Diferència entre revisions de la pàgina «Plebs»

5 bytes afegits ,  fa 10 mesos
m
Tipografia
m (neteja i estandardització de codi)
m (Tipografia)
''Plebs'' deriva de ''plere'', que vol dir 'omplir'. Els plebeus eren considerats l'autèntica població romana. Inicialment, era la paraula oposada a [[patricis]], els pares de les primeres famílies romanes, que segurament foren qui van inventar el nom, i que monopolitzaven tot el poder, deixant els altres fora. Així que plebeus eren tots els que no eren patricis i que no tenien dret al poder. Els pobres es queixaven que els seus afers (per exemple, judicis) foren decidits per jutges patricis que solien ser arbitraris; i els que eren rics però no patricis es queixaven que podien combatre o pagar taxes, però no podien decidir les gran qüestions d'estat o controlar els seus pagaments.
 
Els pobres i rics no patricis es van organitzar en assemblea (''consilium plebis'') el [[494  aC]] ([[490  aC]], segons la cronologia de Varro) i van demanar drets polítics. Aquesta oposició política liderada pels rics però amb suport dels pobres, fou coneguda per ''plebs'', nom que fou agafat amb orgull. Els primers que van poder ser plebeus foren els [[edil romà|edils]] que organitzaven els ''ludi plebeii''; després es van crear els tribuns de la plebs, un oficial que podia vetar les lleis dels cònsols patricis i les decisions financeres dels qüestors. Els [[decemvir]]s temporals instal·lats per escriure les lleis (les taules de les dotze lleis) estaven repartits entre patricis i plebeus, i en aquestes lleis es prohibeix el matrimoni entre patricis i plebeus (això fou abolit el [[445  aC]]); per donar accés al consolat als plebeus, que trobava certes dificultats religioses, es va instaurar la figura del [[tribú amb poder consular]], que generalment eren tres o sis, i un almenys havia de ser patrici. En el saqueig de Roma pels gals el [[387  aC]], els tribuns van demanar el retorn al sistema de dos cònsols, un de plebeu i un de patrici. El dictador Camil va accedir a aquestes demandes el [[367  aC]] i, a canvi, es va crear la magistratura dels pretors, exclusiva per als patricis.
 
Els rics plebeus, llavors aliats al plebeus pobres contra els patricis, quan van arribar al poder, van trencar la seva aliança i foren aliats als patricis; progressivament, la distinció va perdre importància i al {{segle|III|-|s}} era irrellevant. En el seu lloc, van sorgir les classes dels ''nobiles'' (senadors i cavallers) i dels plebeus (pobres lliures).
2.083.665

modificacions