Revisió del 10:16, 30 set 2020 modifica Magenri (discussió \| contribucions) Autopatrullats 51.603 edits referència ← Edició anterior		Revisió del 14:12, 3 gen 2021 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.588 edits m Tipografia Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 1: {{Infotaula persona}} [[Fitxer:Illustrerad Verldshistoria band I Ill 139.png\|miniatura\|Moneda amb l'efígie de Hieró I]] '''Hieró I''' (en [[llatí]] ''Hieron'', en [[grec antic]] Ἱέρων) fou tirà de [[Siracusa]] del [[478 aC]] al [[466 aC]]. Era fill de [[Dinòmenes de Gela\|Dinòmenes]] i germà de [[Geló I]] al que va succeir el [[478 aC]]. Abans de pujar al poder va donar suport al seu germà en diverses guerres i va tenir part important a la [[Batalla d'Himera (480 aC)\|gran victòria d'Himera]] sobre els cartaginesos. [[Diodor de Sicília]] diu que el mateix Geló I el va designar successor, encara que se sap que Geló tenia un fill que era infant a la seva mort. Probablement Hieró va ser designat regent inicialment però a la pràctica era el sobirà. El seu govern aviat es va distingir perquè en la pràctica va aplicar major severitat i era més tirànic que el del seu germà. Va consolidar el seu poder amb una guàrdia de tropes mercenàries i va organitzar una xarxa de nombrosos espies i informadors. Línia 11: Hieró es va apoderar de [[Naxos (Sicília)\|Naxos]] i [[Catana]], i va traslladar els seus habitants a [[Leontins]] i les dues ciutats es van repoblar amb uns deu mil siracusans i colons del [[Peloponès]] i li va donar el nom d'[[Etna (ciutat)\|Etna]]. Per això es va donar el títol d{{'}}''Oekist'' (fundador). Va intervenir en els afers de les ciutats del sud d'Itàlia, evitant (sembla que únicament amb amenaces) la destrucció de [[Locris]] per [[Anaxilaos de Rhegion]]. Un anys després Hieró va expulsar a [[Mícit]], regent de [[Rhegion]]. El [[474 aC]] els [[etruscs]] van atacar [[Cumes]] i altres colònies gregues a [[Campània]] i els grecs van demanar ajut a Hieró que va aconseguir una gran victòria naval sobre els etruscs a [[Cumes]], victòria que va trencar el poder naval etrusc. Segurament poc després va enviar una colònia a l'illa ''Pithecusa'' ([[Ischia]]). A la mort de Teró d'Agrigent el [[472 aC]] el seu fill [[Trasideu d'Agrigent\|Trasideu]] va entrar en guerra amb Siracusa, però Hieró el va derrotar en una batalla que va acabar amb l'enderrocament del tirà i l'entesa amb el govern que el va substituir. Va ser conegut sobretot pel patrocini liberal i il·lustrat dels homes de lletres i per la protecció als artistes. A la seva cort hi van anar molts poetes i filòsofs del seu temps entre els quals [[Èsquil]], [[Píndar]], [[Baquílides]], [[Xenòfanes de Colofó]], [[Epicarm]] i [[Simònides de Ceos]]. Era amant de la magnificència que va fer notar tant a les ofrenes a [[Delfos (ciutat)\|Delfos]], com als diversos jocs als que va estar present, entre altres esdeveniments. Els darrers anys de vida va estar malalt i va acabar morint a [[Catana]] el [[466 aC]]. Va deixar un fill, Dinomenes, de la seva primera dona (filla del siracusà [[Nicocles de Siracusa\|Nicocles]]). Del segon matrimoni amb la germana de Teró d'Agrigent no va deixar successió.<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0002.001/464?rgn=full+text;view=image Hieron I] a: [[William Smith (lexicògraf)\|William Smith]] (editor), ''[[A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology]]''. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 454-455</ref> == Referències ==

Hieró I: diferència entre les revisions