Diferència entre revisions de la pàgina «Cultura de Hallstatt»

m
Tipografia
({{Grup humà}})
Etiqueta: editor de codi 2017
m (Tipografia)
{{Grup humà}}
{{Caixa Prehistòria}}
La '''cultura de Hallstatt''' fou el tercer període cultural de l'[[edat del ferro]] i abraça un període entre el 800 i el 500  aC.
 
La cultura de Hallstatt rep aquest nom pel poblat així anomenat, a [[Àustria]], característic de l'època. Les novetats aportades per aquesta civilització són l'ús intensiu del ferro, conegut a Europa des del final de l'[[Edat del bronze]], però no usat més que rarament.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.280|llengua=castellà|consulta = 1 de desembre de 2014}}</ref>
 
== Història ==
Els emigrants europeus (de llengua indoeuropea) representants de la cultura de Hallstatt van aportar un tipus peculiar de mos de cavall que després es va estendre fins i tot més (s'han efectuat troballes en [[Bèlgica]]). Les seves influències culturals es van concretar en la introducció de mètodes de doma i munta de cavall, la difusió de l'espasa de ferro i una nova tècnica de combat a cavall; i sobretot existia en els pobles traci-cimmeris una casta aristocràtic-feudal de cavallers (es localitzen tombes de gran riquesa amb armes, joies, muntures i tot d'alt valor artístic) que cada vegada es farà més poderosa (en les tombes d'una època al voltant del 600  aC es localitzen també luxosos carros de quatre rodes i carros de combat de dues rodes).
 
[[Fitxer:Hallstatt LaTene.png|miniatura|esquerra|Extensió de la cultura de Hallstatt (groc) i La Tène (verd)]]
Un altre factor d'assimilació de les diverses cultures indoeuropees és el comerç mediterrani acreditat per troballes diverses, col·laborant especialment amb els etruscs i sobretot amb els grecs que van establir itineraris comercials i grans mercats, la jurisdicció dels quals donava al príncep celta a qui corresponia, una extraordinària riquesa.
 
La difusió de la Cultura es desenvolupa pel desplaçament de població durant un període molt llarg d'anys (750 a 450  aC almenys). L'arribada dels pobles practicants d'aquesta cultura és progressiu. Cada arribada es redueix a uns centenars d'individus amb un cabdill i una organització pròpia; parlen una llengua indoeuropea, però que és diferent en cada grup, arribat tant amb anterioritat com amb posterioritat a aquell que es tracti.
 
Cada grup d'emigrants estableix un poblat o un grup de poblats. Eventualment amb l'absorció de les poblacions locals es formen tribus amb un cert poder comarcal. La cultura del grup dominant a la regió s'imposa a altres grups menors també integrats per indoeuropeus, probablement a causa de la major penetració en la població local anterior a la seva arribada.
Les troballes permeten sovint distingir diferències de matisos que podrien indicar un origen "nacional" o "tribal" divers, quan no són d'ordre cronològic.
 
La pràctica de la incineració (generalitzada després del [[600  aC]]) ha impedit realitzar estudis antropològics per determinar la incidència ètnica d'aquests pobles indoeuropeus en els pobles Pirinencs. Amb tot, l'amplitud de les troballes permet assegurar una incidència ètnica no menyspreable. No obstant això, com no se sap la quantitat dels indoeuropeus establerts (doncs dels arribats en diverses remeses cal descomptar els que van marxar més tard) ni la població local ni les relacions entre les dues comunitats, la incidència no pot establir-se
 
[[Fitxer:Museum Hallstatt 35.JPG|miniatura|Espases amb empunyadura d'"Antena" típiques de Hallstatt]]
 
== Cultura ==
Estant associades les pràctiques funeràries a les creences religioses, no cal dubtar que la nova religió, desconeguda avui dia, es va imposar progressivament a les poblacions locals que, després del 600  aC, ja s'havien celtitzat en l'aspecte religiós, i practicaven també la incineració, sense que es coneguin altres elements de les pràctiques religioses adoptades, ni quins aspectes de l'antiga religió van poder sobreviure en èpoques posteriors.
 
[[Fitxer:NHM - Byci Skala Stier.jpg|miniatura|Toro trobat a la cova de Býčí skála, República Txeca (cap al 600  aC)]]
Els indoeuropeus coneixien la tècnica de la foneria del ferro, que havien descobert els [[hittites]] cap al 2500  aC, i que es va difondre per Europa Oriental cap al 2000  aC i després per Europa Central. No obstant això el seu ús era molt limitat. Tampoc amb els celtes de la cultura de Hallstatt pot parlar-se d'una difusió generalitzada dels objectes de ferro a la península Ibèrica, i les armes i estris que aquests usaven eren majoritàriament de bronze.
 
Es coneixen diverses espases de l'època de Hallstatt, època en la qual tenen la característica de ser allargades com les anteriors (del període protocelta) però més amples i amb pom en forma de bolet inserit en la llengüeta. Les destrals de ferro són trapezoïdals. En general les armes de ferro donaven als seus posseïdors una indubtable superioritat militar però en els poblats celtes amb prou feina s'han trobat armes. Probablement es tractaria de poblats pacífics de comerciants, que canviaven d'emplaçament quan els productes que oferien, abans innovadors, havien saturat l'escàs mercat (no oblidem la longevitat dels objectes de ferro i l'escassetat de la població de l'època) o bé quan els clients potencials havien après les tècniques per fabricar-los ells mateixos.
 
== A la Península Ibèrica ==
Com tribus celtes establertes a la Península, coneixem als [[Berons]] i [[Pelèndons]] (establerts cap al 700  aC), els [[Saefes]], [[Lusons]] i [[Vetons]] (arribats cap al 600  aC), i els belgues o Gals (arribats cap al 500  aC).
 
No és possible assegurar si els indígenes van acceptar voluntàriament la cultura dels indoeuropeus o els va ser imposada, però la superioritat militar d'aquests i l'ancestral hostilitat a l'extern fan però plausible la idea d'una imposició per la força.
1.078.235

modificacions