Publi Siti: diferència entre les revisions

m
Tipografia
Cap resum de modificació
m (Tipografia)
'''Publi Siti''' ({{lang-la|Publius Sittius}} o ''Sitius'') va ser un aventurer i mercenari romà. Era nadiu de [[Nuceria Alfaterna|Nucèria]] a la [[Campània]].
 
Era amic de [[Catilina]] i va anar a [[Hispània]] l'any [[64  aC]], des d'on va creuar a [[Mauretània]] el [[63  aC]] i va organitzar una banda amb romans i nadius. Acusat de preparar una revolució en aquest país, es deia que [[Sul·la]] l'havia enviat allà per organitzar un aixecament contra la república, [[Ciceró]] es va veure obligat a defensar-lo quan va defensar Sul·la l'any [[62  aC]]. En el seu discurs, ''[[Defensa de Publi Sul·la]]'', Ciceró va esmentar la lleialtat del pare de Siti durant la [[guerra social]]. Tot i així Siti no va tornar a Roma. El van condemnar a una multa que fou pagada amb la venda de la seva propietat a Itàlia i va restar a Àfrica. Allà va lluitar amb èxit a les guerres entre els reis del país, venent els seus serveis primer a un i després a l'altre, i les seves tropes van anar augmentant i perfeccionant les tàctiques en la batalla.
 
Anys després, en esclatar la [[Segona Guerra Civil romana|guerra civil]] l'any [[49  aC]], va decidir abraçar el partit de [[Juli Cèsar]]. Va acudir en ajut de Cèsar amb una força considerable, tant per terra com per mar, quan més ho necessitava, després que hagués desembarcat a Àfrica amb molt poques forces l'any [[46  aC]], preveient que Cèsar en sortiria vencedor i podria rebre pels seus serveis grans recompenses.
 
Amb el suport de [[Boccus II]] rei de Mauritània va envair [[Numídia]], on regnava [[Juba I]], va ocupar [[Cirta]] la capital i va devastar el país del [[gètuls]]. Juba, que havia reunit un exèrcit i anava a reunir-se a [[Quint Cecili Metel Pius Escipió]] el general pompeià, va tornar per defensar el seu regne i es va limitar a enviar trenta elefants a Escipió. Aquesta retirada de Juba va salvar a les forces de Cèsar que no haurien pogut fer front als dos exèrcits reunits.
De les operacions de Juba contra Siti i Boccus no se'n sap res, però Juba aviat es va reunir amb Escipió i va deixar el comandament contra els invasors al seu general [[Saburra]]. Cèsar va derrotar a Juba i Escipió a la decisiva [[batalla de Thapsus]], mentre Siti tenia el mateix èxit contra Saburra, al que va derrotar i matar.
 
Després va derrotar a [[Luci Afrani (cònsol 60  aC)|Luci Afrani]] i [[Faust Corneli Sul·la (qüestor)|Faust Sul·la]] que havien fugit d'[[Útica]] amb 1500 cavallers amb la intenció de creuar a Hispània. Siti, que anava amb un petit cos d'exèrcit, els va fer personers i els va enviar a Cèsar. Al mateix temps les naus de Siti, que estaven ancorades a [[Hippo Regius]] va capturar les naus amb les quals els caps pompeians volien fugir. En sortir d'Àfrica, Cèsar va agrair els serveis de Siti i del rei Boccus cedint-li al rei de Mauritània una part a l'oest de Numídia (entre Saldae i l'Ampsaga), i a Siti la resta (antic domini de Masinissa) amb Cirta i Sitiphis. Siti es va establir a la zona del [[regne de Numídia]] que li era assignada amb els seus veterans.
 
A la mort de Cèsar l'any [[44  aC]], [[Arabió]], el fill de Masinissa, que havia lluitat a Hispània amb [[Gneu Pompeu (fill)|Gneu Pompeu el jove]] va desembarcar al [[regne de Mauritània]], va expulsar a Boccus de la part de Numídia que dominava i va entrar a la resta de Numídia on va matar a Siti en un estratagema l'any [[43  aC]].<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0003.001/852?page=root;rgn=full+text;size=100;view=image 1.P. Sittius] a: [[William Smith (lexicògraf)|William Smith]] (editor), ''[[A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology]]''. Vol. III. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 844</ref>
 
== Referències ==
2.711.226

modificacions