Diferència entre revisions de la pàgina «Himne»

1 byte afegit ,  fa 5 mesos
m
Tipografia
m (Revertides les edicions de 79.154.196.167. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
m (Tipografia)
Els grecs perfeccionaren l'himne amb els ritmes de la poesia i amb els encants de la música. Tenien molts tipus d'himnes: l'invocatiu, el llaudatiu, l'admiratiu, el votiu, el teogònic i el filosòfic. Els himnes d'[[Orfeu]] pertanyen al gènere invocatiu. En compongueren també de diferents gèneres [[Homer]], [[Cleantes (filòsof)|Cleante]], [[Cal·límac de Cirene|Cal·límac]], [[Teòcrit de Siracusa|Teòcrit]], [[Anacreont]], [[Tirteu]], [[Safo de Lesbos]], [[Simònides de Ceos|Simònides]], [[Píndar]] i d'altres. Els [[cor (música)|cors]] de la [[tragèdia grega]] no eren sinó himnes o invocacions.
 
L'himne profà arribà al grau més alt de perfecció amb ''Carmen saeculare'' d'[[Horaci]], compost per ordre d'[[August]] per a la celebració dels ''ludi saeculares'' de l'any [[17  aC]], en què un cor de jovençans i de donzelles cantaven alternativament aquest himne en lloança als déus [[Apol·lo]] i [[Diana]].
 
A Orient, al tabernacle de Jahvè ressonaren per primer cop les al·leluies compostes pels legisladors, els sacerdots i els reis. Aquests càntics referien i celebraren la grandesa de la deïtat, el seu poder, la seva justícia, la seva immensitat i la seva saviesa infinita.
1.532.107

modificacions