Diferència entre revisions de la pàgina «Conquesta cartaginesa d'Hispània»

m
Tipografia
m (Tipografia)
m (Tipografia)
{{Infotaula esdeveniment}}
[[Fitxer:Mediterrani occidental 218  aC.jpg|miniatura|El Mediterrani occidental el [[218  aC]], mostrant l'àmbit territorial controlat per Cartago. Les línies mostren les fronteres actuals.]]
Amb el nom de '''conquesta cartaginesa d'Hispània''' es coneix un període de la història, entre el [[237  aC]] i el [[206  aC]], en el qual la [[península Ibèrica]] va anar quedant de mica en mica sota el domini de [[Cartago]]. Aquest control colonial, iniciat amb la '''conquesta cartaginesa''' comandada per [[Amílcar Barca]] i iniciada al sud de l'actual [[Andalusia]], va acabar en el transcurs de la [[Segona Guerra Púnica]], quan la derrota cartaginesa davant de la [[República Romana]] va comportar que, l'any 206  aC, les últimes forces cartagineses abandonessin [[Ibèria]].
 
Aquesta presència dels cartaginesos es devia a la necessitat de pagar una reparació de guerra a Roma, que després de la derrota de Cartago a la [[Primera Guerra Púnica]] va obligar als púnics a buscar una font de plata suficient per reunir l'import imposat. A més, en aquell primer conflicte entre les dues grans potències del Mediterrani occidental, Cartago havia perdut una font d'ingressos tant important com era el territori occidental de [[Sicília]], així com l'illa de [[Sardenya]], aquest cop en el context de la [[Guerra dels mercenaris]].
== Història ==
[[Fitxer:Segona Guerra Púnica.jpg|miniatura|Mapa d'operacions de la Segona Guerra Púnica.]]
Després de la [[primera guerra púnica]] el [[241  aC]] Cartago havia esgotat els seus recursos econòmics, i el [[236  aC]] la [[Guerra dels mercenaris|revolta dels seus mercenaris]] va ser aprofitada per Roma per dominar [[Sardenya]] i [[Còrsega]]. [[Amílcar Barca]] va dirigir llavors les seves esperances a la dominació d'Hispània ([[237  aC]]). No fou difícil i per una política de força i de cooperació amb molts matrimonis mixtos, aviat es va establir el domini cartaginès a bona part de la península (237-[[229  aC]]).
 
[[Polibi]] diu que Amílcar Barca després de la guerra fou enviat amb un exèrcit a [[Hispània]], en canvi [[Diodor de Sicília]] i [[Appià]] diuen que es va barrejar amb intrigues del partit popular contra el partit aristocràtic i que per escapar a la persecució dels aristòcrates que li recriminaven la seva conducta a Sicília, va anar a Hispània. Appià i [[Zonaras]] diuen expressament que va anar a Hispània sense autorització del govern i que els seus actes foren després ratificats a causa dels seus èxits i per la influència del seu gendre [[Àsdrubal (gendre d'Amílcar)|Àsdrubal]], cap del partit popular a Cartago que havia guanyat molts adherents al rebre finançament des d'Hispània amb les riqueses obtingudes per Amílcar. No es pot assegurar res però si que se sap que Amílcar era partidari del partit popular mentre el general Hannó era el cap dels aristòcrates, i que va fer aliança matrimonial i política amb Asdrúbal. En general es pensa que Barca volia crear un imperi a Hispània tant per raons econòmiques com estratègiques, ja que Cartago necessitava amb urgència obtenir metalls preciosos perquè les seues arques havien quedat buides després de la guerra; a més, li calia reclutar mercenaris hispans per als seus minvats exèrcits i, sobretot, el control militar de la Península era absolutament imprescindible a fi que Cartago pogués frenar la penetració romana. Personalment compensava la pèrdua de Sicília i esperava obtenir riqueses per fer l'abans possible la guerra de revenja contra Roma. Però una facció del Senat cartaginès era contrària a l'expansió, i proposava l'alternativa d'intensificar l'explotació dels recursos naturals de les terres africanes. Sembla que Barca va reclutar un nou exèrcit a [[Numídia]], i va organitzar una expedició a [[Hispània]] sota la seva responsabilitat.
Quan Amílcar va arribar a Hispània només Gades i algunes altres petites colònies fenícies estaven en l'òrbita de Cartago i estenien la seva influència pel sud del país. Amb el seu exèrcit mercenari, i més tard amb soldats pagats o reclutats al lloc, Amílcar va dominar tribus i ciutats, combinant la diplomàcia i la guerra. Les riques mines de plata a la part del país que va sotmetre li va donar la riquesa que necessitava, complementada amb el botí de guerra i les contribucions dels sotmesos. Després de la popularitat entre el poble i el partit patriòtic, adquirida a conseqüència del seu èxit, els seus adversaris no van poder impedir que arribés a ser pràcticament un dictador i tots els esforços humans i econòmics de [[Cartago]] es dirigiren cap a un únic objectiu: la [[conquesta]] d'Hispània. Va fundar una ciutat destinada a esdevenir la capital cartaginesa d'Hispània a un lloc anomenat Cap Blanc (Ἄκρα Λευκή), però aquesta fou substituïda després per Cartago Nova. També se li atribueix que va fundar la ciutat de [[Barcino]], l'actual [[Barcelona]].
 
Amílcar Barca va morir el [[229  aC]] i va deixar el poder al seu gendre [[Àsdrubal (gendre d'Amílcar)|Asdrúbal]] que va seguir les passes del seu sogre fins al [[221  aC]] en què fou assassinat; llavors el va succeir [[Anníbal]] quant ja els romans havien quedat lliures de l'amenaça dels gals que fins llavors els havia tingut ocupats. Asdrúbal i Roma van establir el [[tractat de l'Ebre]], que establia que el riu [[Ebre]] seria el límit de la zona d'influència de cada part ([[228  aC]]). El tractat que va posar fi a la primera guerra púnica establia no obstant que els aliats de cada part no podrien ser molestats per l'altra, i segons [[Tit Livi]] la mateixa garantia es va afegir al tractat del 228  aC per la presència més al sud de l'Ebre de la ciutat d'[[Arse]] (Sagunt), com a ciutat lliure,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Livi |nom=Tit |enllaçautor=Tit Livi |cognom2=Roberts (trad) |nom2=Canon |títol=The History of Rome, Book 21
|url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.02.0144%3Abook%3D21%3Achapter%3D2 |llengua=anglès |editorial=E. P. Dutton and Co. |data=1912 |pàgines= |isbn=}}</ref> en canvi [[Polibi]] no ho esmenta. En tot cas Anníbal va posar [[Setge d'Arse|setge a Sagunt]] i els romans ho van fer servir de pretext per iniciar la guerra en la qual els romans van conquerir part de la península.
 
1.971.168

modificacions