Mitilene: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Tipografia
Línia 7:
Antigament, la ciutat es va fundar en una illa que es va unir a terra ferma i va formar dos ports, un dels quals, el del nord, es deia ''Malea'' (Μαλόεις).
 
Mitilene és esmentada per primera vegada en la lluita dels atenencs i eolis pel port de Sigeon, a la cantonada nord-oest de l'Àsia Menor ([[606  aC]]). D'aquest temps, són les figures d'Alceu i Pittacos. Van participar en la fundació de [[Naucratis]] a [[Egipte]]; la ciutat va aportar contingents per a la invasió d'Egipte per [[Cambises]] i per a l'expedició de Darios a [[Regio d'Escítia|Escítia]]. Van donar suport al jònic [[Histieu]]; i van donar seixanta vaixells a [[Xerxes I de Pèrsia|Xerxes]] per a la invasió de Grècia.
 
Després de la derrota persa, Mitilene es va aliar amb [[Atenes]], però en la [[Guerra del Peloponès]], la ciutat es va revoltar el [[428  aC]] junt amb altres ciutats de l'illa ([[Metimna]] no la va seguir); [[Esparta]] les va ajudar enviant una flota amb [[Alcides]] al cap. Assetjada la ciutat i conquerida el [[427  aC]], es va decidir en una assemblea a Atenes que tots els habitants mascles haurien de ser executats i les dones i nens venuts com a esclaus, però l'endemà es va tornar a discutir el tema i per una estreta majoria es va aprovar que només moririen els responsables de la revolta. Les muralles foren demolides i la flota confiscada, i el territori lliurat a atenencs, i la ciutat va ser privada de totes les seves dependències en terra ferma asiàtica.
 
El [[406  aC]], [[Conó (almirall)|Conó]], cap de la flota atenenca, fou derrotat per l'espartà [[Cal·licràtides]] en aigües de Mitilene i va quedar bloquejat al seu port, i es produí la batalla de les illes [[Arginuses]], que va derrotar els espartans i el va alliberar.
 
La ciutat, com les altres de Lesbos, es va aliar amb [[Alexandre el Gran]] de Macedònia, però [[Memnó de Rodes]], el cap de la flota persa, va reconquerir l'illa i va morir tot just després de derrotar Mitilene. Hegèsiloc la va recuperar per als macedonis. Dos destacats ciutadans de Mitilene, Laòmedon i Erígios, fills de Larikhos, van formar part dels consellers d'Alexandre (Erigios va morir en combat a Bactriana i Laòdemon fou governador de Síria, fins i tot ja mort Alexandre). En aquest temps, la ciutat era regida per comuners (δᾶμος) i un consell (βόλλα) esmentat a les monedes.
 
Al segle I, va abraçar el partit de [[Mitridates VI Eupator]] del [[regne del Pont|Pont]]. M. Thermus va conquerir l'illa (es va distingir [[Juli Cèsar]]) i va saquejar Mitilene. Però l'amistat de Pompeu amb Teòfanes, el notable local, va portar a l'establiment de Mitilene com a ciutat lliure. Després de la derrota de [[Farsàlia]], Pompeu es va aturar a l'illa per recollir Cornèlia. [[Sext Pompeu]], el seu fill, després de la seva derrota el [[36  aC]] a [[Batalla de Miles (36  aC)|Miles]], va ser ben rebut a Mitilene. En aquest temps, els magistrats de Mitilene es titulaven ''pretors'' (στρατηγός), segons les monedes.
 
[[Agripa]] hi va residir un temps en un voluntari exili. [[Germànic Cèsar|Germànic]] va passar per l'illa amb la seva dona Agripina, venint d'[[Eubea]], hi allí va néixer Júlia. [[Vespasià]] va suprimir el privilegi de ciutat lliure, però [[Adrià]] li va restaurar.