'''Luci Cassi Longí''' (en [[llatí]] ''Lucius Cassius Longinus'') va ser un [[magistrat romà]]. Formava part de la [[gens Càssia]] i era de la família dels [[Cassi Longí]], que tenien origen [[plebeu]]. Era germà de [[Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)|Gai Cassi Longí]], assassí de [[Juli Cèsar]].
El [[54 aC]] apareix donant suport a l'acusació de [[Marc Juvenci Laterense|Marc Laterense]] contra [[Gneu Planci]], que va ser defensat per [[Ciceró]]. L'any [[52 aC]] va acusar a [[Marc Saufeu]], també defensat per Ciceró. L'any [[49 aC]] va donar suport a [[Juli Cèsar]] i va ser [[Llegat romà|llegat]] del dictador a [[Grècia romana|Grècia]] ([[48 aC]]) on va operar a [[Tessàlia]] i, poc abans de [[Farsàlia]], enviat al [[Peloponès]] junt amb [[Quint Fufi Calè (cònsol)|Fufi Calè]].
L'any [[44 aC]] va ser elegit [[tribú de la plebs]]. Al mes de juliol va estar present als ''[[Ludi Apollinares]]'' organitzats per Brut. Després va abraçar la causa d'[[August|Octavi]] contra la de [[Marc Antoni]] i va donar suport a la decisió del senat de declarar a Antoni enemic públic el [[28 de novembre]] del [[44 aC]].
El març del [[43 aC]] Luci Cassi i la seva mare, i Servília la sogra del seu germà Gai, van intentar evitar que aquest darrer obtingués l'encàrrec de fer la guerra a [[Publi Corneli Dolabel·la (cònsol 44 aC)|Dolabel·la]], guerra que reclamaven fer els cònsols [[Gai Vibi Pansa|Pansa]] i [[Aule Hirti|Hirti]], però la mort d'aquestos va frustrar l'intent. Octavi i Antoni es van reconciliar a l'estiu i l'octubre es va formar el [[Primer Triumvirat|triumvirat]] i Luci, que temia a Antoni, va fugir a Àsia.
Va col·laborar amb el seu germà fins a la [[batalla de Filipos]]. L'any [[41 aC]] va ser perdonat formalment per Antoni a [[Efes]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. II |pàgines=802 |lloc=London |editorial=Taylor and Walton |any=1846}}</ref>
