Revisió del 12:56, 16 ago 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.411.706 edits m Complement directe Etiqueta: PAWS [2.1] ← Edició anterior		Revisió del 14:09, 3 gen 2021 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.411.706 edits m Tipografia Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 4: == Context històric == Al març del [[Dècada del 520 aC\|522 aC]], un mag anomenat [[Gaumata]] va obtenir el poder en l'imperi persa fent-se passar per [[Smerdis de Pèrsia\|Esmerdis]], el germà del [[Monarca\|rei]] [[Cambises II de Pèrsia\|Cambises]] II. Gaumata va poder fer-ho, ja que el Esmerdis veritable havia estat secretament assassinat per ordre del seu germà. Immediatament Cambises va marxar contra l'usurpador, però va morir abans d'arribar a Pèrsia. El fals Esmerdis va poder així governar. Segons l'historiador [[Grècia\|grec]] [[Heròdot\|Heròdot d'Halicarnàs]], [[Otanes]], germà de la mare de [[Cambises II de Pèrsia\|Cambises II]] i Esmerdis, fou el primer a sospitar de l'engany. Otanes va convidar a [[Ardumanish\|Aspatines]] i [[Gòbries]] a tractar l'assumpte. Junts van decidir compartir el secret amb altres tres conspiradors: '''Hidarnes''' (en [[persa]] antic ''Vidarna''), fill de ''Bagâbigna'', [[Intafernes\|Intafrenes]] i [[Megabazos (noble)\|Megabazos]] I. Estaven tots fent plans quan va arribar [[Darios I el Gran\|Darius I]] i se'ls va afegir. Va convèncer els altres que el millor era actuar immediatament. Així, el 29 de setembre de 522 aC, van matar al fals Esmerdis. Darío va ser nomenat rei.<ref>[[Heròdot\|Herodoto]], ''Historíai.'' 3, 70. </ref> Línia 17: Això era molt difícil, però el cas és que va derrotar a [[Fraortes]] el [[12 de gener]]. Encara que les baixes entre els medes van ser grans i es van capturar nombrosos presoners, la victòria no pot qualificar-se de contundent o decisiva. Darius no va poder perseguir l'enemic i es va haver d'acontentar a defensar el cor de Pèrsia. Al cap de quatre mesos, Darius va entrar a Mèdia amb un nou exèrcit recentment reclutat, liquidant finalment la rebel·lió. No és clar que va ser de Hidarnes, però és probable que fos el Miturna que governava la satrapía de Mèdia el [[499 aC]]. Es creu que fou el militar que va escortar als espartans [[Espèrties]] i [[Bulis d'Esparta\|Bulis]] fins a [[Susa (Iran)\|Susa]]; aquests dos espartans havien estat entregats a Pèrsia com a reparació per la mort dels ambaixadors perses a [[Esparta]]. Línia 23: Hidarnes va tenir almenys dos fills, Hidarnes II i Sisamnes. La família va romandre en el cercle de confiança de la casa reial fins que el besnét d'Hidarnes, [[Tissafernes]], va caure en desgràcia el [[395 aC\|395]] aC. == Enllaços externs ==

Hidarnes I: diferència entre les revisions