Llista de ciutats d'Etrúria: diferència entre les revisions

; [[Cosa (Ansedònia)|Cosa]]: una antiga ciutat d'[[Etrúria]] a la costa entre Portus Herculis i Garviscae. Alguns la situen entre les 12 ciutats de la [[lliga Etrusca]] però no n'hi ha cap constància. [[Plini el Vell]] diu que depenia de [[Volci]], que era a uns 35 km, però no se sap si era així des sempre o només en el temps en què va escriure. La ciutat no té registres històrics; només apareix el [[273  aC]] quan una colònia romana s'hi va establir, i se sap que pocs anys abans els romans havien triomfat sobre Volci.

; [[Ferònia]] (llatí ''Feronia''): fou una ciutat del sud d'Etrúria al peu del mont [[Soracte]], al territori de [[Capena]], amb un cèlebre temple o santuari de la deessa de Ferònia, i una cova sagrada annexa. Estrabó és l'únic que esmenta la ciutat del mateix nom, però altres autors només esmenten la ''Lucus Feroniae'' o la ''Feroniae fanum'', però probablement la ciutat va sorgir al llarg dels anys entorn de la fira que es feia a les reunions anyals. Ferònia fou una deessa dels [[sabins]] i foren aquest poble els que assitien a les reunions del santuari, tot i que el santuari era a Etrúria i dependent de la ciutat de Capena. La primera menció dels festivals anyals és del temps del rei [[Tul·li Hostili]]. El temple va acumular riqueses en el curs dels anys i [[Anníbal]]: temptat d'acostar-se al santuari durant la seva retirada de Roma el [[211  aC]] amb el propòsit de saquejar-lo, cosa que va fer i es va emportar tot l'or i plata. La història esmenta alguns prodigis que van passar alí i molta gent acudien pels miracles; alguns devots creuaven descalços per les brases roents (algunes fonts diuen que això correspon a un temple d'Apol·lo al cim del Soracte, però probablement es va traslladar des allí al més cèlebre santuari al seu peu).

;[[Fregenae]]: Ciutat de la costa d'[[Etrúria]] entre ''Alsium'' i la desembocadura del [[Tíber]]. [[Tit Livi]] l'esmenta com a colònia marítima probablement establerta al mateix temps que ''Alsium'' el [[245  aC]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Livi |nom=Titus |enllaçautor=Titus Livi|títol=[[Ab Urbe Condita|The Roman History]] |capítol=1.14.8 |url=http://books.google.cat/books?id=S04sZY2KMawC&pg=PA11&dq=Fregenae+alsium&hl=ca&sa=X&ei=ufzJUc_VC9KZhQeVtoDoBw&ved=0CGgQ6AEwBw#v=onepage&q=Fregenae%20alsium&f=false |llengua=anglès |editorial=Hackett Publishing |pàgines= |isbn=1603847022}}</ref> [[Velleius Paterculus]] esmenta la fundació de les dues colònies però dóna el nom de ''[[Fregellae]]'' en lloc de ''Fregenae'', però Epitome diu que ''Fregenae'' fou fundada com a colònia al mateix temps que ''[[Brundisium]]''<ref>{{Ref-llibre |cognom=Patercle |nom=Gai Vel·lei |títol=An Abridgment of the History of Rome |capítol=1, XIV |url=http://books.google.cat/books?id=Q2QTAAAAYAAJ&pg=PA25&dq=Velleius+Paterculus+fregellae&hl=ca&sa=X&ei=PeLKUenNMdKGhQfn-YHQAQ&ved=0CEUQ6AEwAg#v=onepage&q=Velleius%20Paterculus%20fregellae&f=false |llengua=anglès |editorial=T. Cadell and W. Davies |data=1814 |pàgines=}}</ref> i com que aquesta se sap que fou fundada el [[244  aC]] segons el mateix Velleius Paterculus, cal pensar que es referia a ''Fregenae'' i no a ''Fregellae'' que havia de ser més antiga. Construïda en terreny pantanós i poc sa, no va assolir importància i quan es va construir ''Portus Augusti'' a la dreta del Tíber va esdevenir un llogaret. Encara apareix a [[Estrabó]], [[Plini el Vell]] i als Itineraris però [[Rutilus]] a la seva descripció de la costa d'Etrúria ja no l'esmenta i no s'han trobar ruïnes que li puguin correspondre que haurien de ser prop de Torre di Maccarese, entre Palo i Porto, a la desembocadura del riu Arone.

; Graviscae : ciutat de la costa d'Etrúria entre ''Cosa'' i ''Castrum Novum''. Es creu que era situada a la rodalia del riu Marta on queden les restes de dues antigues ciutats: una a la dreta, a menys de 2 km de la desembocadura; i un altre a la costa a la vora del rierol San Clementino o Le Saline, també a menys de 2 km de la desembocadura del Marta. No consta la seva existència abans de l'establiment d'una colònia romana el [[181  aC]], però se sap que formava part del territori de [[Tarquínia]] (''Tarquinii'') i es pensa que podria haver estat el port d'aquesta ciutat, igual que Pyrgi era el port de la veïna Caere. La zona era poc fèrtil i saludable i la ciutat fou poc prospera però existia encara en temps d'[[Estrabó]], [[Plini el Vell]] i [[Claudi Ptolemeu]] i encara surt als Itineraris. [[Rutili]] l'esmenta en [[416]] com a ciutat amb completa decadència amb només un grup de cases.

; Pirgi (''Pyrgi'') : ciutat de la costa d'[[Etrúria]] entre ''Alsium'' i ''Castrum Novum,'' a uns 50 km de Roma i 10 km de [[Caere]] (de la que feia de port). Va sorgir entorn del temple d{{'}}''Eileithyia''. El [[384  aC]]: atacada per [[Dionís el vell]] de [[Siracusa]], atret per les riqueses del temple; la ciutat fou sorpresa i el temple saquejat i es diu que el botí va pujar a 1000 talents. Sembla que des de llavors els habitants de Pirgi es van dedicar sovint a la [[pirateria]]. És esmentada com a colònia marítima de Roma per [[Tit Livi]], junta amb [[Fregenae]] i ''Castrum Novum'',<ref>{{Ref-llibre |cognom=Livi |nom=Titus |enllaçautor=Titus Livi|títol=[[Ab Urbe Condita|The Roman History]] |capítol=V.36 |url=http://books.google.cat/books?id=S04sZY2KMawC&pg=PA11&dq=Fregenae+alsium&hl=ca&sa=X&ei=ufzJUc_VC9KZhQeVtoDoBw&ved=0CGgQ6AEwBw#v=onepage&q=Fregenae%20alsium&f=false |llengua=anglès |editorial=Hackett Publishing |pàgines= |isbn=1603847022}}</ref> apareix a diverses obres geogràfiques i [[Estrabó]] diu que era una ciutat petita. A l'edat mitjana va agafar el nom de [[Santa Severa]].