Esclavitud a l'antiga Roma: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Orígens: Errada ortogràfica.
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
m Tipografia
Línia 33:
Els [[llibert]]s van ser a partir del {{segle|VI}}, segons l'emperador [[Justinià I]], ciutadans sense distinció, procedents de l'esclavitud. Si no conservaven llaços de fidelitat a cap casa eren anomenats ''lliberts ingrats''. Exercien majoritàriament la tasca de comerciants o artesans, i en menor mesura de mestres romans (''ludi magister''), gramàtics (encarregats de l'ensenyament secundari), banquers o metges, que no tenien remuneració.
 
L'economia romana, com la seva societat, depenia del treball d'esclaus, que eren fonamentals als latifundis, mines i indústries. Aquesta economia augmentà a partir del segle II gràcies a les victòries de [[Juli Cèsar]], que posà en subhasta aproximadament un milió d'esclaus durant la [[Guerra de les Gàl·lies]] (58-51  aC). A [[Delos]], es van arribar a subhastar fins a deu mil esclaus en un sol dia.
 
== La mà d'obra de l'agricultura: l'esclau ==