Marca d'Ístria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles
m Tipografia
Línia 2:
 
== Història ==
La zona d'assentament de les antigues tribus dels ''histri'' havia estat conquistada per la [[república romana]] el [[178  aC]] i mantinguda per l'[[Imperi Romà]]; va formar part de la regió nord-est de ''Venetia et Histria'' a Itàlia, província imperial en temps d'[[August]]. Després de la decadència de l'[[Imperi Romà]], la regió va passar als [[Gots (germànics)|gots]] però fou reconquerida pels bizantins; els [[longobards]] sota [[Alboí]], [[rei d'Itàlia]] des de 568 en endavant, va conquistar la regió de [[Veneto]], on van establir el [[ducat de Friül]] com a part del regne d'Itàlia, però la península d'Ístria va romandre principalment sota domini bizantí ([[Imperi Romà d'Orient]]), mentre que les tribus eslaves del sud ([[croats]] i [[eslovens]]) es van establir a l'est i al nord.
 
[[Astolf]], rei dels llombards des 749, van atacar la resta de territoris bizantins a Itàlia (com Ístria) i fins i tot va amenaçar al Papat de [[Roma]], nominalment dels bizantins. Com el Papa [[Zacaries I]] no esperava cap ajuda de [[Constantinoble]], va forjar una aliança amb [[Pipí el Breu]], el poderós majordom de palau dels [[francs]] a l'altre costat dels [[Alps]], a qui va legitimar com a rei dels francs (va usurpar la corona als [[merovingis]]). El 755, Pipí va envair Itàlia i va obligar a Astolf a acceptar una mena de protectorat franc. [[Carlemany]] fill de Pipí, el 773-774 va incorporar finalment el regne d'Itàlia a l'[[Imperi Carolingi]].