Viquipèdia

Imperi Aquemènida: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Manteniment de plantilles
m Tipografia
Línia 25:
|esdeveniment_inici = [[Cir II el Gran]] derroca Astages de Mèdia
|data_inici =
|any_inici = 550  aC
|esdeveniment_fi = [[Alexandre el Gran]] conquereix [[Pèrsia]]
|data_fi =
|any_fi = 336  aC
|esdeveniment1 = Inici de la construcció de [[Persèpolis]]
|data_esdeveniment1 = 515  aC
|esdeveniment2 = [[Cambises II de Pèrsia|Cambises II]] conquereix [[Antic Egipte|Egipte]]
|data_esdeveniment2 = 525  aC
|esdeveniment3 = [[Guerres Mèdiques]]
|data_esdeveniment3 = 498–448  aC
|esdeveniment4 = [[Artaxerxes III de Pèrsia|Artaxerxes III]] reconquereix Egipte
|data_esdeveniment4 = any 343aC
Línia 50:
|símbol =
|mapa = Achaemenid_Empire.jpg
| mapa_descripció = L'Imperi Aquemènida vers el 500  aC, poc abans de la seva major extensió sota [[Darios I el Gran|Darios I]] (sense la conquesta del [[Panjab (Pakistan)|Panjab]])
| capital = [[Pasargada]], [[Ecbatana]], [[Persèpolis]], [[Susa (Iran)|Susa]], [[Babilim]]
|latd=
Línia 61:
|títol_líder = [[Rei de Pèrsia|Rei]]
|líder1 = [[Cir II el Gran]]
|any_líder1 = 559–529  aC
|líder2 = [[Darios III de Pèrsia|Darios III]]
|any_líder2 = 336–330  aC
|líder3 =
|any_líder3 =
Línia 83:
}}
 
L{{'}}'''Imperi Aquemènida''' o dels '''aquemènides''' fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'[[Iran]], l'[[Iraq]], el [[Turkmenistan]], l'[[Afganistan]], l'[[Uzbekistan]], [[Turquia]], [[Xipre]], [[Síria]], el [[Líban]], [[Israel|Israel-Palestina]] i [[Egipte]]. La dinastia del mateix nom va ser la casa reial que va governar els perses i després l'[[Imperi Persa|Imperi persa]] des del [[550  aC]] al [[330  aC]]. La seva expansió territorial va començar, durant el regnat de [[Cir II]] (559-530  aC), amb l'annexió del [[imperi Mede|Regne mede]] (Orient Mitjà), i va aconseguir el màxim apogeu cap a l'any 500  aC, quan va arribar a abastar fins a part dels territoris dels actuals estats de [[Líbia]], [[Grècia]], [[Bulgària]] i el [[Pakistan]], així com certes àrees del [[Caucas]], el [[Sudan]] i l'[[Àsia Central]]. Les grans conquestes en van fer l'imperi més gran en extensió fins aleshores. La seva existència va concloure al 330  aC, quan l'últim dels reis aquemènides, [[Darios III]], fou vençut per [[Alexandre el Gran]].
 
L'imperi deu el seu nom a la dinastia que el va governar durant un parell de segles, la dinastia aquemènida. En la història d'Occident, l'Imperi Aquemènida és conegut sobretot per la seva condició de rival dels grecs antics, especialment en dos períodes, les [[Guerres Mèdiques]] i les campanyes del macedoni Alexandre el Gran.
Línia 105:
 
== Història ==
L'imperi va començar com un estat vassall i tributari dels medes, però va acabar conquerint l'[[Imperi mede]] i el va ampliar fins a [[Egipte]] i [[Àsia Menor]]. Amb Xerxes, va arribar gairebé a conquerir [[Grècia]]. Els '''aquemènides''' van ser derrotats per la conquesta d'[[Alexandre el Gran]] el 330  aC.
 
=== Antecedents ===
Línia 119:
[[Fitxer:Pasargades cyrus cropped.jpg |miniatura| Tomba de [[Cir el Gran]] a [[Pasargada]] ]]
 
Gràcies a Cir II el Gran ([[555  aC]]-[[dècada del 520  aC]] al 529  aC), rei d'Anshan, el domini mede sobre l'altiplà iranià va ser breu. Cir va crear un poderós exèrcit seguint el model dels antics assiris. Quan va succeir al seu pare Cambises I al {{segle|VI|-}}, les entitats polítiques hegemòniques a la regió eren l'Imperi neobabilònic, el Regne mede (Orient Mitjà), Lídia i [[Egipte]].
 
En cas de considerar-se la inscripció d'Arsames com autèntica, Cir també hauria succeït a l'encara vivent Arsames com a rei de [[Pèrsia]], unint així els regnes d'Anshan i Pèrsia. Entre els anys 553  aC i 550  aC, Cir va derrotar el rei mede Astiages, va prendre la seva capital, Ecbatana, i va portar els seus tresors a Anshan. Les cròniques mesopotàmiques informen que el rei persa va resultar afavorit per l'amotinament de les tropes medes contra el seu propi rei, fet confirmat per la història que narra Heròdot (123-128) sobre la traïció del general mede.
 
Després d'unificar els perses i sotmetre els medes, Cir, anomenat després "el Gran", va emprendre la conquesta de [[Babilònia]] (amb la qual cosa va posar fi a l'Imperi neobabilònic), [[Síria]], [[Palestina]] i [[Àsia Menor]]. El Regne de Lídia, a [[Àsia Menor]], va caure en poder de Cir cap al 545  aC. La guerra contra l'Imperi neobabilònic, que es trobava envoltat pels perses en les seves fronteres oriental i septentrional, hauria començat cap a final de la dècada de 540  aC. En qualsevol cas, l'any 539, [[Babilònia]] va ser presa pel general persa Gòbries, i s'hi va fer present Cir dies més tard. El nou governant va assumir la titularitat règia de [[Babilònia]], que incloïa els títols de rei de [[Babilònia]], i rei de Sumer i Akkad.
 
Cir es va presentar a si mateix com el salvador de les nacions conquerides. Per reforçar aquesta imatge i «crear condicions de cooperació amb les elits locals», després de la conquesta de Babilònia, va iniciar el primer sistema global d'administració, organitzant la cort, les finances, establint inspeccions en les satrapies i establint-hi un sistema de [[correu]]s.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Briant |nom=Pierre |títol=From Cyrus to Alexander: A History of the Persian Empire |url= http://books.google.cat/books?id=lxQ9W6F1oSYC&pg=PA1&lpg=PA1&dq=From+Cyrus+to+Alexander:+A+History+of+the+Persian+Empire&source=bl&ots=XBkT3sux7U&sig=RgrpUyeUWc7B62ikwrfv9BevnyE&hl=ca&sa=X&ei=uB2BT7baLsTI0QW54PmBBw&ved=0CCwQ6AEwAQ#v=onepage&q=postal&f=false |llengua=anglès | editorial=Eisenbrauns |data=2006 |pàgines=p.62 |isbn=1575061201}}</ref>
 
[[Fitxer:Darius I the Great's inscription.jpg |miniatura| La inscripció de Behistun narra la història de les lluites de [[Darios I]] contra els rebels]]
Cir va morir al 530  aC durant una campanya contra els masagetes d'Àsia central, i va ser succeït pel seu fill Cambises II (530-522  aC), que va continuar la seva tasca de conquesta. Va dirigir la conquesta d'[[Egipte]], presumiblement planejada amb anterioritat. Va morir el juliol de 522  aC com a resultat d'un accident o suïcidi, durant una revolta liderada per un clan sacerdotal que havia perdut el seu poder després que Cir conquistés Mèdia. En el moment de la mort de Cambises, l'imperi s'estenia des del Mediterrani (incloent-hi Egipte i [[Anatòlia]]) fins a la serralada de l'Hindu Kush en l'actual [[Afganistan]], cosa que va marcar la màxima extensió de l'Imperi Aquemènida i configurà el major imperi fins aleshores conegut en el [[Pròxim Orient]].
 
=== Crisi i reestructuració ===
Segons la inscripció de Behistun, quan Cambises es trobava a [[Egipte]], un cert Gaumata es va revoltar a Mèdia fent-se passar per Esmerdis (persa ''Bardiya''), el germà petit de Cambises II, que havia estat assassinat uns tres anys abans. A causa del despòtic govern de Cambises i la seva llarga absència a [[Egipte]], "tots els pobles, perses, medes, i les altres nacions" van reconèixer l'usurpador, especialment perquè aquest garantia el perdó dels tributs durant tres anys (Heròdot iii, 68). Aquest Gaumata és un dels sacerdots regirats contra el rei Cambises, als quals Heròdot diu ''mags''. El pseudo-Esmerdis governà durant set mesos abans de ser enderrocat en el 521  aC per un grup de nobles encapçalat per Darios I, que es va proclamar rei en el seu lloc. Les posteriors revoltes, deslliurades al llarg i a l'ample de l'imperi, van ser derrotades successivament per Darios i els seus generals; en el 518  aC la pau s'havia restablert. Per garantir la seva legitimitat, el nou rei va contreure matrimoni amb les esposes del seu predecessor (una pràctica usual), entre les quals s'incloïen dues filles i una néta de Ciro. Una d'elles, Atosa, va donar a llum el futur sobirà Xerxes I.
 
És important destacar que la pretensió que Gaumata era un fals Esmerdis deriva de Darios. Els historiadors estan dividits sobre la possibilitat que la història de l'impostor fos un invent de Darios com a justificació per al seu cop d'estat. Darios va fer afirmacions semblants quan més tard va capturar [[Babilònia]], anunciant que el rei babiloni no era, de fet, Nabucodonosor III, sinó un impostor anomenat ''Nidintu-bel'', i quan un any després de la mort del primer pseudo-Esmerdis (Gaumata), un segon pseudo-Esmerdis (anomenat ''Vahyazdata'') va iniciar una revolta a [[Pèrsia]].
 
[[Fitxer:World in 500 BCE.png |miniatura| El món cap a l'any 500  aC, mostrant l'Imperi Aquemènida (en marró) en relació amb la resta del món de l'època]]
 
Darios es va dedicar fonamentalment a organitzar l'extens imperi heretat. Territorialment, va reestructurar les satrapies, existents ja des del regnat de Cir, establint vint satrapies encapçalades normalment per membres de la família reial i de les famílies aristocràtiques. Quant a la seva activitat constructora, destaca sobretot la fundació de [[Persèpolis]] (518  aC-516  aC), així com la realització de treballs a [[Ecbatana]] (moderna [[Hamadan]]) i [[Susa (Iran)|Susa]]. Durant el regnat de Darios, va continuar l'expansió territorial: [[Tràcia]] i l'[[Índia]] hi van annexionades, mentre que les tropes perses van ser derrotades pels escites europeus (ca. 513  aC) i pels grecs en la Guerres Mèdiques. Va ser també Darios qui va convertir en religió oficial el [[mazdeisme]]. Construí el camí reial de [[Susa (Iran)|Susa]] a [[Sardes]]: carretera des de la capital de la [[satrapia de Lídia]] (oest de l'actual [[Turquia]]) fins a [[Susa (Iran)|Susa]] per portar el correu imperial. Això assegurava d'alguna manera el control absolut sobre els seus sàtrapes, els quals tenien la seva pròpia cort i exèrcit, però no podien fallar a donar tribut a l'emperador. Aquest tribut era proporcional a la riquesa de cada regió.
 
=== Guerres Mèdiques ===
Durant el primer terç del {{segle|V|-|s}} domina el [[mar Mediterrani]] i en té el control dels ports comercials, així com l'accés al blat de les costes del [[mar Negre]]. Aquests conflictes fronterers van començar amb les revoltes de la Jònia, que van incloure l'incendi d'[[Atenes]] per part dels perses, en represàlia per la destrucció de [[Sardes]].
 
La primera fase (490  aC) es va produir quan els perses enviats pel seu rei Darios I mitjançant un exèrcit i viatjant per mar, van desembarcar a la Grècia continental, que donava suport a les rebels colònies gregues sota la seva ègida. En la [[Batalla de Marató]] (490  aC), un exèrcit grec guiat per [[Milcíades]] va ser enviat a retenir els perses, i sorprenentment van obtenir la victòria; a causa d'aquesta derrota, el rei persa es va veure obligat a fixar els límits del seu imperi de nou a l'[[Àsia Menor]].
 
Tot i això, al {{segle|V|-|s}}, els reis aquemènides governaven territoris que aproximadament abastaven el qual avui és [[Iran]], [[Iraq]], [[Armènia]], [[Afganistan]], [[Turquia]], [[Bulgària]], moltes parts de [[Grècia]], [[Egipte]], [[Síria]], [[Pakistan]], [[Jordània]], [[Israel|Israel-Palestina]], [[Cisjordània]], [[Líban]], [[Caucas]], parts d'[[Àsia Central]], [[Líbia]], i parts septentrionals d'[[Aràbia]]. L'imperi, amb el temps, va esdevenir l'imperi més gran del món antic.
 
La segona fase va tenir-ne lloc l'any 480  aC, quan els perses, enviats pel seu rei [[Xerxes I]] (485-465  aC, persa antic ''Xšayarša'', 'heroi entre reis'), fill de [[Darios I]], es van dirigir per terra cap a [[Grècia]]. El seu exèrcit va entrar a [[Grècia]] pel nord, trobant poca o cap resistència a [[Macedònia (Grècia)|Macedònia]] i [[Tessàlia]], però va ser detingut per una petita força grega durant tres dies a les [[Termòpiles]]. Es tractava d'un exèrcit espartà de 300 guerrers dirigits pel seu rei [[Leònides I]]. Els 300 soldats i el seu rei van morir en la batalla, traïts per un grec que va ensenyar als perses un camí per atacar-los per l'esquena. La Batalla d'Artemis va ser poc decisiva en l'aspecte tàctic, ja que grans tempestes van destruir naus d'ambdós costats. La batalla va ser detinguda prematurament quan els grecs van rebre notícies de la derrota a les Termòpiles i se'n van retirar. La batalla va ser una victòria estratègica dels perses, cosa que els va donar el control indisputable d'Artemis i del mar Egeu.
 
Després de la seva victòria en la [[Batalla de les Termòpiles (480  aC)|Batalla de les Termòpiles]], Xerxes va saquejar la ciutat evacuada d'[[Atenes]] i es va preparar per enfrontar-se als grecs en l'estratègic istme de Corint i el golf Sarònic. Els habitants d'[[Atenes]] havien estat refugiats a la petita illa de Salamina; quan van arribar els perses a Atenes, van incendiar la ciutat i van viatjar cap a Salamina. El 480  aC, els grecs van obtenir una decisiva victòria en la [[Batalla de Salamina|Batalla naval de Salamina]], en la qual els petits i àgils vaixells atenesos van derrotar els pesats i grans vaixells perses. Van forçar Xerxes a retirar-se a [[Sardes]]. L'exèrcit que va deixar a [[Grècia]], sota el comandament de Mardoni, va ser destruït l'any 479  aC en la Batalla de Platea. La derrota final dels perses en la Batalla de Micala va animar les ciutats gregues d'Àsia a revoltar-se, i va marcar el final de les Guerres Mèdiques, juntament amb l'expansió persa a [[Europa]].
 
=== De Xerxes I a Artaxerxes II ===
Línia 154:
[[Fitxer:Gold vessels from the Oxus treasure by Nickmard Khoey.jpg |miniatura|Vasos d'or del tresor d'Oxus]]
 
Després dels fracassos militars de la Segona Guerra mèdica, els aquemènides van detenir l'expansió i van perdre alguns territoris. Quan Xerxes va morir assassinat en el 465  aC, es va desencadenar una crisi successòria en la qual acabaria per imposar-se Artaxerxes I (465-424  aC), que va traslladar la capital de Persèpolis a Babilònia. Va ser durant aquest regnat que l'idioma elamita va deixar de ser l'idioma del govern, i va guanyar en preeminència l'[[arameu]]. Va ser, probablement, durant aquest regnat que es va introduir com a calendari nacional el calendari solar (basat en el calendari babilònic).
 
Artaxerxes I va morir fora de Persis, però el seu cos va ser portat allà per ser enterrat al costat dels seus avantpassats, probablement a Naqsh-i Rustam. Es va produir una situació similar a la de la mort de Xerxes I. Els tres fills d'Artaxerxes van disputar-se el tron, i el succeí en el mateix any Xerxes II (el seu fill gran, que el va succeir i va ser assassinat per un dels seus germanastres unes poques setmanes més tard), Sogdià, i Darios II. Darios II, que estava a [[Babilònia]] quan va morir el seu germà Xerxes, va reunir suport per a si mateix, va marxar cap a l'est, va deposar, va executar l'assassí i va ser coronat en el seu lloc.
 
Darios II va regnar en el període 424  aC- [[404  aC]] i va col·laborar amb [[Esparta]] en la Guerra del Peloponès. Des de l'any 412  aC, Darios II, per insistència de Tisafernes, va recolzar primer Atenes i després Esparta, però l'any 407  aC el fill de Darios, Cir el Jove, va derrotar Atenes el 404. Aquest mateix any, Darios va caure fatalment malalt i va morir a [[Babilònia]]. En el seu llit de mort, la seva esposa babilònia, [[Parisatis de Pèrsia]], va demanar a Darios que fos coronat el seu segon fill, Cir el Jove, però a Darios el va succeir el seu fill Artaxerxes II, que va regnar en el període 404  aC-359  aC. [[Plutarc]] relata (probablement, per autoritat de Ctesies) que el desplaçat Tisafernes es va acostar al nou rei el dia de la seva coronació volent-lo avisar que el seu germà menor, Cir el Jove, estava preparant-se per assassinar-lo durant la cerimònia. Artaxerxes va arrestar Cir i l'hauria executat si no hagués mitjançat la seva mare Parisatis. Cir va ser, llavors, enviat com a sàtrapa de Lídia, on va preparar una revolta armada que va esclatar l'any 401  aC. Amb mercenaris grecs, Cir va obtenir la victòria en la [[Batalla de Cunaxa]], però hi va resultar mort.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sandler |nom=Stanley |títol=Ground Warfare: An International Encyclopedia |volum=vol.1 |url= https://books.google.cat/books?id=L_xxOM85bD8C&pg=PA226&dq=cunaxa+battle&hl=ca&sa=X&ei=74vGVPfaGo7laL-JgpAO&ved=0CDAQ6AEwAg#v=onepage&q=cunaxa%20battle&f=false |llengua=anglès | editorial=ABC-CLIO |data=2002 |pàgines=226 |isbn=1576073440}}</ref> Així, Artaxerxes II va conservar el tron, va construir una gran flota, i va recuperar el domini de l'[[Àsia Menor]] i [[Xipre]].
 
Artaxerxes II va ser el rei aquemènida que va tenir més llarg regnat (45 anys). Sis segles més tard, [[Ardashir I]], fundador del segon '''Imperi persa''', es consideraria a si mateix com el successor d'Artaxerxes, un gran testimoni de la importància d'Artaxerxes per a la mentalitat persa. Durant el seu regnat, es van realitzar activitats de construcció a [[Susa (Iran)|Susa]] i [[Ecbatana]]. Encara que no es coneixen construccions seves a Persèpolis, va ser el ser el primer rei aquemènida a ser enterrat a la seva rodalia. L'historiador grec [[Polibi]] assenyala<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom=Polibi |enllaçautor=Polibi |títol=The General history: Tr. from the Greek |url= http://books.google.cat/books?id=hPApAAAAYAAJ&pg=PA292&dq=Polybius+Ecbatana&hl=ca&sa=X&ei=OFtcT7WsHoKzhAe2p5CpBA&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès | editorial=H. S. Woodfall |data=1773 |pàgines=vol.3, p.292 |isbn=}}</ref> que [[Ecbatana]] va ser ampliada luxosament amb columnes daurades i teulades de plata i coure. En l'àmbit religiós, Artaxerxes va protegir el culte dels déus irànics Mitra i Anahita, els quals va introduir en les seves inscripcions d'[[Ahura Mazda]]. Artaxerxes va protegir el culte d'Anahita<ref>{{Ref-llibre |cognom=Boyce |nom=Mary |títol=A history of Zoroastrianism |url= http://books.google.cat/books?id=Y3sfAAAAIAAJ&pg=PA219&lpg=PA219&dq=Artaxerxes+Anahita&source=bl&ots=cmct9KRrHj&sig=L5yAKfoPWPNMAK-7oFCbJsfDjNg&hl=ca&sa=X&ei=d2NcT9P_Oqeb1AWEvsCxAw&ved=0CDgQ6AEwAw#v=onepage&q=Artaxerxes%20Anahita&f=false |llengua=anglès | editorial=BRILL |data=1982 |pàgines=volum 1, p.219 |isbn=9004065067}}</ref> en nombroses regions de l'imperi, incloent-hi àrees occidentals no iràniques com ara [[Damasc]] o [[Sardes]]. Igualment, poden datar-se d'aquest regnat l'extraordinària innovació dels cultes de santuaris zoroastrians, i va ser probablement durant aquest període que el zoroastrisme es va difondre a través d'[[Àsia Menor]] i el Llevant mediterrani i des d'allà a [[Armènia]]. Els temples, tot i que servien a un propòsit religiós, no eren, però, un acte purament desinteressat: també servien com a important font d'ingressos. Dels reis babilònics, els aquemènides havien pres el concepte d'impost del temple obligatori, un delme que tots els habitants pagaven al temple més proper amb la seva terra o una altra font d'ingressos.<ref>{{ref-llibre|cognom=Dandamaev |nom=M. |cognom2=Lukonin |nom2=V. G. |títol=The Culture and Social Institutions of Ancient Iran |llengua=anglès | editorial=Cambridge University Press |data=1989 |pàgines=p.361-362 |isbn=0521321077}}</ref> Una part d'aquest ingrés, anomenat ''quppu ša Sarri'', 'bagul del rei', una enginyosa institució originàriament introduïda per Naboni, va ser llavors passada al governant.
 
=== Fi de l'Imperi persa ===
Segons les fonts gregues, el successor d'[[Artaxerxes II]], el seu fill Artaxerxes III (359  aC-338  aC), va arribar al tron per mitjans sagnants, assegurant la seva posició mitjançant l'assassinat de vuit dels seus germanastres. El 342  aC, Artaxerxes III va derrotar [[Nectabeu II]], l'expulsà d'Egipte i va fer d'Egipte de nou una satrapia persa,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Dandamaev |nom=M. A. |títol=A Political History of the Achaemenid Empire |url= https://books.google.cat/books?id=ms30qA6nyMsC&pg=PA311&dq=Rhodes+Persia+340bc&hl=ca&sa=X&ved=0CF4Q6AEwCWoVChMIoM2kg-nmxgIVh2kUCh2sGgBY#v=onepage&q=Rhodes%20Persia%20340bc&f=false |llengua=anglès | editorial=Brill |data=1989 |pàgines=311 |isbn=9004091726}}</ref> i dos anys més tard va conquerir l'[[illa de Rodes]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kasperson |nom=Roger E. |títol=The Dodecanese; diversity and unity in island politics |url= |llengua=anglès | editorial=University of Chicago |data=1967 |pàgines=12}}</ref> El 338  aC, el mateix any en què [[Filip II de Macedònia]] va unir els estats grecs per la força, i de tal manera aplanà el camí al seu fill [[Alexandre el Gran]], Artaxerxes III va morir per causes naturals (segons les fonts cuneïformes), però segons l'historiador Diodor, Artaxerxes va ser assassinat pel seu ministre Bagoas.
 
A [[Artaxerxes III]], el va succeir el seu fill [[Artaxerxes IV]] (Arses, 338  aC-336  aC). Abans que pogués actuar, va ser també enverinat per Bagoas. Es diu que aquest va matar no sols tots els fills d'Arses, sinó molts altres prínceps de la terra. Bagoas va fer, llavors, que Darios III (336-330  aC), un nebot d'Artaxerxes IV, ocupés el tron. Darios III, encara que prèviament havia estat sàtrapa d'[[Armènia]], no tenia experiència en el govern de l'imperi, però en el seu primer any com a emperador personalment va forçar Bagoas a beure verí.
 
En dues èpoques diferents, els aquemènides governaren [[Egipte]], encara que per dues vegades els egipcis van aconseguir una independència temporal de [[Pèrsia]]. Seguint la pràctica de Maneth, els historiadors egipcis es refereixen als períodes d'[[Egipte]] quan la dinastia aquemènida, dinastia XXXI d'Egipte, governava com la dinastia XXVII d'Egipte, 525-404  aC, fins a la mort de Darios II, i la dinastia XXXI d'Egipte, 343-332  aC, que va començar després que Nectaneb II és derrotat pel rei persa Artaxerxes III.
 
== Llista de reis ==
Línia 181:
|-----
| <!-- Cir-->
* [[Cir I d'Anshan]], fill de Teispes, rei d'Anshan [[640  aC]]–[[580  aC]].
* [[Cambises I d'Anshan]], fill, rei d'Anshan [[580  aC]]–[[559  aC]].
* [[Cir II el gran]], fill, rei d'Anshan [[559  aC]]–[[529  aC]]. Va dominar l'[[imperi Mede]] el [[550  aC]] i va establir l'[[imperi Persa]].
| <!-- Ariaramnes -->
* [[Ariaramnes de Pèrsia]], fill de Teispes, rei dels perses.
* [[Arsames de Pèrsia]], fill, rei dels perses fins al [[550  aC]], mort després del [[520  aC]].
* [[Histaspes]], fill, sàtrapa de [[Pàrtia (satrapia)|Pàrtia]] sota [[Cambises II de Pèrsia|Cambises II]], [[Smerdis de Pèrsia|Smerdis]] i el seu propi fill [[Darios I de Pèrsia]].
|-----
Línia 192:
|}
 
* [[Cir II el gran]] de Pèrsia, fundador de l'Imperi Persa que va governar [[550  aC]]–[[529  aC]].
* [[Cambises II de Pèrsia]], fill, [[530  aC]]–[[522  aC]].
* [[Smerdis de Pèrsia]], suposat germà [[522  aC]].
* [[Darios I el gran]] de Persia, fill d'[[Histaspes]] sàtrapa de Pàrtia, [[521  aC]]–[[486  aC]].
* [[Xerxes I de Pèrsia]], fill, [[486  aC]]–[[465  aC]].
* [[Artaxerxes I de Pèrsia]] Longimanus, fill, [[464  aC]]–[[424  aC]].
* [[Xerxes II de Pèrsia]], fill, [[424  aC]].
* [[Sogdià de Pèrsia]], germanastre, [[424  aC]]–[[423  aC]].
* [[Darios II de Pèrsia]] Nothus, germanastre i rival, [[423  aC]]–[[404  aC]].
* [[Artaxerxes II de Pèrsia]] Memnon, fill, [[404  aC]]–[[358  aC]]
* [[Artaxerxes III de Pèrsia]] Ocus, fill, [[358  aC]]–[[338  aC]].
* [[Arsès de Pèrsia]] (Artaxerxes IV o Xerxes III), fill, [[338  aC]]–[[336  aC]].
* [[Darios III de Pèrsia]] Codomà, besnét de Darios II [[336  aC]]–[[330  aC]]
* Artaxerxes V [[Bessos de Bactriana|Bessos]], sàtrapa de Bactriana, usurpador, assassí de Darios III, va resistir a [[Alexandre el gran|Alexandre el Gran]] del [[330  aC]] al [[329  aC]].
 
== Referències ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_Aquemènida»