Primera Guerra Samnita: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m Tipografia
Línia 3:
|campanya=[[Guerres Samnites]]
| imatge = The Growth of Roman Power in Italy.jpg
|dates=[[343  aC]] - [[341  aC]]
|escenari= [[Itàlia]]
|resultat= Victòria romana
Línia 10:
|}}
{{Guerres Samnites}}
La '''Primera guerra Samnita''' fou un conflicte armat entre la [[república romana]] i els [[samnites]] entre el [[343  aC]] i el [[341  aC]].
 
== Antecedents ==
Línia 16:
 
== La guerra ==
La guerra es va declarar inevitablement el [[343  aC]] però els primers mesos no hi va haver combats. Els romans es van aliar amb els pobles del [[Latium]] i la [[Campània]] contra els [[samni]]tes.
 
Quan [[Marc Valeri Corv]] i [[Aule Corneli Cos Arvina]] van ser nomenats cònsols van portar un exèrcit a Campània. Marc Valeri Corv va vèncer a la [[Batalla del Mont Gaurus]], una batalla especialment decisiva a les portes de [[Capua]] completada per la derrota de les restes de l'exèrcit samnita a la [[batalla de Suessula]], i Aule Corneli Cos Arvina va vèncer a la [[batalla de Saticula]]. L'exèrcit romà, amb forta presència dels llatins auxiliars, es va amotinar a [[Lautulae]] i va proclamar Marc Valeri Corv com a dictador i va intentar marxar contra Roma, però Corv no va acceptar i va poder acabar amb el motí.
 
El [[341  aC]] es va signar la pau amb la Lliga Samnita, que de fet, tot i la victòria romana, deixava als sidiquins abandonats.
 
== Conseqüències ==
Els pobles de la [[lliga llatina]] enviaren en [[340  aC]] una ambaixada al senat romà a demanar la formació d'una sola república entre Roma i el Laci, amb les dues parts al mateix nivell i amb la negativa romana va esclatar la [[Guerra llatina]]. Els llatins van combatre al costat dels campanes mentre Roma es va canviar de bàndol, unint-se als samnites per atacar els llatins.
 
{{Història militar de Roma}}