'''Cornèlia''' ({{lang-la|Cornelia Scipio}}; al voltant del 54–{{aC|16}}) era la filla de [[Escribònia (esposa d'August)|Escribònia]] i el cònsol [[Publi Corneli Escipió (marit d'Escribònia)|Publi Corneli Escipió]].<ref name="Smith">{{ref-llibre|cognom=Smith|nom=William|títol=Dictionary of Greek and Roman biography and mythology|any=1849|editorial=C.C. Little and J. Brown|lloc=Boston|pàgina=769}}</ref> Es va casar amb el censor [[Paulus Emili Lèpid]], amb qui va tenir tres nens. El seu primer fill, [[Luci Emili Paulus (cònsol any 1)|Luci Emili Paulus]], nascut c. {{aC|37}}, es va casar amb la seva cosina [[Júlia (neta d'August)|Júlia]], néta d'[[August]]; i el seu segon fill, [[Marc Emili Lèpid (cònsol any 6)|Marc Emilii Lèpid,]] nascut c. {{aC|30}}, va ser [[Cònsol romà|cònsol]] l'any 6 aC.<ref>{{ref-llibre|cognom=Lightman|nom=Marjorie|títol=A to Z of ancient Greek and Roman women|any=2008|editorial=Facts On File|lloc=Nova York|isbn=9780816067107|pàgina=98|edició=Rev.|autor2=Lightman, Benjamin}}</ref> També va tenir una filla, [[Emília Lèpida (filla de Paulus Emili)|Emília Lèpida]].
Cornèlia era la germana de [[Publi Corneli Escipió (cònsol 16 aC)|Publi Corneli Escipió]], i també era la germanastra gran de [[Júlia (filla d'August)|Júlia]], la filla d'August.<ref name="Lewis">{{ref-llibre|autor1=Lewis, Naphtali|autor2=Meyer Reinhold|títol=Roman civilization: selected readings. Volume 2, Volume 2|any=1955|editorial=Columbia University Press|lloc=Nova York|pàgina=351}}</ref> Cornèlia va morir el mateix any que el seu germà va ser nomenat cònsol, el {{aC|16}}. L'emperador [[August]], el seu padrastre, va plorar la seva mort, perquè la considerava una digna germana gran per la seva filla, Júlia.<ref>{{ref-llibre|cognom=Morwood|nom=Maurice Balme & James|títol=On the margin : marginalized groups in ancient Rome|any=2003|editorial=Oxford Univ. Press|lloc=Oxford [u.a.]|isbn=0199124000|pàgina=9|edició=1. publ.}}</ref> El poeta [[Properci]] va escriure una elegia de Cornèlia pel seu funeral, elogiant la seva virtut i família, incloent-hi Escipió i Escribònia.<ref>{{ref-llibre|cognom=Hope|nom=Valerie M.|títol=Death in ancient Rome : a source book|any=2007|editorial=Routledge|lloc=Londres|isbn=9780415331579|pàgina=208|edició=1.}}</ref>
