Guerra de Numància: diferència entre les revisions

|dates= [[143  aC]] a [[133  aC]]

La '''Guerra de Numància'''<ref>{{la}} [[Appià]], ''de Bellum Numantinum'' en la història de Roma</ref> es va iniciar el [[143  aC]] com una revolta dels celtibers de [[Numantia]] i fou la tercera i darrera de les campanyes que va enfrontar la [[República de Roma]] i les forces [[celtiber]]es de la [[Hispània Citerior]].

Al voltant del [[154  aC]],<ref name="historyOfRomeP122"/> va sorgir una important revolta a [[Numància (Hispània)|Numància]], coneguda com la [[Segona guerra celtibera]],<ref name=LAF>[[Luci Anneu Flor]], ''Epitome de Gestis Romanorum'', 2.17</ref> en la que es va produir una llarga guerra de resistència entre les forces de la república romana i les tribus lusitanes d'Hispània. El pretor [[Servi Sulpici Servi Galba]] i el procònsol [[Luci Licini Lucul·le (cònsol 151  aC)|Luci Licini Lucul·le]] van arribar el 151  aC i van començar el procés de romanització en població local.<ref name="Matyszak">{{en}} Philip Matyszak, ''The Enemies of Rome'', p-54-61</ref> Galba va trair als líders lusitans, als quals havia convidat a unes negociacions de pau i que després va matar, el [[150  aC]], donant un final poc gloriós a la primera fase de la guerra.<ref name="Matyszak"/>

Els lusitans liderats per [[Viriat]]<ref name="historyOfRomeP122"/> es van revoltar de nou el [[146  aC]], envaint la [[Turdetània]] en una guerra de guerrilles.<ref name="Matyszak"/> i formant una lliga contra Roma amb els [[celtibers]]<ref>{{en}} Robert Franklin Pennell, ''Ancient Rome'', Cap. 20</ref> Els lusitans van gaudir d'un èxit inicial, vencent a l'exèrcit romà en la [[Batalla de Tribola]] i saquejant Carpetània,<ref name="Matyszak"/> i després vencent a un segon exèrcit romà en la [[Primera Batalla de la Muntanya Venus]], i saquejant [[Segóbriga]] el [[146  aC]].<ref name="Matyszak"/> El [[144  aC]], el general [[Quint Fabi Màxim Emilià]] va fer una reeixida campanya contra els lusitans, però va fracassar en els seus intents d'arrestar Viriat, que el 144  aC va vèncer als exèrcits romans en la [[Segona Batalla de Venus]]<ref name="Matyszak"/> El [[139  aC]] va ser finalment assassinat mentre dormia per tres dels seus companys, a qui Roma havia promès recompenses.<ref name="Matyszak"/>

Els [[celtibers]] es van tornar a revoltar el [[143  aC]] i Roma va enviar [[Quint Cecili Metel Macedònic]] va intentar sense èxit [[Setge de Numància (143)|prendre Numància]], però subjugat totes les altres tribus dels [[arevac]]s. El seu successor, [[Quint Pompeu]], va ser inepte i va patir severes derrotes a les seves mans, per la qual cosa va negociar secretament la pau amb la ciutat, complint amb el tractat anterior. El [[139  aC]], [[Viriat]] va ser finalment assassinat mentre dormia per tres dels seus companys, a qui Roma havia promès recompenses.<ref name="Matyszak"/>

El [[138  aC]] va arribar un nou general, [[Marc Popil·li Laenes IV|Marc Popil·li Laenes]], i l'assumpte es va remetre al [[Senat romà]] per a un judici, i Roma va decidir fer cas omís de la pau Pompeu i va enviar [[Gai Hostili Mancí]] per continuar la guerra a [[136  aC]], que assaltat la ciutat i va ser rebutjat diverses vegades i finalment, rodejat per l'enemic, va haver de signar la pau amb la intervenció del seu [[qüestor]] [[Tiberi Grac]] que era molt respectat pels numantins. El tractat reconeixia amb molta probabilitat la independència de Numància i el seu territori, però el Senat no va ratificar-lo i els seus successors [[Luci Furi Fil (cònsol)|Luci Furi Fil]] i Gaius Calpurnius Piso evitar conflictes amb els numantins.

En el [[134  aC]], el cònsol [[Publi Corneli Escipió Emilià]] va ser enviat a [[Hispània Citerior]] per posar final a la guerra. Reclutant a 20.000 homes i 40.000 aliats, entre ells la cavalleria [[númida]] de [[Jugurta]]. Escipió va construir un anell de set fortaleses al voltant de Numància, abans de començar el setge. Després de patir la pesta i la fam, la majoria dels numantins supervivents es van suïcidar abans de rendir-se a Roma el [[133  aC]]. [[Numància (Hispània)|Numància]] fou destruïda

Els que es van rendir foren venuts com esclaus i 50 van ser portats a Roma per participar en el triomf de [[Publi Corneli Escipió Emilià]] el [[132  aC]]. La gran victòria dels romans sobre Numància va marcar el començament d'una era de pau duradora a Hispània fins a la [[guerra de Sertori]] més de mig segle després. [[Numància (Hispània)|Numància]] va quedar dos-cents anys despoblada. Queden unes restes de la ciutat prop de l'actual [[Sòria]].