Tanguts: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
Els '''tangut''' eren un poble d'arrel tibetana establerts al oest de la [[Mongòlia]], a la regió de l'[[Ordos]] i l'[[Alashan]] (al [[Kansu]]). Al final del [[segle X]] van fundar un estat que fou conegut com a regne de '''Si-Hia''' ('''Xi-Xia'''), que va obtenir el reconeixement del khan dels [[kitan]] ([[Liao]]), sobirà de totes les hordes del [[Gobi]] oriental, el [[990]]. Si-Hia fou un perill constant per la província xinesa de [[Shanxi]].
El fundador fou Tchao Pao-ki, també conegut per Li Ki-ts'ien que el [[1001]] va arrabassar als xinesos la important localitat de Ling-tcheou o Ling-wou prop de [[Ning-hia]]. No gaire lluny d'aquesta, a [[Halatchar]], la dinastia va tenir la seva capital. El fundador va morir el [[1003]].
Línia 5:
Els tangut de Si-Hia miraven d'expandir-se cap a Occident i el seu rei Tchao Töming ([[1006]]-[[1032]]) va arrabassar als uigurs la seva ciutat principal de Kan-tcheou (Sou-tcheou havia passat als tibetans). El seu fill Tchao Yuan-hao ([[1032]]-[[1048]]) va arrabassar als tibetans les regions a l'entorn de Sou-tcheou i Touen-huang. El [[1044]] va rebutjar un atac dels kitan per la zona de l'Ordos. En el seu regnat els tangut es van dotar d'una escriptura pròpia coneguda com escriptura '''si-hia''', derivada del xinès i escrita en caràcters xinesos <ref> una biblioteca de llibres i manuscrits en si-hia fou descoberta per la missió Kozlov a Qara-khoto (antiga Yi-tsi-nai, que [[Marco Polo]] anomena Etzina, al nord del [[Gansu]]) el [[1908]]; aquests documents han estat publicats o comentats per Pelliot amb el títol "L''es documents chinois trouvés par la mission Koslov"'', J. A, maig i juny de 1914; per Ivanov "''Les monuments de l'ecriture tangout''", J.A. [[1920]], Willy Baruch, T''he writing and language of the Si-Hia and K'i-tan'', París 1934, i altres</ref>.
El primer objectiu militar de [[Genguis Khan]] després de la unificació de les tribus turcomongoles el 1206, fou el regne Xi Xia o Si-Hia
El [[1209]] els mongols van tornar i va assetjar Ning-Hia (llavors anomenada Tchong-hing); va fer modificar el curs del Huang-ho per conquerir-la, però aquesta obra d'enginyeria era massa complicada pels mongols i la inundació no es va produir de manera favorable. Li Ngan-ts'iuan va salvar el tron per segona vegada obtenint la pau a canvi de donar la seva filla en matrimoni a Genguis khan (1209)
[[Genguis Khan]] ja gran, va dirigir una darrera campanya contra el rei de Si-Hia (Xi Xia), Li Te-wang, el seu vassall, que havia evitat enviar un contingent per la guerra contra [[Khwarizm]]. El ambaixador tangut Acha-gambou havia fet algunes observacions poc respectuoses <ref> "Si el gran khan no té prou tropes que necessita les del nostre petit regne, potser no mereix el càrrec", li fa dir la "Història secreta"</ref> i Genguis Khan es va posar en marxa a la tardor del [[1226]] i a final d'any va capturar Ling-tcheu; el febrer del [[1227]] va morir el seu fill Djoci al seu territori del [[Turgai]] i el [[Uralsk]]; a la primavera del [[1227]] va iniciar el setge de la capital Si-Hia, la ciutat modernament coneguda com Ning-hia. Les represàlies a tot el país foren terribles com a altres llocs; a l'estiu del [[1227]] Genguis Khan va anar a acampar a la regió del riu Ts'ing-chuei i al districte de Long-to al oest de Ping-leang; allí va morir el [[18 d'agost]] de [[1227]] <ref> Data donada pel ''Yuanshi'' (Historia de la dinastia Yuan) </ref>, suposadament als 72 anys, pocs dies abans de la conquesta de la capital dels Si-Hia on resistia el darrer rei Li Hsien, i conforme a la voluntat del gran khan, quan la ciutat fou conquerida tots els habitants de Ning-hia foren degollats. El regne fou suprimit i una part de la població tangut fou donada com serfs a l'emperadriu Yesui, una de les esposes de Genguis, que l'havia acompanyat en la darrera campanya.
== Llista de sobirans ==
| |||