Mariamne I: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Complement directe
m Tipografia
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Mariamne I''' ({{polytonic|Μαριάμνη, Μαριάμμη}}) fou filla d'[[Alexandre Asmoneu]], fill d'[[Aristòbul II de Judea|Aristòbul II]], i d'Alexandra la filla d'[[Hircà II]]. Aquest la va prometre a [[Herodes el Gran]] el [[41  aC]]. L'enllaç no es va produir fins al [[38  aC]]. En aquest moment Herodes estava assetjant [[Jerusalem]] i va deixar per un temps el setge per anar a [[Samària]] per consumar el [[matrimoni]], en el que estava molt interessat per enllaçar la família [[Herodians|herodiana]] amb la casa dels [[asmoneus]] o [[macabeus]] i reforçar la seva legitimitat com a [[Monarca|rei]].
 
El [[36  aC]] Mariamne va influir per la deposició del [[Summe Sacerdot|gran sacerdot]] Ananel, i el càrrec fou donat a l'asmoneu (o macabeu) [[Aristòbul III]], germà de Mariamne. Aristòbul va morir ofegat (segurament assassinat) el [[35  aC]]. Herodes fou cridat davant Marc Antoni per respondre de la seva participació en aquesta mort ([[34  aC]]) i quan va marxar va donar ordes al seu oncle Josep que si era condemnat no deixés viva a Mariamne, que sospitava que Marc Antoni volia per a ell.
 
Herodes va poder tornar tranquil·lament i la seva mare Cipros i la seva germana [[Salomé I]] que havien estat avergonyides per Mariamne pel seu inferior naixement, van incitar a Herodes contra la seva dona; d'altra costat Mariamne es va assabentar de l'orde donada (sembla que per una relació poc clara amb Josep). Herodes va fer matar a Josep, acusat de revelar el secret, i va fer empresonar a Alexandra la mare de Mariamne ([[30  aC]]).
 
La caiguda de Marc Antoni, del que Herodes havia estat un lleial, el va obligar a anar a veure a Octavi ([[August]]) i oferir la seva lleialtat, i pel cas de què fos mort o empresonat, es va assegurar la successió en la seva casa fent matar al vell [[Hircà II]], avi de Mariamne i va tancar a Mariamne i Alexandra a la fortalesa de ''Alexandrium'', donant ordres a dos servidors de noms Soemos i Josep, de matar-les si no tornava. Soemos va revelar l'orde a Mariamne, i quan Herodes va tornar Mariamne li va mostrar una forta aversió i una vegada almenys li va retreure la mort del seu germà i avi.
 
Cipros i Salomé I van continuar instigant a Herodes i finalment Salomé va convèncer el porta copes de la cort de denunciar a Mariamne al·legant que li havia demanat administrar a Herodes una droga d'amor al seu vi; el porta copes fou sotmès a tortura i va revelar que Mariamne l'odiava perquè havia estat informada de l'orde de mort per Soemos. Aquest fou immediatament executat i Mariamne portada a judici acusada d'adulteri amb Soemos, i el mateix rei va dirigir l'acusació; els jutges no van poder fer res més que condemnar-la; Herodes li volia commutar la pena però Cipros i Salomé I van insistir que hi podia haver una revolta popular a favor de la casa dels asmoneus i l'havia de fer executar cosa que finalment va fer ([[29  aC]] o poc després). Del remordiment Herodes va agafar unes febres.
{{Commonscat}}
{{Autoritat}}