|
| [[Ciliòfor]]s || comuns, amb milers de curts [[cili]]s disposats en línies.
|-
| [[Apicomplexa|ApicomplexesApicomplexos]] || paràsits que no posseeixen estructures locomotrius excepte en els seus gàmetes.
|-
| [[Dinoflagel·lat]]s || Majoritàriament marins, [[flagell|falgel·lats]], i molts dels quals tenen [[cloroplast]]s.
La característica compartida més notable és la presència d'[[alvèol]]s corticals, vesícules planes disposades en una capa contínua que es recolza en la membrana, formant típicament un pel·lícula flexible. En els dinoflagel·lats formen sovint les plaques d'una armadura. Els alveolats tenen [[mitocondri]]s amb crestes tubulars i els seus flagels o cilis tenen estructures distintives.
Els apicomplexesapicomplexos i els dinoflagelats es relacionen entre ells més estretament que amb els ciliòfors. Tots dos tenen [[plast]]s i la majoria comparteixen un paquet o con de [[microtúbul]]s en la part superior de la cèl·lula. En els apicomplexesapicomplexos aquests formen part d'un complexecomplex utilitzat per penetrar en cèl·lules hostes, mentre que en alguns dinoflagel·lats no acolorits formen un peduncle emprat per ingerir les preses. Diversos altres gèneres estan íntimament relacionats amb aquests dos grups, principalment flagel·lats amb una estructura apical semblant. Aquests inclouen les formes de vida lliure ''[[Oxyrrhis]]'' i ''[[Colponema]]'', i els paràsits ''[[Perkinsus]]'', ''[[Parvilucifera]]'', ''[[Rastrimonas]]'' i ''[[Ellobiopsida]]''. El [[2001]], l'amplificació directa de gens d'[[ARNr]] de mostres marines de [[picoplàncton]] va revelar la presència de dues línies d'alveolats noves, que es varen denominar grup I i II.<ref>López-García, P. ''et al.'' (2001). Unexpected diversity of small eukaryotes in deep-sea Antarctic plankton. ''Nature'' '''409''': 603-7.</ref><ref>Moon-van der Staay, S. Y. ''et al.'' (2001). Oceanic 18S rDNA sequences from picoplankton reveal unsuspected eukaryotic diversity. ''Nature'' '''409''': 607-10.</ref> No es coneix cap parent cultivat del grup I, mentre que es relaciona el grup II amb el paràsit ''[[Amoebophrya]]'', que fins aleshores es cladssifcavaclassifcava en l'ordre dels [[sindinial]]s dels [[dinoflagel·lat]]s.
Les relacions entre alguns dels grups principals d'alveolats varen ser suggerides durant els anys 80, i entre els tres per [[Cavalier-Smith]], que va introduir el nom formal d' ''Alveolata'' el 1991.<ref>
</ref>Alguns estudis suggereixen que els [[ascetòspor]]s, majoritàriament paràsits d'invertebrats marins, han de pertànyer també a aquest grup, però estan mancats d'alvèols i actualment es classifiquen amb els [[cercozou]]s.
El desenvolupament de plasts en els alveolats no es coneix amb tota certesa. Cavalier-Smith dóna per fet que els varen adquirir d'un avantpassat amb cloroplast comú amb els [[cromista|cromistes]] i que n'hi varenva haver molts que posteriorment els varen perdre. Tanmateix, com que els plasts apareixen només en els grups relativament avançats, altres investigadors pensen que els alveolats n'estaven primerament mancats i que els [[dinoflagel·lat]]s i els [[apixomplexe]]s els varen adquirir per separat.
== Referències ==
| 