Valencians: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Ha protegit «Valencians»: Vandalisme excessiu ([Modifica=Permetre només usuaris autoconfirmats] (expira el dia 10:02, 23 des 2021 (UTC)) [Reanomena=Permetre només usuaris autoconfirmats] (expira el dia 10:02, 23 des 2021 (UTC)))
Línia 33:
}}</ref> amb la qual cosa s'entén que existeix una definició segons la qual la nacionalitat valenciana té unes bases històriques que la diferencien d'altres nacionalitats històriques, i que aquestes bases es troben en la seua concepció: la creació del [[Regne de València]].
 
Un ús més restringit i minoritari n'és l'etnolingüístic,<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=De la revolución liberal a la democracia parlamentaria: Valencia (1808-1975)|url=https://books.google.es/books?id=U2ZibZzE4IoC&pg=PA282&dq=catalanidad+de+los+valencianos&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjH2pbfsqDtAhVp5OAKHZmbDQYQ6AEwAnoECAQQAg#v=onepage&q=catalanidad%20de%20los%20valencianos&f=false|editorial=Universitat de València|data=2001|isbn=978-84-7030-855-0|llengua=es|nom=Paul|cognom=Preston|nom2=Ismael|cognom2=Saz}}</ref> que fa referència als [[català|catalanoparlants]] provinents del [[País Valencià]], és a dir, aquells que parlen la varietat [[valencià|valenciana]] de la llengua, que eren 1.966.239 persones el 2004.<ref name="pob">[http://ive.infocentre.gva.es/pls/portal/docs/PAGE/IVE_PEGV/CONTENTS/padron/p2002/ini_val.htm Dades del cens de l'any 2004, Institut Valencià d'Estadística, Generalitat Valenciana] http://www.ive.es Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2004[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm]</ref> És un ús [[Polèmica|polèmic]],<ref>{{Ref-llibre|títol=Jornades de la Secció Filològica a València i Alcoi|url=https://books.google.es/books?id=3cR5DQAAQBAJ&pg=PA100&dq=catalanitat+valencians&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwicjoDyvqDtAhUF2-AKHUtLDOwQ6AEwA3oECAIQAg#v=onepage&q=catalanitat%20valencians&f=false|editorial=Institut d'Estudis Catalans|data=2014-01-16|isbn=978-84-9965-204-7|llengua=|nom=|cognom=|nom2=|cognom2=|nom3=|cognom3=|edició=|lloc=|pàgines=98-102}}</ref><ref name=":0" /> que apareix en alguns assajos nacionalistes del [[segle XX]],<ref>Vicent Tomàs i Martí, l'any 1922, digué que la pàtria valencia era "...les [terres] que parlen valencià, perquè lo que defineix millor la Pàtria es la llengua i perquè les terres castellanes són casi totes afegides."</ref> el més significant del qual era Joan Fuster, que afirmà en ''[[Nosaltres, els valencians]]'' que ''"Els valencians-catalans no troben la manera de conciliar uns elements —aragonesos, castellans, murcians— que li són estranys..."''.<ref>''Nosaltres, els valencians'', 1962, FUSTER, Joan, dins l'apartat ''La dualitat insoluble'', pàgina 105</ref> Esta definició tenia suport fins i tot per personatges que després se'n desvincularien, com [[Miquel Adlert]],<ref>[http://www.lasprovincias.es/prensa/20070607/cultura/miquel-adlert-excepcion-nacionalista_20070607.html Las provincias]</ref> que, tanmateix, més tard, suggeriria que la identitat valenciana s'expressa en dues llengües, el valencià i el castellà. La catalanitat dels valencians va ser també una de les causes que expliquen el conflciteconflicte civil que patiren els valencians durant la [[Transició democràtica espanyola|Transició política]],<ref name=":0" /> anomenat [[Batalla de València]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.icps.cat/archivos/WorkingPapers/wp258.pdf?noga=1|títol=La polémica identidad de los valencianos: a propósito de las reformas de los Estatutos de Autonomía|consulta=|llengua=|editor=Institut de Ciències Polítiques i Socials|data=2007|cognom=Martín Cubas|nom=Joaquín}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=País Valenciano: entre la polémica y la recuperación|url=https://elpais.com/diario/1979/09/07/cultura/305503215_850215.html|publicació=El País|data=1979-09-06|lloc=Madrid|issn=1134-6582|llengua=|nom=Jaime|cognom=Millas|pàgines=}}</ref>
 
Les dues comunitats principals d'estrangers a principis del [[segle XXI]] són els del Regne Unit (17% en 2007) i els de [[Romania]] (13% en 2007),<ref>[http://www.ivie.es/downloads/np/np_extranjeros_empadronados.pdf Estudi de la immigració al [[País Valencià]], 2007, per l'Institut Valencià de Investigacions Econòmiques]</ref> i en el cas britànic, arriben a igualar o superar la població autòctona en alguns municipis.<ref>"Els estrangers censats superen ja la població autòctona a 15 municipis..." {{mida|'''Font:'''}}[http://medios.mugak.eu/noticias/noticia/97061]</ref><ref>"Nou municipis de la Comunitat (tots a Alacant [província]) són ja més els residents de la UE que els valencians o espanyols de naixement: Sant Fulgenci, Llíber, Rojals, Benitatxell, Algorfa, Alcalí, Benijòfar, Sant Miquel de Salines i Teulada" {{mida|'''Font:}}'''[http://www.lasprovincias.es/valencia/20071211/local/valenciana/poblacion-valenciana-sera-extranjera-200712111450.html]'''</ref><ref>"A Calp, els residents europeus són majoria..A Teulada el 50% del cens són europeus" {{mida|'''Font:'''}}[http://www.infobenissa.com/veuNoticia.php?num=2283]</ref><ref>"A Calp ronda el 59,7%... A Xàbia (...) la proporció de forasters oscil·la entre el 50,3% i el 57,4%" {{mida|'''Font:'''}}[http://medios.mugak.eu/noticias/noticia/97061]</ref><ref>{{mida|'''Font:'''}}[http://medios.mugak.eu/noticias/noticia/97061]</ref> En conseqüència, el valencià i el castellà ja conviuen amb l'[[anglés]] i altres llengües en molts indrets de la costa i el sud del país, tot i que est moviment demogràfic és massa recent per assegurar si aquestes comunitats es quedaran i si adoptaran el valencià o el castellà a més llarg termini.