Dinarc d'Atenes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Dinarc''' (''Deinarchus'', {{polytonic|Δείναρχος}}) fou el darrer i el menys important dels deu [[oradors àtics]]. Va néixer a [[Corint]] el [[361  aC]] fill de Sostrat o Sòcrates, però va viure a Atenes des de molt jove i es va dedicar a l'oratòria.
 
Va ser deixeble de [[Teofrast]] i es va relacionar amb [[Demetri de Falèron]]. Com que no tenia la ciutadania atenenca no podia actuar com orador a les gran qüestions que dividien l'opinió pública i va haver d'escriure els discursos dels altres.
 
La seva carrera va començar el [[336  aC]] en el temps en què els gran oradors morien un darrere l'altre. Dinarc aviat va adquirir una bona reputació i una gran riquesa; va pertànyer al partit de [[Foció]], favorable a [[regne de Macedònia|Macedònia]] i va intervenir en la disputa sobre si [[Harpalos (tresorer)|Harpalos]], que havia desertat la causa d'[[Alexandre el Gran]], havia de ser admès a [[Atenes]].
 
Del [[317  aC]] al [[307  aC]] Atenes fou dirigida per Demetri de Falèron fins que va haver de fugir en arribar [[Demetri Poliorcetes]]. Dinarc també va fugir cap a [[Calcis]] ([[Eubea]]) i no va poder tornar fins al cap de 15 anys, mercès a les súpliques del seu amic Teofrast.
 
A Atenes va romandre els darrers anys de la seva vida, i hi va morir a edat avançada. La seva vida fou narrada per [[Dionís d'Halicarnàs]] i recollida per [[Plutarc]].