Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la Categoria:Persones de Roma a partir de Wikidata
m Tipografia
Línia 13:
L'any següent, el [[217 aC]] l’''[[imperium]]'' d'Escipió va ser prorrogat, i va creuar a Hispània amb una flota de 20 vaixells i 8.000 soldats. Escipió i el seu germà [[Gneu Corneli Escipió Calb|Gneu]] van fer diverses campanyes a [[Hispània]] fins a la seva mort el [[211 aC]].
 
Les campanyes d'Hispània són narrades de maneres diferents segons els autors. [[Titus Livi]] explica que va trobar greus discrepàncies entre les seves fonts i és difícil precisar els anys en què cada esdeveniment va tenir lloc. Gneu havia desembarcat a [[Empúries]] i a [[Deciana]] ([[218 aC]]) i es va atreure els caps locals, seduïts per la seva amabilitat, que contrastava amb la severitat del [[Península Ibèrica cartaginesa|domini cartaginès]], i va obtenir una victòria a [[Batalla de Cissa|Cissa]] sobre el general cartaginès [[Hannó (218  aC)|Hannó]] que va ser fet presoner, apoderant-se de tota la zona que ara seria la moderna Catalunya, dels [[Pirineus]] a l'[[Ebre]]. [[Àsdrubal Barca|Hàsdrubal Barca]] va avançar cap aquesta zona però ja va arribar a la tardor i no va poder fer res més que cremar part de la flota romana vora del riu Ebre. Gneu Escipió va passar l'hivern a [[Tarraco]].
 
A l'any següent Gneu va derrotar els cartaginesos a la desembocadura de l'Ebre i va obtenir pels romans el domini del mar. Poc després va arribar Publi, a mitjans d'estiu, i junts els dos germans van avançar cap a [[Sagunt]] on Hanníbal havia portat els ostatges de les diverses tribus hispanes que els cartaginesos tenien com a garantia de fidelitat. La ciutat es va sotmetre als romans per la traïció d'[[Abelox]], i els ostatges van ser retornats als seus familiars, cosa que va produir un moviment de suport cap als romans entre les tribus hispanes.