnura|ishnura pumilio]] i fins i tot [[Libèl·lula emperador|anax imperator]].
 
Finalment, destacar els escarps, característics de la [[Depressió de l'Ebre|Vall de l'Ebre]], i que sense cap dubte alberguen a un nodrit grup d'espècies rupícoles, especialment [[Rapinyaire|rapinyairesrapinyaire]]s, podent-se observar sense gran dificultat moltes d'elles, entre les quals cal destacar amb un gran interès de conservació, a nivell nacional; [[voltor comú]], [[aufrany comú]], [[Àguila daurada|aguila daurada]], [[Àliga cuabarrada|aguila cuabarrada]], [[Àguila calçada comuna|aguila calçada]], [[Àguila marcenca|aguila marcenca]], [[aligot comú]], [[Arpellaarpella comuna|arpella comunal]]l, [[milà negre]] i [[Milà reial|reial]], [[falcó pelegrí]] i duc.<ref name=":2">{{Ref-web|url=https://www.mequinenza.es/naturaleza|títol=Mequinenza|consulta=2019-11-24|obra=www.mequinenza.es}}</ref>
 
Els amfibis i rèptils identificats en el Aiguabarreig són [[Tòtil|tòtil comú]], [[gripau d'esperons]], [[renoquet]], [[gripau comú]], [[gripau corredor]], [[Granota verda|granota comuna]], [[tortuga de rierol]] i [[Tortuga d'estany|d'estany]], [[dragó comú]], [[sargantana cua-roja]], [[llangardaix ocel·lat]], [[sargantana ibèrica]], [[sargantana cuallarga]], [[sargantana corredora]],[[serp blanca]], [[colobra bordelesa]], [[serp verda]] i [[colobra escurçonera]].
 
== Patrimoni cultural ==
La [[pesca esportiva]] i la navegació són dues de les activitats més freqüents. L'Aiguabarreig és, gràcies a la pesca, un punt d'interès internacional amb centenars de pescadors, particularment centreeuropeus, que visiten cada any aquests rius i gaudeixen de l'extensa xarxa d'ofertes existents entorn d'aquesta activitat. Les espècies de peixos introduïdes, de gran atracció per als pescadors, són sobretot el [[Perca americana|black bass]], el [[lucioperca]] o el conegut [[Silur|silurosilur]]o. No hem d'oblidar els centenars de naturalistes que visiten cada any la zona, atrets per la seva gran diversitat biològica, particularment els birders.
 
L'entorn del Aiguabarreig està marcat per la [[Conca carbonífera de Mequinenza|conca carbonífera de Mequinensa]] i els més de 150 anys d'història minera en la localitat. L'extracció de [[Lignit|lignitslignit]]s i el seu transport ha marcat els pobles del Aiguabarreig, donat el seu estret vincle amb els rius. Símbol són els extingits "[[Llagut|llauts]]", unes embarcacions que mantenien unides les persones i la cultura de totes les viles ribereñas. Encara poden veure's diferents espais de [[patrimoni industrial]] miner al voltant dels rius les aigües dels quals van servir per transportar el [[Lignit|carbó]] en unes embarcacions típiques de [[Mequinensa]] conegudes com a "[[Llagut|llauts]]".<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=Una visión multidisciplinar del patrimonio geológico y minero|url=https://books.google.cat/books?id=eZlyqyIZbaAC&pg=PA121&lpg=PA121&dq=mata+perell%C3%B3+aiguabarreig&source=bl&ots=1XgbalHNdA&sig=ACfU3U2wR0_Z6Dj6QdTiacaxwPqiWoaUQA&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiU9pvO8IPmAhVI1xoKHdTED7gQ6AEwAXoECAoQAQ#v=onepage&q=mata%20perell%C3%B3%20aiguabarreig&f=false|editorial=IGME|data=2010|isbn=978-84-7840-836-8|llengua=es|nom=Pedro|cognom=Florido|any=|capítol=}}</ref>
[[Fitxer:Museos_de_Mequinenza.jpg|miniatura|Edifici del [[Museus de Mequinensa|Museu de la Història de Mequinensa]].]]
Els [[Museus de Mequinensa|Museus de Mequinenza]] expliquen el patrimoni miner i històric del [[Poble Vell de Mequinensa]] que va ser demolit i inundat sota les aigües del ric [[Ebre]] després de la construcció dels [[Pantà de Riba-roja|embassaments de Riba-roja]] i [[Mar d'Aragó|Mequinenza]]. Al Museu de la Mina es pot visitar una [[Mineria de carbó|mina de carbó]] autèntica de més d'un quilòmetre de recorregut interior amb material històric i màquines que han estat utilitzades per a l'extracció de carbó durant més de 150 anys a la conca minera de Mequinensa. Al Museu de la Història de Mequinensa es pot recórrer el passat de la població, des de la Prehistòria fins a l'enderrocament del [[Poble Vell de Mequinensa|poble vell de Mequinensa]] així com un espai dedicat a l'escriptor mequinensà [[Jesús Moncada i Estruga|Jesús Moncada]].<ref>{{Ref-web|url= http://www.museosdemequinenza.com/|títol=Inicio| consulta=2019-11-24|obra=Museos de Mequinenza|llengua=es-ES castellà}}</ref>
[[Fitxer:Mequinenza-PM_65910.jpg|miniatura|[[Castell de Mequinensa]].]]
El [[Castell de Mequinensa]] s'alça gairebé a la vora d'un gran escarpat just en la confluència dels rius [[Ebre]], [[Segre]] i [[Cinca]] a [[Mequinensa]]. La seva planta és un quadrilàter irregular, amb set torrasses rectangulars excepte un, el més robust, que és de planta pentagonal. Poques fortaleses tindran un millor emplaçament que aquesta, contemplant un extens i impressionant paisatge sobre la confluència dels rius i les seves terres circumdants aconseguint a veure en dies clars els [[Pirineus]]. L'edifici és un autèntic [[Castell|Castell-Palau]], un dels millors que l'art gòtic va llegar a la [[Corona d'Aragó]], datat als segles {{Romanes|XIV}} i XV.<ref>{{Ref-web|url= http://www.museosdemequinenza.com/castillo-de-mequinenza/|títol=Castillo de Mequinenza| consulta=2019-11-24|obra=Museos de Mequinenza|llengua=es-ES castellà}}</ref>
 
Part de l'antiga població de Mequinensa pot visitar-se avui dia perquè s'ha convertit en un gran parc de la memòria a l'aire lliure després del seu enderrocament i inundació pels pantans de l'Ebre. S'han recuperat de les runes els traçats originals dels carrers i de les cases que quedaven per sobre del nivell de l'aigua. La [[Poble Vell de Mequinensa|Mequinensa antiga]], el “Poble Vell” com la coneixen els mequinensans, és una invitació a passejar pel record dels seus carrers i carrerons, a redescobrir part de l'antiga església, a imaginar els antics molls i conèixer mil històries, curiositats i llegendes d'aquella mil·lenària i històrica vila de navegants i miners a la vora del ric [[Ebre]].<ref>{{Ref-web|url= http://www.museosdemequinenza.com/pueblo-viejo-de-mequinenza/|títol=Pueblo Viejo de Mequinenza| consulta=2019-11-24|obra=Museos de Mequinenza|llengua=es-ES castellà}}</ref>
 
Existeixen diversos abrics d'art rupestre als voltants de [[Mequinensa]], denominats: Barranc de Campells III, Valbufandes III i Valbufandes IV catalogats com a [[Patrimoni de la Humanitat|Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO]].<ref>{{Ref-web|url= https://whc.unesco.org/en/list/874/|títol=Rock Art of the Mediterranean Basin on the Iberian Peninsula| consulta=2019-11-24|cognom=Centre|nom=UNESCO World Heritage|obra=UNESCO World Heritage Centre|llengua=en anglès}}</ref> Aquestes manifestacions d'art rupestre reben també la màxima protecció jurídica segons la Llei 3/1999, de 10 de març, de Patrimoni Cultural Aragonés.
 
== Referències ==
* [http://www.museosdemequinenza.com Museus de Mequinenza]
* [http://www.bajocinca.es/index.php/mod.pags/mem.detalle/idpag.106/relcategoria.394/idmenu.1113/chk.b8cebb812ca113237a8f1a782006c840.html Informació del Aiguabarreig Comarca del Baix / Baix Cinca]
 
[[Categoria:Paisatges]]
[[Categoria:Baix Cinca]]
370.115

modificacions