Revisió del 11:48, 15 des 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.411.706 edits m Manteniment de plantilles Etiqueta: PAWS [2.1] ← Edició anterior		Revisió del 13:30, 3 gen 2021 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.411.706 edits m Tipografia Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 1: {{Infotaula persona}} '''Gílip''' (''Gylippus'', Γύλιππος), fill de [[Cleàndrides]], fou un militar [[Esparta\|espartà]]. Va acompanyar al seu pare a l'exili el [[445 aC]] (va ser a [[Turis]]) i després es va distingir a diverses guerres.<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Smith\|nom=William\|enllaçautor= William Smith (lexicògraf)\|cognom2= Hugh Clough\|nom2=Arthur\|enllaçautor2= \|capítol= Gylippus\|urlcapítol=http://www.ancientlibrary.com/smith-bio/1424.html\|títol= Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology\|format=\|consulta= \|llengua= anglès\|volum= \|editorial=Little, Brown and Company \|lloc= Boston\|data=1844\|col·lecció= \|pàgina = 316\|isbn= }}</ref> Al divuitè any de la [[guerra del Peloponès]] els espartans van seguir el consell d'[[Alcibíades (general atenenc)\|Alcibíades]] i van nominar a Gílip com a cap de l'expedició en ajut de [[Siracusa]]. Amb dos galeres de Asine i dos més de Corint (dirigides per Piten) va embarcar cap a [[Lèucada]] on va rebre informació que el setge de Siracusa ja s'havia completat i d'acord am Piten va decidir no seguir endavant i esperar més reforços. Van anar a [[Tàrent]], d'on fou expulsat) i després a Turis de la que va assolir la ciutadania que ja havia guanyat el seu pare i on va intentar obtenir ajut. Finalment, s'estava a [[Locris]] quan va rebre notícies que el [[Setge de Siracusa (413 aC)\|setge de Siracusa]] no s'havia pogut completar encara, i va avançar cap a [[Sicília]] desembarcant a [[Himera]]. Des d'aquí va iniciar les operacions per salvar Siracusa i va obtenir un èxit notable amb la captura del fortí de ''Labdalum'' i la matança de la seva guarnició i més tard amb la primera gran victòria siracusana que va netejar d'atenencs [[Epipolae]] ([[414 aC]]). Després va sortir de l'illa iva anar a buscar reforços però va tornar el [[413 aC]] i va assaltar els fortins de ''Plemyrium'' que eren els dipòsits d'armament atenencs i va seguir les seves victorioses operacions militars i es pot dir que fou part essencial en la derrota dels atenencs (413 aC). Per les operacions militars detallades vegeu: [[Setge de Siracusa]]. Més tard, quan [[Atenes]] fou ocupada pels espartans, fou comissionat per [[Lisandre]] per portar a Esparta el tresor atenenc i es va quedar amb trenta talents (una quantitat molt important) però fou descobert i condemnat a l'exili i després condemnat a mort en absència. Ateneu diu que va morir de fam però no indica si a l'exili o en virtut de la sentencia.

Gilip: diferència entre les revisions