Luci Corneli Cinna (cònsol del 86 aC): diferència entre les revisions

'''Lluci''' o '''Luci Corneli Cinna''' (en [[llatí]] ''Lucius Cornelius L. F. N. Cinna'') era fill de [[Luci Corneli Cinna (cònsol el 127  aC)|Luci Corneli Cinna]]. Va ser el líder del [[Partit Popular (antiga Roma)|partit popular romà]] durant el període en què [[Sul·la]], cap dels aristòcrates o ''[[optimates]]'', era a l'Orient ([[87  aC]] a [[84  aC]]).

El seu primer càrrec important havia estat el de [[Llegat romà|llegat pretorià]] a la [[guerra màrsica]]. Quan Sul·la va deixar Itàlia (fou enviat pel [[senat romà]] a la [[regió del Pont]] a combatre a [[Mitridates VI Eupator]],<ref> Plutarc, "Sulla",citat per Rex Warner en "The Fall of the Roman Republic", Londres, ed. Penguin Books, 2005, secció 41.</ref> va permetre l'elecció de Cinna com a cònsol ([[87  aC]]) junt amb [[Gneu Octavi (cònsol 87  aC)|Gneu Octavi]] amb la condició de no canviar la constitució.<ref> Plutarc, "Sulla",citat per Rex Warner en "The Fall of the Roman Republic", Londres, ed. Penguin Books, 2005, secció 10.</ref> Però només sortir d'Itàlia, Cinna va declarar a Sul·la fora de la llei i va proposar diverses mesures. Cinna tenia molta força al carrer mercès al suport del partit popular (força que l'altre cònsol difícilment podia aturar)<ref>C. Meinhard Bulst, "Cinnanum Tempus: A Reassessment of the Dominatio Cinnae," ed. la revista "Historia Zeitschrift fur Alte Geschichte" 13, no. 3 (1964)pàg. 310</ref> i va proposar també cridar a Roma al desterrat [[Gai Mari]],<ref>C. Meinhard Bulst, "Cinnanum Tempus: A Reassessment of the Dominatio Cinnae," ed. la revista "Historia Zeitschrift fur Alte Geschichte" 13, no. 3 (1964)pàg. 308</ref> però quan fou l'hora de la votació les seves propostes foren derrotades. Aquell mateix dia va haver de fugir de la ciutat i el cònsol Octavi i el Senat van prendre el poder.<ref>[[Appià]], "Les guerres civils", CI, 64</ref> Cinna fou il·legalment destituït del càrrec i això li va donar arguments per iniciar la lluita armada. Els italians es van revoltar, ja que aspiraven a la ciutadania i aquest moviment fou aprofitat per Cinna.

Mari va morir el [[86  aC]] essent [[Cònsol romà|cònsol]]<ref>[[Appià]], "Les guerres civils", CI, 75</ref> i [[Quint Sertori]] es va desfer dels seus seguidors personals, bàsicament esclaus, que van ser els qui van perpetrar les matances.<ref>Michael Lovano, pàg.26</ref>

Cinna va romandre en el consolat (que va exercir durant quatre anys seguits) tenint ara com a col·lega a [[Luci Valeri Flac (cònsol 100  aC)|Luci Valeri Flac]] i va restablir les [[Sulpiciae|lleis Sulpicianes]] i probablement es van abolir les [[Leges Corneliae|lleis Cornelianes]]. També es van suprimir les restriccions a l{{'}}''[[Annona (proveïment d'aliments)|annona]]'' i es van reduir els deutes a un quart del deute real (aquesta llei va privar a Cinna del suport dels cavallers). Luci Valeri Flac fou assassinat per [[Gai Flavi Fímbria (militar)|Gai Flavi Fímbria]] a l'Àsia i fou substituït al consolat per [[Gneu Papiri Carbó]].

Quan Sul·la va avisar en una carta al senat que volia tornar amb les seves legions (després de fer la pau amb Mitrídates).<ref>Harold Bennett,pàg.59</ref> Cinna va intentar combatre'l, però va morir en un motí mentre embarcava les tropes cap a [[Libúrnia]] a [[Il·líria]] [[84  aC]])<ref>Harold Bennett,pàg.61</ref> i poc després Sul·la va desembarcar ([[83  aC]]) i es va unir al general ''optimate'' [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]], fill de Pompeu Estrabó, il·lustre militar, que gràcies a la seva [[client (Roma)|clientela]] al [[Picé]] (on era un gran propietari) havia col·locat a tota la regió al costat de Sul·la.

{{Filera de successions|títol=''Cònsols de la República Romana''<br /> '''Luci Corneli Cinna'''<br>[[Gneu Octavi (cònsol 87  aC)|Gneu Octavi]]|abans=[[Luci Corneli Sul·la]]<br>[[Quint Pompeu Ruf (cònsol)|Quint Pompeu Ruf]]|després=[[Luci Corneli Merula (cònsol 87  aC)|Luci Corneli Merula]]|anys=[[87  aC]]}}

{{Filera de successions | títol =''Cònsols de la República Romana''<br />[[Gai Mari]]<br>[[Luci Valeri Flac (cònsol 86  aC)|Luci Valeri Flac]]|abans =[[Gneu Octavi (cònsol 87  aC)|Gneu Octavi]]<br>''Luci Corneli Cinna''| després =''Luci Corneli Cinna''<br>[[Gneu Papiri Carbó]]|anys=[[86  aC]]}}

{{Filera de successions|títol=''Cònsols de la República Romana''<br />[[Gneu Papiri Carbó]]|abans=''Luci Corneli Cinna''<br>[[Gai Mari]]|després=''Luci Corneli Cinna''<br>[[Gneu Papiri Carbó]]|anys=[[85  aC]]}}

{{Filera de successions |títol=''Cònsols de la República Romana''<br/>''Luci Corneli Cinna''<br>[[Gneu Papiri Carbó]]|abans=''Luci Corneli Cinna''<br>[[Gneu Papiri Carbó]]|després=[[Luci Corneli Escipió Asiàtic (cònsol 83  aC)|L. C. Escipió Asiàtic]]<br>[[Gai Norbà]]|anys=[[84  aC]]}}

[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 80  aC]]