Província d'Armavir: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Tipografia
Línia 13:
El districte d'Armavir està format per la vall del riu Matsamor (Kara Su) i la capital és la ciutat d'Armavir.
 
La ciutat d'Armavir està situada a la riba de l'Araxes, a l'oest d'Erevan, al districte de l'[[Aragadzotn]], província històrica de l'[[Airarat]]. És d'origen urartià (es deia '''Argishtihinili''' que vol dir ciutat d'Argishti) i la va fundar el rei [[Argishti I d'Urartu]] (vers 786-764  aC) en un turó no ocupat que tenia vista a l'Araxes. Va ser la segona capital d'Urartu i capital de les províncies del nord. Degut a les incursions dels escites al {{segle|VII}} aC primer va perdre importància i finalment va acabar destruïda.
 
Els armenis s'hi van instal·lar al {{segle|IV|-|s}} segurament per emigracions després de la conquesta de Pèrsia per [[Alexandre el Gran]]. Els governadors perses de la casa dels Oròntides van establir el primer regne armeni en aquesta zona i segurament fou llavors que fou erigida en capital a causa d'estar en les rutes de comerç entre Iran i [[Còlquida]]. També fou el centre religiós del regne. Amb el darrer rei oròntida, Orontes IV o Ervand IV (212-200  aC) la capital va passar a Eruandashat suposadament a causa d'una alteració del curs del riu [[Araxes]]. En endavant la ciutat va entrar en decadència, especialment amb la construcció d'[[Artaxata]] (Artasat o Artaxiasata) avançat el {{segle|II}} aC
 
Va continuar subsistint sota domini romà. En grec s'anomenà Armaouira i en llatí Armavira. Amb l'auge de [[Valarshapat]] ([[Edjmiatsín|Cenèpolis]]) la ciutat es va anar despoblant i finalment fou abandonada. Les excavacions a la ciutat s'han fet de manera limitada, i han revelat que era una ciutat amb muralles; es van trobar algunes inscripcions en grec ([[1911]] i [[1927]]) però res assenyala a una ciutat hel·lenística